- La guspira es va encendre el 17 de setembre al liceu Saint-Exupéry de Créteil, on docents i alumnes van protestar per la manca de professorat i recursos educatius.
- Les mobilitzacions es van estendre ràpidament a altres instituts de la regió parisenca i després a tot França, amplificades per les xarxes socials.
- En pocs dies, centenars de centres educatius estaven afectats per protestes i bloquejos.
D'una protesta escolar a una revolta de masses
Les reivindicacions inicials eren molt concretes: més professors, classes menys massificades, edificis escolars en condicions i millors perspectives de futur. Però el malestar va connectar amb problemes molt més amplis, com la pèrdua de poder adquisitiu, l'encariment de la vida i les retallades dels serveis públics. El moviment ha incorporat sindicats, treballadors i sectors vinculats als armilles grogues, mentre que les actuacions policials i els episodis de violència han incrementat la tensió. El 13 d'octubre, les manifestacions van reunir entre 161.500 persones, segons el govern francès, i 480.000, segons les organitzacions convocants. El 17 d'octubre es va viure una altra gran jornada de mobilització. Les protestes estudiantils també han trobat ressò a Bèlgica i Itàlia, en un context de malestar juvenil europeu.
Créteil, una ciutat popular amb una llarga tradició socialista
Créteil no és un indret qualsevol de França. Situada al sud-est de París, al departament de Val-de-Marne, és una ciutat de barris residencials, diversitat social i cultural i importants equipaments públics. Com altres municipis de la perifèria parisenca, conviu amb desigualtats socials i les tensions vinculades a l'accés als serveis públics i les oportunitats dels joves.
Políticament, destaca per una continuïtat excepcional. Laurent Cathala, del Partit Socialista, n'és alcalde des de 1977 i aquest març del 2026 ha estat reelegit per a un novè mandat, amb el 50,65% dels vots a la segona volta. La seva llarga hegemonia conviu amb una oposició formada per la dreta i La França Insubmisa, reflex de la diversitat política d'aquesta ciutat de la perifèria de la capital francesa.
35 anys d'agermanament amb Mataró: de Les Santes als intercanvis escolars
La relació entre Mataró i Créteil es remunta a l'abril de 1991, quan es va formalitzar l'agermanament, ratificat aquell octubre a França. Des d'aleshores s'han succeït intercanvis escolars, culturals, esportius i institucionals. Fins i tot la geografia urbana recorda aquesta amistat: Mataró té un carrer i un parc dedicats a Créteil, mentre que la ciutat francesa disposa d'una passarel·la dedicada a Mataró, obra de Santiago Calatrava. Un dels episodis més recordats es va produir el juny del 2008, quan Mataró va exportar Les Santes a Créteil. Més de 360 mataronins van viatjar a França amb la Família Robafaves, el Drac, la Momerota, l'Àliga, les Diablesses i els Capgrossos de Mataró. La festa Jour de Fête va reunir uns 3.000 participants i va ser seguida per unes 10.000 persones, en una demostració de cultura popular catalana en terres franceses.
La vinculació continua ben viva. Aquest juliol del 2026, 17 ciclistes de Créteil van completar un recorregut solidari de més de 1.200 quilòmetres fins a Mataró, coincidint amb la sortida del Tour de França des de Barcelona. La iniciativa va acompanyar una visita institucional per impulsar nous projectes educatius, culturals, esportius i d'igualtat.
Ara, Créteil torna a aparèixer a les notícies, però per una raó molt diferent. La ciutat que va acollir els gegants de Mataró és també un dels bressols d'una mobilització juvenil que ha traspassat fronteres. Una nova pàgina de la història d'una ciutat que, des del Maresme, no resulta gens llunyana.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta