Mataró activa aquest mes de maig el compte enrere de 12 mesos fins les properes eleccions municipals. El diumenge 25 de maig del 2027 els mataronins podran votar per escollir el seu nou consistori i, a un any vista, hi ha diferents indicis que indiquen que, sense arribar a bullir, la temperatura electoral va pujant. Les de l’any que ve seran unes eleccions importants, indiscutiblement deutores del context nacional i internacional en el que se celebrin i en clau local responen a una variable clau per resoldre’n l’equació: serà David Bote alcalde quatre anys més, sumant un quart mandat com a batlle i anant fins als 16 de lideratge a la ciutat?
Hi ha un cert to pre-electoral que es va notant en l’ambient polític a Mataró. La setmana passada, per exemple, es presentava públicament Noe Ayguasenosa com a alcaldable de En Comú Podem Mataró. Moltes de les intervencions i moviments a l’Ajuntament -com el to del darrer Ple sobre l’estat de la ciutat- o dels actes de partit van afinant la melodia electoralista. I hi ha partits que encara han de definir els seus lideratges. A la graella de sortida hi seran segur, repetint de caps de cartell, els actuals números 1 a l’Ajuntament: David Bote pel PSC, Pim Camprubí per ERC, Mònica Lora per Vox, Alfons Canela per Junts i Cristian Escribano pel PP. Amb els Comuns amb Ayguasenosa queda, de l’actual arc parlamentari, que la CUP esculli la persona que substituirà Carlos García. I d'entre les altres candidatures, es coneix que Mireia Alomà és la candidata del grupuscle local d’Aliança Catalana.
La ‘foto’ del 2023
La cursa cap al 25M de l’any vinent ve marcada, és clar, per ‘la foto’ que van deixar les darreres eleccions municipals, visible en l’actual Saló de Sessions de l’Ajuntament però també amb les dades per barris. Així, per exemple, una de les grans novetats d’aquells comicis va ser la gran irrupció de Vox que si a nivell mataroní es va quedar en un 12,53% dels vots en pràcticament tota la corona de barris alts -de Cerdanyola a Vista Alegre- es va situar fins a 5 punts per sobre consolidant-se com a segon partit en aquestes demarcacions. Quatre anys després i amb la marca reforçada, la queixalada de la ultradreta pot ser encara més alta i, de fet, ciutats com Mataró són al centre de la diana de l’estratègia de Vox en aquestes municipals.
El factor Aliança, per la seva banda, caldrà veure quin mal fa -i a qui- més enllà d’encarir el 5% de vots per tenir representació. A la disputa del vot catalanista/independentista, en tot cas, hi surt un competidor amb tendència reforçada en el marc general.
El que és segur és que els propers 12 mesos seran prolífics en actes, en presentacions, en promeses. També en polèmiques, propostes -algunes reals, altres irrealitzables- així com retiments de comptes. La legislatura present guarda pel seu darrer any força càrrega, també. Hi haurà ‘fites’ com la nova gossera o l’inici del Pla de Barris que es brandaran com a trofeus. I hi ha tot un curs per endavant, amb un món enfollit, que proposa un itinerari pel calendari certament incert de cavalcar. L’únic cert que hi ha és una data. 25 de maig. I que queda un any de via crucis electoralista fins a arribar-hi.
Els tres factors claus, a un any vista
A un any de les eleccions municipals del 2027, el politòleg mataroní i professor de la UPF, Toni Rodon, identifica tres grans factors que poden acabar marcant el resultat a Mataró. El primer és la influència de la política estatal en el vot local. Rodon ho resumeix clarament: “Serà clau l’evolució de la política estatal”, perquè el votant del PSC, segons apunta, “segueix molt les dinàmiques estatals”. Per això, el que passi amb Pedro Sánchez i el PSOE pot acabar tenint efectes directes també en l’escenari mataroní: “En funció del que passi a nivell estatal, doncs ells ho poden passar pitjor o millor”.
El segon factor clau és la fragmentació política i les possibles aliances abans dels comicis. En un mapa cada cop més obert, amb molts partits competint i la possibilitat que encara n’apareguin més, Rodon alerta que aquesta dispersió pot ser determinant: “Com més partits hi ha, més complicat i més es pot fragmentar el vot”. En unes municipals, on cal superar el 5% per entrar en el còmput de regidors, aquesta dispersió pot acabar penalitzant espais polítics sencers.
El tercer element és més estrictament municipal i té a veure amb el desgast del govern i la seva capacitat de continuar mobilitzant el seu electorat després de molts anys al poder. Rodon ho formula així: “En quin grau mantindrà durant aquest últim any la capacitat del PSC i Bote de mobilitzar el seu electorat? Segurament, per certa gent, ja no tenen la motivació tan gran com tenien abans de poder-lo votar”.
Rodon, però, fa una advertència final que serveix gairebé com a resum del moment polític: en unes eleccions, especialment municipals, com s’arriba al tram final és fonamental. Ho diu sense embuts: “Les crisis, les coses bèsties que passen, si són dolentes i passen l’últim any, l’últim mig any de les eleccions acostumen a ser pèssimes”.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta