Sala prou plena amb una vuitantena de persones, dimecres 3, per recordar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) ara que es compleixen 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. Qui convoca és En Comú Podem Mataró, hereu històric del PSUC, i el que es volia era contrarrestar el discurs oficial d’aquesta efemèride rodona. Dalt de la tarima i moderats per Noe Ayguasenosa —candidata en primàries per ser alcaldable— tres pesos pesants com l’historiador Andreu Mayayo, l’històric líder de CCOO a Mataró Antonio Rodríguez i el regidor més longeu de l’espai a la ciutat i també exconseller Salvador Milà. Projeccions de fotos històriques i la col·lecció de regidors i regidores històrics de l’espai a Mataró arrodoneixen la posta en escena. Definitivament han tret el PSUC a passejar.
Evocar el PSUC tants anys després és una moneda de dues cares: una únicament retrospectiva i neftalínica, l’altra comparativa amb l’actualitat i amb vocació d’aprenentatge i rellançament.
Noe Aiguasenosa va obrir l’acte reivindicant la memòria i el valor humà del PSUC: «Amb el PSUC hi ha record, memòria, agraïment, aprenentatge i respecte». Aiguasenosa va reconèixer que la història del partit desperta «enyor i enveja per un moment de tanta esperança», però va advertir que la nostàlgia no és suficient per afrontar el present. «El preocupant ara és què en podem treure», va remarcar, alertant sobre el creixement de «un monstre que són les extremes dretes». Per això, va reivindicar que «necessitem esperança i no nostàlgia» si es vol preservar la democràcia.
“L’herència del PSUC és ser combatent i militant, no víctima”.
L’historiador Andreu Mayayo va situar el PSUC en el seu context: les dècades dels seixanta i setanta, quan «hi havia projectes polítics, personals i sindicals imaginant un futur diferent». Mayayo va destacar la contribució decisiva dels comunistes catalans: «Van ser els que van moure» bona part de les lluites socials i democràtiques. Per això va reivindicar que «l’herència del PSUC és ser combatent i militant, no víctima». També va subratllar la importància de la «cultura política unitària» i de les «trinxeres dels moviments socials i polítics», recordant que «cada generació ha de lluitar». Mirant al present, Mayayo va ser taxatiu: «Si volem acabar amb l’onada autoritària, hem de fer que la democràcia funcioni i conèixer bé la seva geometria». I va reclamar recuperar l’esperit de l’Assemblea de Catalunya: «La cultura de política unitària entre tots; el PSUC ho va fer molt bé i cal recuperar-ho». Segons ell, la democràcia només serà atractiva per a les noves generacions si ofereix futur: «Els hem de donar horitzó: condicions de vida dignes». I va concloure reivindicant una «radicalitat democràtica» basada en organització, debat i participació.
El sindicalista Antonio Rodríguez va posar l’accent en el paper del PSUC en la construcció del moviment obrer. «Durant molts anys, el PSUC i CCOO eren el mateix», va afirmar. Rodríguez, que es va afiliar al partit abans d’arribar a Mataró, va recordar els orígens de la seva militància: «Jo era militant abans d’arribar a Mataró i, juntament amb López Bulla, vam ser dos ‘granaínos’ impulsant el sindicat». El seu testimoni exemplifica com el PSUC va teixir una xarxa d’organització obrera que va donar força a les lluites laborals en plena sobreexplotació industrial.
L’exconseller i exmilitant psuquero Salvador Milà va remarcar que «la Transició no va ser un joc polític», sinó la resposta a «una crisi del model productiu i social, amb sobreexplotació i baixos salaris». Segons Milà, el PSUC va tenir un paper clau en l’articulació de les reivindicacions obreres: «Vam acompanyar la consciència de classe, no vam liderar». Va defensar que el partit va saber connectar les lluites socials amb marcs més amplis: «Vam donar sentit polític a moltes lluites, també a la cultural i nacional». I va advertir que els reptes actuals requereixen nous consensos: «Hem de trobar altres aliances per a altres tipus de polítiques».
Els quatre ponents van coincidir que el principal aprenentatge del PSUC és la necessitat d’organitzar-se, construir unitat i mantenir viva una cultura democràtica activa. En paraules de Mayayo, «la democràcia ha de ser útil, t’ha de fer sentir lliure i ha de permetre projectes de vida».
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta