Des de Docents 083 sabem que l’educació no és aliena al problema de l'habitatge, igual que l'escola no és una bombolla aïllada del context social en què es desenvolupa. Hi ha qui preferiria mantenir el debat sobre la transformació educativa tancat dins del terreny de la pedagogia i l'innovació tecnològica a l'escola, menyspreant qüestions com l'actual crisi d'habitatge o l'empitjorament de les condicions de vida de la gran majoria de la població. Però com a docents ens és impossible no tenir en compte com afecta el problema d'habitatge al nostre alumnat. Perquè, com pot aprendre a llegir un infant que no sap on dormirà demà? Com pot seguir el nivell de l'aula si sent que el seu món es pot enfonsar en qualsevol moment? Com podem esperar l'èxit educatiu dels nostres alumnes si la societat ja n'ha condemnat una part al fracàs?
L'impacte de la crisi d'habitatge
Preus inabastables, abusos sistemàtics, amuntegament a pisos minúsculs o habitacions, infrahabitatge a locals, trasters o mobile-homes, desnonaments, barraquisme... són alguns dels símptomes més greus de la crisi d'habitatge que estem vivint i que ara per ara no fan més que augmentar.
Els preus de l'habitatge han arribat als seus màxim històrics a l'Estat Espanyol i aquest augment dels preus es tradueix en una pèrdua de poder adquisitiu i un empitjorament de les condicions de vida de tota la classe treballadora. El preu de lloguer ha augmentat 4 vegades més que el mitjà dels catalans, de manera que, a hores d'ara, a Catalunya, l'endemà mateix de cobrar la nòmina, més del 60% del nostre sou se'n va directament al pagament del lloguer.
Fa uns anys que les coses estan anant a pitjor, també perquè l’administració pública, lluny de proposar solucions de fons al problema dels desnonaments, s’ha dedicat a endurir els protocols policials i judicials per facilitar i garantir l'execució de desnonaments, cada cop més ràpids, fàcils i barats, i reprimir aquells que intenten impedir-ho. Un exemple clar és com, fa tres anys, el Sindicat d'Habitatge de Mataró podia aturar fins a quatre o cinc intents de desnonament i negociar fins a sis mesos de marge. Ara, en canvi, les comitives judicials amb prou feines ofereixen un mes o unes setmanes abans del desnonament definitiu.
Tot això, és clar, té el seu impacte dins les aules. Cada vegada hi ha més alumnes que senten vergonya, que pateixen malestar i ansietat pel que passa a casa. Segons un estudi recent de Save the Children, a data de 2023 el 26,8% dels nens i nenes de Catalunya vivia en situació de pobresa. Això vol dir que “gairebé 1 de cada 4 infants subsisteixen amb menys dels recursos necessaris per viure amb dignitat."
L'assemblea de constituent de Docents 083
Com ho vivim dins les escoles?
A les aules, un dels principals efectes recau en la salut física però també mental. Ens trobem amb infants que no tenen aigua a casa, que per dutxar-se han d’omplir garrafes a la font del carrer, que no tenen calefacció o que conviuen amb tota la família en un pis d’una sola habitació. Qualsevol persona, per créixer, necessita tenir un benestar emocional, psicològic i social. Però com podem educar infants i joves si es troben en aquesta situació de risc? En el context actual, cada cop falten més les condicions mínimes perquè l’alumnat pugui desenvolupar motivació i predisposició envers l’aprenentatge. De fet els trastorns psicològics van en augment: ara mateix un 20,8% dels joves entre 10 i 19 anys tenen algun diagnòstic relacionat amb la salut mental.
La complexitat, que tan sovint esmenta la consellera d’educació Niubó, sense aplicar cap mena de mesura real al respecte, està estretament relacionada amb l'augment de la pobresa. Per molt que cuidem els nostres alumnes i intentem vetllar pel seu benestar emocional, tal i com dicta el currículum d'educació, si fora de l'escola els espera el malson d’un desnonament, els nostres esforços seran impotents. I no oblidem que aquestes famílies desnonades, en molts casos, han de marxar del poble o ciutat obligant als infants a canviar-se d’escola a mig curs. La matrícula viva, una reserva de places destinades en els centres educatius per a noves incorporacions, es pot presentar com una eina per fer l’escola més inclusiva i acollidora, però si a la realitat s’acaba reduint a fer la funció de pegat per normalitzar les mudances forçades, es queda totalment en paper mullat.
Com a docents el sistema ens pressiona per millorar i innovar didàcticament, però no per qüestionar l'estructura social que condiciona el benestar de l’alumnat. Que un alumne sigui desnonat i no puguem oferir-li res més que un acompanyament emocional és un problema. No pot ser una tasca del professorat la de maquillar o normalitzar la violència i l’empobriment que pateixen els nostres alumnes.
Manifestació per intentar evitar un desnonament a Mataró
Per aquesta raó, des de Docents 083 creiem que la nostra tasca ha de consistir en:
- Denunciar públicament i acabar amb el silenci de moltes escoles a l'hora d'afrontar la crisi d'habitatge. La majoria d'infants que estan en risc d'exclusió residencial viuen aquest fracàs del sistema en silenci i com un problema individual del qual sentir-se avergonyits. Volem trencar amb aquest silenci, portar el debat als claustres i confrontar les idees reaccionàries que intenten expandir-se en moltes escoles. No podem permetre que des dels centres educatius es responsabilitzi les famílies i es criminalitzin les persones que no tenen altra opció que ocupar un pis buit.
- Vincular-nos als sindicats d'habitatge de Mataró i Baix Maresme, perquè entenem que lluitar per una educació de qualitat és indispensable, però que mai ho aconseguirem mentre la lluita per una educació de qualitat sigui una lluita aïllada, separada de la resta de lluites per la millora de condicions de la classe treballadora.
Sabem que l'etapa escolar per a molts infants, joves i famílies de classe treballadora és una espai on cohesionar-se i aprendre. Recuperem l'esperit de lluita dels docents que creuen en un futur radicalment diferent. Sortim de les aules, els instituts, els claustres, els consells escolars i ajuntem-nos en organitzacions més àmplies. Sortim als carrers, no només per l'educació, sinó per totes aquelles lluites que tenen l'objectiu de millorar les condicions de vida de tota la classe treballadora. Educar no es redueix a inculcar coneixements sinó que consisteix a ensenyar als infants i joves a ser crítics amb el món que els envolta i a treballar per construir una societat més justa.
Des de docents 083 manifestem que no pot existir una veritable educació universal i de qualitat, sense un habitatge universal i de qualitat.