Quan des d'Esquerra Republicana parlem de defensar Catalunya, no parlem només de la bandera, la llengua o les institucions. Parlem de defensar una manera de viure i de construir el nostre futur i de poder decidir sobre allò que ens afecta, protegir els drets conquerits i garantir que les generacions que vindran tinguin més oportunitats que les anteriors.
En un moment en què molts d'aquests drets es posen en qüestió, defensar Catalunya també vol dir defensar la sanitat, l'educació, les pensions i l'accés a un habitatge digne. Perquè els drets nacionals i els drets socials van de bracet.
És amb aquesta convicció que he acceptat, amb il·lusió i responsabilitat, formar part de la candidatura d'Esquerra Republicana al Senat. Ho faig des del compromís amb el país i des de les meves arrels a Mataró. Perquè anar a Madrid a defensar Catalunya també és anar-hi a defensar el Maresme i el benestar de la seva gent.
El Senat és, o hauria de ser, una cambra de representació territorial. Un lloc on les necessitats dels municipis i les comarques es facin sentir. I al Maresme tenim reivindicacions urgents que fa massa temps que esperen resposta.
La línia R1 de Rodalies n'és un exemple evident. Milers de persones depenen cada dia d'un servei marcat per retards i incidències. Necessitem inversions per tenir trens fiables i un transport públic que permeti anar a treballar o estudiar amb dignitat. També ens cal protegir el litoral, cada vegada més vulnerable als efectes del canvi climàtic, amb infraestructures i una planificació a llarg termini que preservin les platges i l'activitat econòmica.
Defensar Catalunya significa, igualment, defensar les nostres institucions i reclamar els recursos i les competències necessàries per prendre decisions des d'aquí. Volem que aquestes decisions responguin a les necessitats reals de la gent, i no a interessos llunyans ni a les grans empreses. I significa reivindicar sense complexos el dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur polític.
La llengua també és central en aquesta defensa. El català és patrimoni compartit, eina de cohesió i part imprescindible de la nostra identitat. Hem de poder viure plenament en català a l'escola, a la feina, als serveis públics i al carrer. Preservar-lo i impulsar-ne l'ús és una responsabilitat col·lectiva.
El 29 de novembre ens juguem també quin model de societat volem. Davant les propostes de la dreta i l'extrema dreta que qüestionen drets i afavoreixen la privatització dels serveis públics, nosaltres apostem per enfortir l'estat del benestar. Volem joves que puguin emancipar-se, persones grans amb pensions dignes i una sanitat i una educació públiques de qualitat. Res d'això no es pot donar per descomptat.
Soc de Mataró i sé que el Maresme és terra d'indústria, petites empreses, comerç, turisme, pagesia, cultura i una societat civil viva. Aquesta força mereix una veu que la representi i institucions que escoltin les seves demandes. Una comarca amb futur necessita oportunitats per a tothom.
No es tracta de tenir una cadira a Madrid. Es tracta de fer-hi sentir la veu de Catalunya i del Maresme. Aquest és el compromís que assumeixo, el de treballar perquè aquesta veu es tradueixi en decisions, inversions i oportunitats que millorin la vida de la nostra gent.
Perquè defensar Catalunya és defensar el benestar de les persones que hi vivim.