L’Alicia ha passat de tenir una llar on vivia des de feia 11 anys amb la seva família a no saber on podrà dormir cap d'ells a partir del proper divendres. Dimarts passat, dia 29 de setembre, va ser desnonada del pis de la ronda de la Cerdanya, al barri de Cerdanyola Nord de Mataró, juntament amb els seus tres fills —un de 10 anys, un altre major d’edat amb autisme i una filla de 25 anys— i el seu germà, que té una discapacitat greu. Després del llançament, els Serveis Socials de la ciutat li han facilitat tres nits en un hotel de Pineda de Mar mentre busca a la desesperada una possible alternativa habitacional.
"Només demano un sostre per a la meva família. Un lloguer que pugui assumir; jo pagaré cada mes", explica l’Alicia. El seu problema, segons relata, no és que no pugui fer front a cap lloguer, sinó que els requisits que es troba al mercat li impedeixen accedir als habitatges que defensa que podria pagar.
L’Alicia treballa des de fa cinc anys com a conserge al camp de futbol de Cerdanyola, i assegura que té contracte fix com a empleada municipal. Recentment li han augmentat la nòmina i la jornada i cobra uns 1.200 euros mensuals, una quantitat superior a la que percebia quan va acumular deutes amb el pis del qual ha acabat desnonada. El seu germà, que és el titular del contracte del citat pis, percep una pensió per la seva discapacitat. En total, calcula que la unitat familiar percep en l'actualitat uns 1.900 euros al mes.
Ella assegura que podria assumir un lloguer d’entre 800 i 900 euros. El problema, però, és doble: d'una banda, l'oferta molt escassa de pisos de lloguer assequibles a la ciutat i al conjunt de la comarca. I de l'altra, que quan en troba algun que s'ajusti a aquesta franja de preus, tampoc no hi pot accedir.
L'Alicia, a la porta del pis d'on va ser desnonada. Foto: ACN
"Amb la meva nòmina no entro enlloc", lamenta la mataronina. Segons explica, en alguns casos li han demanat acreditar ingressos mensuals de 3.000 o 3.500 euros per poder accedir al lloguer. També assegura que la pensió del seu germà no sempre és tinguda en compte en aquests càlculs. D'aquesta manera, queda exclosa del mercat, tot i que assegura que actualment podria fer-hi front.
Tres nits per trobar una solució
Després del desnonament, l’Alicia va anar als Serveis Socials acompanyada del Sindicat d’Habitatge de Mataró. La resposta d’emergència ha estat, de moment, un allotjament en un hotel durant tres nits al nord de la comarca, fins divendres al matí.
La família està pendent de la Mesa d’Emergència d’Habitatge, però l’Alicia insisteix que necessita una solució immediata. "Hi ha persones en llista que porten tres anys esperant un pis, jo no puc esperar tant, jo el necessito ja", assegura.
Policia i manifestants el dimarts al matí. Foto: ACN
El primer llançament estava fixat per a l’1 de juny. Aquell dia, l’Alicia va rebutjar abandonar l’habitatge amb el suport del Sindicat d’Habitatge, argumentant que hi vivien menors i una persona amb discapacitat i que no disposaven d’una alternativa residencial.
Durant els mesos posteriors, segons explica, els Serveis Socials i Habitatge van intentar negociar amb la propietat, un gran tenidor de Mataró. L’Alicia assegura que durant gairebé un any havia tingut dificultats per pagar tot el lloguer i que anava abonant cada mes la quantitat que podia amb la seva nòmina, llavors inferior a l'actualitat. Segons el seu relat, es va intentar arribar a un acord per regularitzar el deute o establir una mensualitat que pogués assumir, però sense resultat. "Ens van acabar dient que, paguéssim o no paguéssim el deute, acabaríem fora igualment", constata.
La familia de l'Alicia un cop desnonada. Foto: ACN
Desallotjament sense pròrroga
El desnonament de dimarts es va produir després de setmanes de mobilització del moviment per l’habitatge arreu de l'Estat, arran del cas Maricarmen. Desenes de persones, convocades pel Sindicat d'Habitatge, van intentar impedir el llançament davant del pis de Cerdanyola, mentre l’Ajuntament de Mataró havia demanat al jutjat uns dies de marge per buscar una alternativa per a la família. Finalment, la comitiva judicial va executar el desallotjament amb un ampli dispositiu dels Mossos d’Esquadra.
L’Alicia insisteix que el fet de tenir feina no li permet resoldre la situació. Continua buscant pisos mentre espera una resposta de l’administració, però assegura que es troba repetidament amb requisits econòmics que no pot complir. Ara, amb les tres nits d’hotel com a única solució immediata, la seva principal preocupació és què passarà després. "No demano res estrany; és una necessitat, no un caprici", afirma. Ara, l’Alicia continua buscant un pis per a ella, els seus tres fills i el seu germà. "Tant sols necessitem un sostre, res més", insisteix en un clam desesperat.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta