La Crida de Les Santes 2026 ha tingut un element novedós. Simbòlic, però representatiu. No només s’ha aturat per la pluja. Quan s’ha reprès, més fosc, al ball final de la Momerota s’ha assistit a un moment eloqüent. La figura no ha encès ni ruixat el balcó d’autoritats, com és habitual des dels seus inicis. Ha fet un despit a les autoritats. Ha donat l’esquena al balcó i ha entrat a dins sense encendre. Les raons d’aquest gest venen de l’any passat i són llargues d’explicar. Entre l’Ajuntament de Mataró i la colla de la Momerota hi ha un conflicte obert.
- La Momerota denuncia una «crisi de la cultura popular» arran de l’expedient a dos membres de la colla
La colla de la Momerota de Mataró ha fet públic el seu malestar per l’obertura d’un procediment disciplinari contra dos dels seus membres, als quals es proposa expulsar de la comparsa per un incident ocorregut durant Les Santes del 27 de juliol del 2025. La colla, però, no vol centrar encara el debat en els detalls concrets del cas, ja que el procediment continua obert i es troba en fase d’instrucció. El seu posicionament pretén anar més enllà i situar l’expedient com el detonant d’un problema que, segons defensa, afecta el conjunt de la cultura popular de Mataró.
«El procediment és cridaner i noticiable, però per a nosaltres és un aspecte més de la manera com l’Ajuntament gestiona la cultura popular. El que és realment greu és el context», expliquen membres de la Momerota. La colla considera que existeix una pèrdua progressiva del caràcter participatiu de la Festa Major, així com un deteriorament de la confiança entre el Servei de Cultura, les comparses institucionals i altres entitats de la ciutat.
La Momerota no ha volgut explicar, de moment, quin va ser exactament l’incident que ha originat l’expedient. Assegura que donarà la seva versió completa quan acabi el procés disciplinari. «Ho farem en el moment oportú, quan culmini el procediment. Llavors explicarem tots els greuges que hi ha hagut i la nostra versió», afirmen des de la colla. Segons el relat de la Momerota, el cas fa referència a una acció ocorreguda el 27 de juliol del 2025 que l’Ajuntament considera susceptible de sanció d’acord amb el reglament de les comparses. La colla sosté, però, que la proposta d’expulsar els dos membres és «totalment desproporcionada» i que el procediment s’ha tramitat sense prou garanties per a les persones afectades.
Mig any sense tenir notícia del cas
La Momerota explica que no va tenir coneixement de l’obertura del procediment fins al mes de març del 2026, més de mig any després dels fets. Segons la cronologia facilitada per la comparsa, el 9 d’abril es va reunir la comissió encarregada d’analitzar si l’acció era sancionable segons el reglament.
Aquesta comissió està formada per dos membres de les colles, dos tècnics municipals i la regidora de Cultura o la persona en qui delegui. La Momerota assenyala que, com a colla afectada, no va poder participar en la reunió i assegura que tampoc no ha rebut directament tota la informació sobre el procediment.
«Tot ens ha arribat a través de les dues persones expedientades o de la comissió reguladora. La colla de la Momerota no ha rebut formalment la informació», afirmen els seus membres.
El 16 de maig, les dues persones van ser notificades de la proposta de sanció, que plantejava la seva expulsió, i es va obrir un termini de deu dies per presentar al·legacions. Aquestes al·legacions ja han estat registrades i, segons la colla, recullen diferents irregularitats i vulneracions de les garanties que haurien de regir un procés sancionador. El cas encara no està resolt i l’Ajuntament disposa d’un termini de sis mesos des de l’inici del procediment per prendre una decisió.
La Momerota també denuncia un tracte desigual respecte d’altres comparses. Segons sosté, si el mateix incident l’hagués protagonitzat una altra entitat, l’Ajuntament no hauria activat el reglament de la mateixa manera. «Hi ha hagut altres situacions amb altres colles en les quals no s’ha procedit així», asseguren.
La comparsa recorda, a més, que el novembre anterior va mantenir una reunió amb la regidora de Cultura, pensada precisament per tractar bilateralment els assumptes relacionats amb la colla, i que en aquella trobada no es va fer cap menció al cas. Tampoc se’n va parlar, afegeixen, durant l’assemblea anual.
Una relació deteriorada des de fa anys
La Momerota emmarca l’expedient en una relació complicada amb el Servei de Cultura de l’Ajuntament de Mataró que, segons la seva versió, s’ha anat deteriorant durant els darrers quatre o cinc anys. Les colles institucionals participen en l’organització de la Festa Major a través de dos espais: la Comissió de Seguici, centrada en els actes de Les Santes en què intervenen les comparses, i la Comissió Permanent, en la qual es debaten qüestions més generals i definitòries de la festa.
Segons la Momerota, aquests espais van anar perdent utilitat perquè els acords presos durant mesos de reunions no sempre es respectaven. «Treballàvem els actes durant tot l’any i, quan arribaven el juny o el juliol, el regidor o els tècnics canviaven decisions amb menys de dotze hores de marge», relaten membres de la comparsa.
La colla també afirma que va deixar de rebre les actes de les reunions amb regularitat, uns documents que revisava i als quals presentava esmenes. Davant d’aquesta situació, fa aproximadament tres anys va comunicar que deixava d’assistir a les comissions, tot i que assegura que en cap moment va renunciar a les seves responsabilitats.
«Hem continuat contestant els correus, fent esmenes, atenent les peticions i participant en tot allò que calia. El que vam dir és que, si les reunions no servien, no volíem malgastar recursos assistint-hi mentre es mantingués aquell funcionament», expliquen.
La Momerota defensa que és conscient del «privilegi» que suposa disposar d’un espai específic de participació que moltes altres entitats culturals de la ciutat no tenen. Per això proposa avançar cap a un model més obert, en què pugui participar el conjunt de la ciutadania.
Al seu parer, el problema no és que no hi hagi persones disposades a implicar-se en la Festa Major. «No és cert que no hi hagi ciutadania amb ganes de participar. La cultura popular de Mataró s’està degradant perquè s’està perdent deliberadament el seu caràcter participatiu», afirmen. La comparsa assegura que aquesta preocupació és compartida per diferents grups, associacions i entitats de la ciutat, que han expressat «queixes pràcticament calcades».
Menys funcions per als voluntaris i problemes amb el material
La decisió de deixar d’assistir a les reunions també hauria tingut, segons la versió de la Momerota, altres conseqüències per a la colla. Els seus membres denuncien que, progressivament, s’han anat retirant funcions als voluntaris portadors, com ara petites tasques relacionades amb la neteja, la ignifugació o el manteniment de la figura.
També asseguren haver patit retallades de pressupost i limitacions en les peticions de vestuari i material de protecció. La colla, formada actualment per unes 29 persones, denuncia que durant Les Santes del 2024 alguns dels seus integrants van actuar sense una protecció adequada i que part del material facilitat no tenia la qualitat necessària per protegir-los del foc.
Per a la Momerota, aquests problemes són conseqüència d’una relació marcada per la desconfiança i per una visió restrictiva de la participació. «Tenen un concepte de participació supeditat al fet que l’opinió sigui la mateixa. Quan hi ha discrepància, no hi ha debat ni negociació, sinó imposició de Cultura», afirmen. La colla defensa que la participació «es demostra precisament quan hi ha desacord i es treballa per arribar a acords».
Càmeres corporals dels Equips de Suport
Un altre dels elements que ha provocat més indignació dins de la Momerota és l’ús d’unes imatges gravades pels Equips de Suport com a prova dins del procediment disciplinari. Segons explica la comparsa, una de les evidències en què se sustenta l’expedient és un vídeo enregistrat amb una càmera corporal, semblant a una GoPro, situada al pit d’un membre d’aquest dispositiu.
Els Equips de Suport són una entitat privada que col·labora amb l’Ajuntament mitjançant un conveni i que acompanya les comparses durant els actes de la Festa Major. Segons la Momerota, els seus membres porten càmeres corporals i graven les colles des de l’any 2022, incloses les comparses infantils, sense que aquesta pràctica els hagi estat comunicada prèviament.
«No és el vídeo puntual d’un telèfon mòbil. És una càmera al pit, d’estil policial, que està gravant tota l’estona. Mai no se’ns va informar que se’ns estigués gravant», afirmen des de la Momerota.
La colla assegura que desconeix com es custodien aquestes gravacions, durant quant de temps es conserven, qui hi té accés i quins usos se’n poden fer. També remarca que els seus membres no han signat cap consentiment específic per a aquesta mena de gravació. Segons la comparsa, les autoritzacions de drets d’imatge que poden existir estan pensades per a la difusió i la promoció de la Festa Major, i no per utilitzar les imatges en un procediment disciplinari.
La Momerota considera especialment greu que aquestes gravacions hagin estat cedides a l’Ajuntament i utilitzades en contra de dos membres de la colla. «Ens sentim vulnerats en la nostra intimitat i els nostres drets. Se’ns ha estat gravant de manera continuada, les imatges s’han cedit i s’han fet servir en un procés contra membres de la colla», denuncien.
La comparsa expressa dubtes sobre la legalitat del sistema i assegura que està consultant el cas amb professionals. No obstant això, més enllà de les possibles implicacions jurídiques, ho veu com una ruptura greu de la confiança entre entitats que col·laboren en l’organització de Les Santes.
La Momerota també critica que els Equips de Suport hagin ofert explicacions sobre l’ús de les càmeres a altres colles, però no directament a la comparsa afectada per l’expedient. «És greu que ens gravin, però també ho és que hagin cedit les imatges», resumeixen.
La versió dels Equips de Suport
Per la seva banda, Josep Maria De Ramon, membre dels Equips de Suport, defensa que les càmeres no tenen com a objectiu fiscalitzar les colles, sinó registrar la pròpia actuació de l’entitat per motius de seguretat i formació interna. «Gravem imatges del que fem per poder provar la realitat i també perquè ens poden servir en l’àmbit formatiu», explica. Segons De Ramon, es tracta de càmeres personals petites que porten determinats coordinadors o persones situades en punts clau, i que no enregistren permanentment tot el seguici. «Gravem la nostra acció, igual que la podríem gravar amb un mòbil. No espiem ningú», assegura. Les imatges, afegeix, són privades, no es publiquen i es custodien durant un any sota la responsabilitat d’una persona encarregada de la informàtica. «El 99% de les gravacions no les mirem», afirma, tot insistint que existeix un protocol intern que regula per què es grava, com es conserven els arxius i en quines circumstàncies es poden cedir.
De Ramon també desmenteix que el vídeo aportat pels Equips de Suport sigui l’origen o la prova determinant del procediment disciplinari. «No és a conseqüència del vídeo que s’obre l’expedient; és a conseqüència de l’expedient que nosaltres aportem una prova», remarca. Segons la seva versió, Cultura ja disposava de fotografies, vídeos i altres elements sobre un possible incident greu i va demanar a l’entitat si tenia imatges d’aquell moment. Després de revisar els enregistraments, van considerar que es podien lliurar perquè la petició provenia d’una autoritat competent, estava motivada i feia referència a una situació que, segons De Ramon, havia comportat danys materials i un risc important per a les persones. «El vídeo forma part de l’expedient amb altres proves, però no és la prova clau», sosté. Malgrat les discrepàncies, el membre dels Equips de Suport considera que la resposta adequada no hauria de ser l’expulsió: «El que s’hauria d’haver fet és una amonestació. Esperem que no s’expulsi ningú i que es pugui trobar i respectar el joc propi de la figura».
I l’Ajuntament? Muts i a la gàbia
Des de l’Ajuntament de Mataró no es vol entrar en detall de la situació. Expliquen que cal «destacar que el procediment administratiu de referència es troba actualment en fase d’instrucció, concretament en el tràmit d’anàlisi i valoració de les al·legacions formulades per les persones interessades. En conseqüència, no s’ha dictat encara cap resolució que posi fi al procediment, motiu pel qual l’Ajuntament ha de garantir el ple respecte als principis que regeixen l’actuació administrativa i a les garanties inherents al procediment».
Sobre la doble expulsió considera que «la proposta formulada durant la fase d’instrucció té la consideració d’un acte de tràmit i no constitueix, en cap cas, una resolució definitiva. Serà la resolució que es dicti un cop analitzades les al·legacions formulades la que determinarà, si escau, les actuacions que corresponguin. Per aquest motiu, qualsevol qüestió directament vinculada amb l’objecte del procediment no pot ser objecte de valoració o pronunciament mentre aquest es trobi pendent de resolució, atès que això podria comprometre les garanties procedimentals, així com els principis d’objectivitat, imparcialitat i bona administració que han de presidir la tramitació de l’expedient».
La Momerota mantindrà la seva activitat per Les Santes
Malgrat el malestar, la colla descarta fer cap acció que alteri la seva participació en els actes de la Festa Major de Les Santes. No hi haurà plantada ni boicot. «La Momerota farà el que fa, fidel a ella mateixa. Ens devem a la ciutat i a la seva gent», afirmen els membres de la comparsa.
La colla sosté que, des de la posició que ocupa dins de la festa, no pot privar la ciutadania d’una part del seguici ni utilitzar la figura com a instrument de pressió. «Som conscients de la nostra posició i del nostre privilegi. No podem deixar ningú sense una part de la festa», remarquen.
La Momerota vol, per tant, comunicar públicament el seu malestar i la seva preocupació, però mantindrà el seu compromís amb Les Santes. El seu objectiu és que l’expedient a dos membres no s’interpreti com un conflicte aïllat entre una comparsa i l’Ajuntament, sinó com un símptoma d’un debat molt més ampli sobre el model de gestió, participació i confiança en la cultura popular mataronina.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta