L’‘edifici esquelet’ de l’avinguda Puig i Cadafalch de Mataró, una de les estructures més icòniques —i controvertides— del barri de Cerdanyola, finalment no formarà part del parc d’habitatge públic. L’immoble ha estat adquirit per un privat, tal com es va confirmar al Ple municipal celebrat aquest dijous 9 d’abril, arran d’una pregunta del grup d’ERC.

Es tracta d’un edifici inacabat i abandonat des de l’any 2009, en plena crisi immobiliària, que ha esdevingut amb el pas dels anys un símbol tant de la bombolla com de la dificultat per desencallar determinades operacions urbanístiques a la ciutat. La seva ubicació, al bell mig de l’eix central de Cerdanyola, n’ha accentuat la visibilitat i també la pressió política i veïnal per trobar-hi una solució.

El novembre de 2025, l’Ajuntament va fer públic que explorava la seva compra a la Sareb per destinar-lo a habitatge assequible, en el marc de les polítiques per ampliar un parc públic molt limitat. Tot i que l’operació no estava tancada, el govern municipal sí que havia expressat voluntat política i capacitat pressupostària per tirar-la endavant si es donaven les condicions.

El consistori va començar a treballar-hi de manera efectiva ja el 2024, amb la realització de estudis tècnics, econòmics i jurídics sobre la viabilitat de l’adquisició. En paral·lel, es van fer reserves pressupostàries els anys 2024 i 2025, a l’espera de disposar d’un marc legal que permetés executar la compra.

Una via truncada

La via escollida va ser la del tempteig i retracte, un mecanisme que permet a l’administració adquirir immobles amb preferència en determinats supòsits. Però aquesta opció va quedar truncada, segons va explicar ahir dijous la regidora d'Habitatge, Sarai Martínez, al ple municipal d'abril, a resposta d'una pregunta d'ERC sobre el futur de l'edifici. Martínez va explicar que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va emetre una resolució “totalment desfavorable” perquè l’edifici no té qualificació d’habitatge, fet que impedeix activar aquest instrument. “La via de tempteig i retracte va quedar anul·lada”, va resumir.

Amb la posterior confirmació que la propietat s’ha venut a un tercer, la regidora va admetre que “a dia d’avui aquesta via ja no existeix”, de manera que l’Ajuntament ha perdut qualsevol opció d’incorporar aquest immoble al parc públic. Tot i això, va defensar la feina feta: “Hem tingut voluntat tècnica, jurídica i econòmica per adquirir aquest bé, això són fets i no paraules”, i va recordar que els recursos previstos per a aquesta operació s’han destinat a la compra d’altres habitatges a la ciutat mitjançant el mateix mecanisme.

Des de l’oposició, el regidor d’ERC Joaquim Camprubí va lamentar el desenllaç i va criticar la gestió del govern. “Tots teníem coll avall que tindríem aquest edifici”, va afirmar, tot retreure que no s’hagi comunicat amb la mateixa contundència el fracàs de l’operació. “Es va dir públicament que es comprava l’edifici, també s’ha de dir avui que no es compra”, va insistir.

Camprubí va emmarcar aquest cas en una crítica més àmplia a la política d’habitatge municipal, recordant que l’objectiu anunciat per part de l'alcalde David Bote en campanya electoral d’arribar als 1.100 habitatges públics queda molt lluny de la realitat actual. “Amb prou feines arribarem a 150”, va assegurar, denunciant el que considera “populisme” en l’anunci de xifres.

El regidor republicà també va posar el focus en l’origen de l’immoble, en mans de la Sareb arran del rescat bancari, i va lamentar que aquests actius no hagin passat a titularitat pública: “hauria de ser propietat municipal des de fa molt de temps, en lloc d’estar discutint una compra”.