El volcà del Croscat

L'accés al volcà del Croscat està regulat i controlat; per tant, cal ajustar-se a l'horari i a les instruccions que podem trobar als plafons informatius del Parc Natural i també cal seguir les instruccions de l'informador que atén el Centre d'Informació. A Can Passavent, trobarem totes les publicacions disponibles per a la visita al Parc i sobre el volcà del Croscat en particular.

A l'Àrea de Santa Margarida, trobem l'inici d'aquest itinerari que ens permet visitar l'impressionant tall del Croscat. Ens cal travessar la carretera d'Olot a Santa Pau i seguir els senyals d'aquest itinerari en direcció al volcà del Croscat, que veiem a l'esquerra del camí. Des d'aquest primer tram, no es veu el tall sinó només la mola del volcà.
Després de Masnou, a mà dreta del camí, veiem al fons del talús uns terrenys on també hi havia hagut extracció de gredes, els quals van ser més tard restaurats i avui són camps de cultiu i pastura. El turó que veiem per sobre d'aquests camps és el volcà del Puig de Martinyà. De seguida trobem un trencant a l'esquerra, que s'enfila cap a Can Passavent, el centre d'informació i recepció del Parc, i permet arribar a les grederes.

El volcà del Croscat és el més jove de la zona volcànica i va tenir dues erupcions; la primera i més important fa 17.000 anys, i la segona fa 11.500 anys. És un volcà de tipus estrombolià, que es caracteritza per l'emissió de laves fluïdes i l'expulsió moderadament violenta de fragments de magma, que reben el nom de piroclastos.

En el cas del Croscat, aquests fragments van cobrir una superfície de 20 km2 i es van acumular fins a formar un con de 160 m d'alçària. El cràter, que no és visible des de cap punt de l'itinerari, té forma de ferradura i fa uns 600 m de llargada per 350 m d'amplada màximes.

Des de la part central de l'itinerari (placeta), podem observar com és el volcà per dins. Les extraccions de gredes (lapilli) que ha sofert durant molts anys han obert el tall que veiem, de més de 100 m d'alçària i 500 m de longitud. Són les anomenades grederes. Els colors originals són els més foscos (negre i gris) i posteriorment adopten les tonalitats vermelloses i ataronjades a causa de les reaccions d'oxidació. A la part superior del volcà, hi ha encara les restes d'una torre de comunicacions del segle passat.

Protecció
Les extraccions de greda del Croscat van ser el principal motiu de les mobilitzacions populars que van provocar que el Parlament de Catalunya, l'any 1982, aprovés la creació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. No obstant això, fins l'any 1991 no es van poder aturar les extraccions, arran de la compra que la Generalitat de Catalunya va fer de l'empresa explotadora. Posteriorment, la mateixa Generalitat va expropiar els terrenys de la Reserva Natural i els ha restaurat. Aquesta restauració ha permès recuperar una zona degradada d'enorme interès científic i pedagògic.