La dona que, amb una bobina de filar a les mans, corona el portal de la Casa Coll i Regàs és una de les imatges més reconeixibles del Modernisme mataroní. Coneguda com La Filosa, l’escultura ocupa el lloc més destacat de la façana de l’edifici projectat per Josep Puig i Cadafalch i construït el 1898.
La seva ubicació no és casual. La Filosa forma part d’un programa decoratiu que converteix la casa en una representació de la identitat del seu propietari i de l’activitat econòmica que havia fet prosperar la seva família: la indústria tèxtil. La figura permet, per tant, llegir la Casa Coll i Regàs gairebé com un relat esculpit sobre pedra, ceràmica i ferro.
Casa Coll i Regàs
La Filosa, el símbol de la casa
La La Filosa representa una jove ocupada en l’activitat de filar i sosté una bobina. La seva posició, just sobre l’entrada principal, la converteix en la figura més visible de tot el conjunt i en una referència directa al món del fil i de la fabricació tèxtil.
L’escultura forma part d’un programa ornamental en què la indústria tèxtil és un dels grans fils conductors. La façana combina pedra de Montjuïc, ceràmica, ferro, esgrafiats i vitralls, amb nombrosos elements vinculats al món del treball i de la producció. En l’àmbit escultòric hi va intervenir Eusebi Arnau, un dels escultors més destacats del Modernisme i col·laborador habitual de Puig i Cadafalch.
La Filosa no és, però, l’única figura escultòrica de la façana. El conjunt incorpora altres representacions relacionades amb el món tèxtil, entre elles aranyes associades al fet de teixir, que reforcen la lectura industrial de l’edifici. També hi apareix una figura de mico amb frac i barret de copa, un element singular que s’ha relacionat amb la difusió de les teories evolucionistes de Darwin.
La filosa presideix la façana
Però és La Filosa la que ocupa el lloc principal i la que resumeix millor el missatge de tota la façana. La seva posició fa que sigui el primer element que identifica la casa i converteix l’activitat tèxtil en una mena de carta de presentació del propietari.
La figura es pot interpretar com una al·legoria del treball i de la prosperitat de la família Coll i Regàs, però també com una representació del pes que la indústria del tèxtil tenia en la Mataró de finals del segle XIX. No és només la imatge d’una dona filant: és la manera com el propietari va incorporar a la seva pròpia casa l’activitat econòmica que definia el seu estatus i que havia contribuït a transformar la ciutat.
Qui era Joaquim Coll i Regàs?
Per entendre per què una filadora presideix la casa cal conèixer Joaquim Coll i Regàs, l’empresari que va encarregar-ne la construcció. Nascut a Mataró el 1855, procedia d’una família vinculada als oficis i a la indústria tèxtil.
El seu pare i el seu avi patern eren sastres, mentre que el seu avi matern, Feliciano Regàs, disposava d’una fàbrica on Joaquim va començar a treballar. L’empresa familiar era continuadora de l’activitat iniciada per Antoni Regàs i Borrell, enginyer mataroní a qui s’atribueix la invenció d’una màquina de filar cotó a finals del segle XVIII.
Joaquim Coll i Regàs
Amb el temps, el negoci va passar a la branca materna de la família i es va especialitzar en la fabricació de gèneres de punt, amb diferents emplaçaments a la ciutat. A finals del segle XIX, l’empresa vivia un període de creixement, afavorit, entre altres factors, per les exportacions a Cuba i Puerto Rico.
El 1880, Joaquim Coll i Regàs es va casar amb Magdalena Surrià i Prats, amb qui va tenir sis fills. El 1896 va adquirir dues cases del carrer d’Argentona amb la voluntat de construir-hi una nova residència familiar. Per fer-ho, va encarregar el projecte a Puig i Cadafalch.
La casa que en va resultar no era simplement un habitatge. Era també una expressió del poder econòmic assolit per la família a través de la indústria, i La Filosa n'acabaria sent la representació més evident.
Interior de la Casa Coll i Regàs
Una casa construïda al voltant d’un relat
La relació entre el propietari i el tèxtil no queda limitada a l’escultura. La iconografia tèxtil es repeteix al llarg de la Casa Coll i Regàs, tant a la façana com als espais interiors.
La façana incorpora ceràmica amb motius relacionats amb el cotó, ferro forjat, esgrafiats i altres elements decoratius que formen un conjunt unitari. Aquesta combinació d’arquitectura i arts aplicades és característica de la manera de concebre els edificis del Modernisme.
A l’interior, la mateixa voluntat es manté en la decoració de la planta baixa. El vestíbul i les diferents estances incorporen motius florals, ceràmics i relacionats amb el món del treball, mentre que els esgrafiats i altres elements decoratius completen un programa que dona continuïtat al discurs de la façana.
L’edifici consta de planta baixa, primera planta, golfes, pati i soterrani. La planta baixa, principal espai visitable, concentra els espais de relació familiar i s’organitza al voltant d’un espai central il·luminat per una gran claraboia. La casa, per tant, no explica la història de Coll i Regàs només a través de La Filosa. La Filosa és la peça que permet entendre tot el conjunt.
Detalls de la façana
Del filat artesanal a la gran indústria
El significat de la figura encara pren més força si es té en compte el moment en què es va construir la casa. El filat formava part d’una tradició tèxtil molt anterior a la industrialització, però a finals del segle XIX Mataró ja era una ciutat profundament marcada per una indústria tèxtil mecanitzada i en expansió.
La filosa representa, així, una activitat antiga en un context nou. La figura remet a una manera tradicional de treballar el fil, però apareix esculpida a la casa d’un empresari que havia fet fortuna en una indústria moderna i mecanitzada.
Aquest contrast és una de les claus del seu valor simbòlic. La Filosa no representa únicament una eina o un ofici, sinó la continuïtat d’una activitat que havia passat del treball artesanal a convertir-se en un dels motors econòmics de la ciutat. En aquest sentit, l’escultura connecta tradició i modernitat, dos conceptes que també defineixen bona part de l’arquitectura modernista.
Visita guiada a la Casa Coll i Regàs
Puig i Cadafalch i la façana que parla
El responsable de convertir aquest relat en arquitectura va ser Josep Puig i Cadafalch, nascut a Mataró i una de les grans figures del Modernisme català. Havia estat arquitecte municipal de la ciutat entre 1892 i 1896 i hi havia desenvolupat diverses actuacions abans de projectar la casa de Coll i Regàs.
La façana mostra alguns dels trets més característics del seu llenguatge: una marcada influència neogòtica, combinada amb ceràmica, ferro forjat, escultura i altres arts decoratives. Tot i que l'autoria intel·lectual i el disseny de l'edifici corresponen a Puig i Cadafalch, la documentació del projecte va ser signada formalment per l'arquitecte Antoni Maria Gallissà per motius de tramitació administrativa.
La pedra de Montjuïc, la ceràmica, els esgrafiats, el ferro i els vitralls formen un conjunt en què pràcticament cada element contribueix a construir el caràcter de la casa. En la part escultòrica hi va intervenir Eusebi Arnau, que va donar forma a bona part de les figures que avui identifiquen l’edifici. I al centre d’aquest programa hi ha La Filosa.
Puig i Cadafalch
Una casa que explica la Mataró industrial
La Casa Coll i Regàs és especialment significativa perquè és l’únic casal de la burgesia mataronina construït en època modernista. La seva arquitectura reflecteix el moment d’esplendor d’una classe empresarial que utilitzava també els habitatges com a expressió del seu estatus.
Per això, mirar La Filosa és també mirar la Mataró de finals del segle XIX. Darrere de la figura hi ha una família empresària, una indústria en expansió i una ciutat que estava canviant profundament gràcies al desenvolupament del tèxtil.
La casa funciona com un retrat d’aquell moment. El fabricant, el treball, el fil, la prosperitat i la nova burgesia industrial queden incorporats al mateix edifici. La Filosa, situada sobre la porta, fa visible des del carrer aquest relat.
La Filosa de la Casa Coll i Regàs
Més d’un segle com a símbol de Mataró
Joaquim Coll i Regàs va morir el 1904, pocs anys després de la construcció de l’edifici. La casa va passar posteriorment per diferents propietaris i també va ser coneguda com a Casa Fontdevila. A finals del segle XX va passar a mans de Caixa Laietana i, des de 2013, és propietat de la Fundació Iluro.
L’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) l’any 2000, en reconeixement al seu valor patrimonial. Avui, la Casa Coll i Regàs continua sent una de les grans icones arquitectòniques de Mataró. Però entre les moltes peces que formen aquest conjunt, n’hi ha una que concentra especialment bé la seva història. La Filosa mira des de fa més d’un segle cap al carrer d’Argentona. La jove que sosté la bobina de filar és, alhora, una figura escultòrica, una al·legoria del treball i un record del passat industrial de la ciutat.