La crisi de l'habitatge no se solucionarà amb una única mesura, ni només construint més pisos, ni confiant que el mercat es reguli sol. Aquesta va ser una de les principals conclusions de la taula rodona organitzada per Bloc Cooperatiu a Mataró, que va reunir representants del PSC, En Comú Podem, ERC i la CUP per abordar un dels problemes socials més urgents de la ciutat. Amb matisos, diferències ideològiques i algun retret polític, els quatre participants van coincidir en una idea de fons: les polítiques d'habitatge desplegades fins ara han estat insuficients i cal actuar amb més intensitat, més recursos i noves fórmules.
- L'acte, celebrat divendres a Cafè de Mar, va registrar una elevada participació, amb sòcies de Bloc Cooperatiu i persones interessades a conèixer les alternatives al mercat immobiliari convencional.
- La jornada va començar amb l'estrena d'un documental sobre els cinc anys de trajectòria de l'entitat i va continuar amb el debat 'Té solució la crisi de l'habitatge?'.
- Hi van intervenir Juan Carlos Jerez (PSC), Noe Ayguasenosa (Comuns), Pim Camprubí (ERC) i Carlos García Cádiz (CUP).
- Quatre mirades diferents sobre una mateixa emergència que van permetre contraposar responsabilitats polítiques, fer autocrítica i plantejar solucions.
Un diagnòstic compartit: les polítiques actuals no són suficients
Un dels aspectes més significatius del debat va ser el reconeixement que les administracions, malgrat les actuacions desenvolupades, no han aconseguit frenar l'encariment de l'habitatge. Pim Camprubí, d'ERC, va ser especialment contundent en l'autocrítica. Va parlar d'un «fracàs estrepitós» de les forces d'esquerres amb responsabilitats de govern i va advertir que les mesures adoptades no han estat capaces d'alterar la dinàmica del mercat. Segons va expressar, s'han aconseguit millores puntuals, però no s'ha modificat el problema estructural.Carlos García Cádiz, de la CUP, també va qüestionar que durant dècades s'hagi confiat excessivament en la construcció privada i en un creixement urbanístic sense límits. Va defensar que l'habitatge ha de deixar de ser considerat fonamentalment un producte de mercat i va reclamar fórmules de propietat pública i cooperativa.
Des dels Comuns, Noe Ayguasenosa va situar la qüestió en el terreny de les desigualtats socials i va insistir que l'habitatge s'ha convertit en un factor determinant de la qualitat de vida. Va defensar una regulació més decidida, més inspeccions i sancions contra els incompliments i una intervenció pública que vagi més enllà de les competències estrictament municipals. Per la seva banda, Juan Carlos Jerez, del PSC, va defensar la necessitat d'actuar simultàniament en diferents fronts. Construir habitatge, regular els preus, intervenir sobre els lloguers de temporada, limitar l'especulació i ampliar el parc públic han de formar part, segons va exposar, d'una estratègia conjunta. Va plantejar que l'habitatge esdevingui un nou pilar de l'estat del benestar, al costat de la sanitat, l'educació o el sistema de dependència.
Mataró: què s'ha fet bé i què queda pendent?
El debat també va aterrar en la realitat concreta de Mataró, on els participants van abordar tant les mesures desenvolupades per l'Ajuntament com les seves limitacions. Ayguasenosa va reivindicar que les polítiques d'habitatge hagin guanyat protagonisme en l'agenda municipal, amb eines com la reserva del 30% per a habitatge protegit en determinades promocions, el dret de tanteig i retracte i els projectes d'habitatge públic. Tanmateix, va reconèixer que cal més impuls en la inspecció dels pisos buits i en la persecució dels lloguers que incompleixen els topalls legals.
Camprubí va posar el focus en una assignatura pendent: la manca d'actualització del Pla Local d'Habitatge de Mataró, que, segons va recordar, està caducat des del 2023 i parteix d'una diagnosi elaborada anys enrere. També va insistir que les adquisicions puntuals d'habitatges, tot i ser positives, no tenen prou dimensió per transformar el mercat. Jerez va defensar la trajectòria municipal en la creació i adquisició d'habitatge públic. Va recordar que la ciutat ja havia construït parc propi abans de la crisi immobiliària i que posteriorment ha incorporat nous immobles mitjançant el tanteig i retracte. També va reivindicar les cessions de sòl i els projectes de promoció pública, alhora que va reclamar una implicació més gran de la Generalitat.
García Cádiz va posar l'accent en la necessitat de garantir que els habitatges protegits no acabin tornant al mercat lliure i va defensar el model cooperatiu de cessió d'ús, en què l'habitatge manté la seva funció social sense convertir-se en una oportunitat d'especulació.
Regular, construir i transformar el model de propietat
Més enllà de les diferències, el debat va permetre identificar un ampli ventall de propostes compartides: ampliar el parc públic, reforçar la regulació dels lloguers, combatre l'especulació i facilitar noves fórmules d'accés a l'habitatge. Els matisos van aparèixer sobretot en el paper que ha de tenir el mercat privat. Mentre que la CUP va defensar una transformació més profunda del règim de propietat i una aposta prioritària pel sector públic i cooperatiu, el PSC va plantejar un model en què també pugui existir activitat privada regulada, amb rendiments raonables i sense pràctiques especulatives. ERC va insistir en la necessitat de canvis estructurals i va assenyalar la transformació urbanística de Mataró com una oportunitat per obtenir més sòl públic. Els Comuns, per la seva banda, van reclamar combinar aquestes transformacions amb mesures immediates de protecció de les persones vulnerables, inspeccions i regulació efectiva dels preus.
També es va abordar el context de mobilització social, amb el cas de Maricarmen a Mataró i la vaga general convocada per a l'11 de novembre com a exemples de la pressió ciutadana que està situant l'habitatge al centre de l'actualitat. Els participants van reconèixer la capacitat dels moviments socials per impulsar el debat i exigir respostes polítiques.
El cooperativisme, un punt de trobada
Si hi va haver un àmbit en què les coincidències van ser especialment clares, va ser el reconeixement de les cooperatives d'habitatge com una alternativa que cal potenciar. Els quatre representants van valorar la feina de Bloc Cooperatiu i van defensar que les administracions han de facilitar projectes que permetin accedir a habitatges assequibles fora de la lògica especulativa. La cessió de sòl, el suport institucional i les fórmules de propietat col·lectiva van aparèixer com a eines que poden contribuir a diversificar les possibilitats d'accés a l'habitatge. El torn de preguntes va permetre escoltar també les inquietuds de sòcies de Bloc Cooperatiu i de La Llevantina, un dels projectes que volen obrir-se camí en aquest model residencial.
La jornada va deixar una conclusió política significativa: les quatre forces d'esquerres representades comparteixen que l'habitatge necessita més polítiques públiques i noves actuacions, encara que discrepin sobre les prioritats, els instruments i el paper del mercat privat. També va quedar clar que les mesures aplicades fins ara no han estat suficients per revertir una crisi que condiciona cada vegada més la vida quotidiana de la ciutadania.
Amb les pròximes cites electorals a l'horitzó i una vaga general convocada amb el rerefons d'aquesta mateixa temàtica, el debat va evidenciar que l'accés a l'habitatge s'ha situat al centre de l'agenda política de Mataró. I que, més enllà dels discursos i les coincidències expressades a Cafè de Mar, el gran repte serà convertir aquesta voluntat compartida en polítiques concretes, habitatges assequibles i resultats visibles per a la població.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta