Estranger a casa

Divendres al migdia. Vaig al casament d'uns bons amics als flamants Jutjats de Mataró. La parella enamorada és catalanoparlant; la jutgessa que els enllaçarà diu abans de res que l'acte el farà en castellà perquè és “de fora”. Els meus amics fan cara de no saber quina cara posar-hi, un dels moments més importants de la seva vida i haurà de ser en una llengua que no és la seva. Però, què hi farem, oi? O això o avui no us caseu.

Al vespre enfilo Via Europa amunt i m'arribo a un gran centre comercial. Tinc ganes de cinema. Segueixo a Mataró o la Via Europa m'ha portat fins a Valladolid? El nom del centre comercial em treu de dubtes, però, pel·lícules en espanyol: 12, pel·lícules en català: 0. Un resultat encara més humiliant que l'Espanya –Malta de fa ja uns quants anys.

Sortint del cinema em convencen d'anar a fer unes partides al Bingo Maresme, en plena Rambla, en la creme de la creme de la capital del Maresme. Per les veus nasals de les noies que canten els números només hi surten les xifres en castellà. Sesenta y seis, seis seis. També els que venen els cartons i serveixen begudes semblen molt allunyats de tota suposada immersió lingüística.

Bé, potser si anem a ballar ens animarem una mica més que no pas en l'avorrit Bingo. Per seguir amb les meves càbales, -que només d'exposar-les en veu alta hi ha qui titllarà de nacionalistes radicals separatistes neofeixistes-, comptaré quantes cançons en català punxen als locals als que anem per a que moguem l'esquelet. Ja fa bastants anys que la música que es fa en català va més enllà d'en Raimon, en Llach i la Bonet, i n'hi ha de molt ballable. Espero no descomptar-me. No, no hi ha perill, no he passat de zero.

Mentre vaig cap a casa penso que la setmana vinent convidaré de marxa per Mataró a l'Albert Rivera i a la Rosa Díez, per a que m'ajudin en el seu afany d'equilibrar el bilingüisme. I és que trobo que el darrer anunci del PP té raó, quan diu: "tanta misèria intel·lectual només condueix a un futur: la misèria moral i econòmica". Però no em faig gaires esperances: dilluns, quan vaig a renovar-me el carnet, ho entenc tot: veig que allí on ens donen la identitat hi oneja tan sols una bandera, en comptes de les dues que hi hauria d'haver. Estranger a casa.