Com bona part dels mataronins que es van iniciar en el món de l’art durant la dècada dels 70, Matías Lizana va donar els seus primers passos al taller de Pablo Mañé. El local de la plaça Gran era llavors un espai de llibertat, un oasi inserit en les penúries socioculturals del tardofranquisme. “Tots teníem clau, ens hi podíem passar dia i nit. Ens permetia fer vida d’artista”, rememora Lizana. El pintor forma part de la generació d’artistes impulsada pel talent de Mañé i l’atmosfera del seu taller. Però la seva activitat expositiva es va tallar en sec. “Vaig haver de parar de fer exposicions, bàsicament per manca de temps” explica l’artista, que malgrat tot va seguir pintant. Des de fa prop d’un any, però, la seva activitat artística ha tornat a l’esfera pública. Va segellar el seu retorn amb l’exposició de dibuixos ‘Interiors’, a la sala del Casal. I ara dona un pas més protagonitzant l’exposició del mes de novembre a l’Espai Capgròs.
Lizana era conegut per la seva obra de caire abstracte i geomètric. Per això, el seu retorn després de tants anys de silenci –de portes enfora- va sorprendre tots aquells que el coneixien, pel seu nou caràcter més proper a la figuració i el realisme. “Em venia molt de gust expressar-me a través d’una línia més figurativa, era una necessitat”, explica. Lizana destaca que aquesta nova etapa creativa es mou en “la figuració amb càrrega de simbolisme, deixant un bon marge a la interpretació lliure de l’espectador”. L’artista considera que un quadre “no ho ha de dir tot, ni tampoc te l’ha d’explicar algú perquè s’entengui”, sinó que ha d’aportar elements, camins, perquè la gent el llegeixi a la seva manera. “Potser la conclusió a la que arriben no té a veure amb la meva idea original, però no és un fet que em preocupi gaire”, afegeix.
Probablement són majoria els artistes que inicien la seva trajectòria amb obres figuratives i poc a poc van evolucionant cap a l’abstracció. Però Lizana ha fet el recorregut just en sentit contrari. El mataroní, actualment afincat a Llavaneres, recorda que la història de l’art en va plena d’aquests “retorns a la realitat, a una base comuna”, com ell mateix ho defineix. “La figuració és més fàcil d’entendre i per tant connecta millor amb l’espectador, i serveix de base per començar a construir quelcom diferent”, constata. Això és el que precisament pretén Lizana amb aquesta exposició a l’Espai Capgròs. “Silencis” es presenta per al propi artista com “una manera de plantejar-me cap a on vaig”.
Dijous, dia 27. Inauguració. A 2/4 de 8 del vespre a l'Espai Capgròs

Un dels quadres de l'artista
Comentaris