Carregant...
El Látigo de la Fira de Mataró. Foto: R. Gallofré

Redacció

La Fira de Mataró: 5 segles d'història que transformen la tradició

Des d'un mercat medieval fins a la cita actual: la Segona Pasqua, clau en la història de la Fira de Mataró

Compte enrere a la capital del Maresme fins que arribi aquest divendres, pòrtic d'un cap de setmana indefectiblement llarg, amb dillun festiu. Tant si així també el fan a la resta de país com si no. Una cita amb nom i motiu propi. I història, molta història. La Fira de Mataró és molt més que les atraccions del Parc Central. La seva història arrenca fa més de cinc segles, vinculada al dilluns de Pentecosta o Pasqua Granada, i explica l’evolució de la ciutat: del comerç tradicional al lleure familiar contemporani. La Fira de Mataró és una d’aquelles cites que molts mataronins associen de manera gairebé automàtica amb les atraccions, les casetes, la música, els bars i l’ambient de primavera al Parc Central Nou. I al Vell a menjar-hi. Però rere aquesta imatge actual hi ha una tradició molt més antiga i profunda.

La Fira no neix com una fira d’atraccions moderna, sinó com una fira tradicional de mercaderies, intercanvi i vida comercial, vinculada històricament al calendari de la Segona Pasqua, també coneguda com Pasqua Granada o Pentecosta.

Una fira documentada des del segle XV

Les referències històriques situen la Fira de Mataró, com a mínim, al darrer quart del segle XV. En aquell moment, la fira ja se celebrava anualment cada dilluns de Pasqua Granada o de Pentecosta, i uns dies abans el batlle feia una crida per garantir seguretat als assistents i regular aspectes d’ordre públic. Hi ha documentada, per exemple, una crida del 24 d’agost de 1480, amb prohibicions i sancions vinculades al bon funcionament de la trobada.

Això vol dir que la Fira ja era prou important per necessitar normes pròpies. No era només una trobada espontània, sinó una cita reconeguda, amb capacitat d’atreure gent, mercaderies, bestiar i activitat econòmica. La seva vinculació amb la Pentecosta també encaixa amb el sentit tradicional de moltes fires de primavera: moments de canvi de cicle, d’intercanvi i de vida comunitària.

Les fires de Mataró i el calendari festiu

Segons recull l’historiador Joaquim Llovet al seu insubstituible 'Mataró, dels origens de la vila a la ciutat contemporània' no es coneix la data exacta de concessió de la primera fira mataronina, però sí que hi ha constància que l’any 1599 la vila de Mataró va ser autoritzada a celebrar una fira per Sant Marc, a més de la que ja tenia lloc per la Pasqua de Pentecosta. Aquella nova fira, però, va haver de traslladar-se l’any 1605 a la festivitat de Sant Bartomeu, perquè la coincidència amb diverses processons litúrgiques dificultava la seva celebració.

Amb el pas del temps, i especialment a finals del segle XVIII, la realitat firal mataronina es va concentrar pràcticament en una sola cita: la del dilluns de Pasqua Granada, que Llovet identifica com la que realment ha perviscut fins a l’època contemporània.

  • Les altres fires concedides posteriorment, com les tres noves autoritzades per privilegi reial l’any 1831, “no reeixiren” i no van arrelar en el calendari local.
Les fires d'abans


Com era la Fira abans de les atraccions

Llovet també ajuda a entendre com era aquella Fira abans de transformar-se en una cita sobretot d’atraccions i lleure. En temps antics, probablement se celebrava als mateixos espais del mercat, és a dir, places i carrers de mercadeig. Més endavant apareix vinculada a indrets com la Riera i la placeta de Santa Anna, aquesta última especialment adequada per a les transaccions de bestiar. Cap al 1870, la Fira ocupava diversos sectors: un de plats, olles i objectes de llauna i ferro a Santa Anna; un altre de joguines, roba i llibres fins davant de l’Ajuntament, i un tercer d’indianes, eines agrícoles i ferro vell fins al carrer Nou. No hi faltaven tampoc els romancistes, la música, els cantants i altres formes d’entreteniment popular, amb assistència de forasters vinguts de Barcelona i dels contorns de Mataró.

  • Amb el temps, però, la Fira va anar perdent el seu caràcter mercantil original i va quedar cada vegada més associada a la venda de joguines, els passatemps i les diversions ocasionals.

Sempre ha estat per la Segona Pasqua?

La resposta és: sí, en el seu origen i en la seva identitat històrica, la Fira de Mataró està lligada al dilluns de Pentecosta o Pasqua Granada. Ara bé, això no vol dir que sempre s’hagi celebrat exactament igual ni només aquell dia. Els Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria recull que tradicionalment se celebrava el Dilluns de Pentecosta, però que amb el temps es va avançar primer al diumenge i després al dissabte a la tarda. Aquest és el matís important: la data simbòlica és la Segona Pasqua, però la celebració s’ha anat ampliant i adaptant.

Avui, la Fira ocupa diversos dies al voltant d’aquest calendari primaveral, amb una programació pensada per al lleure familiar, la restauració i l’activitat comercial complementària. De fet, el calendari oficial de festius locals de Mataró per al 2026 manté aquesta vinculació: el 25 de maig figura com a festiu local amb el nom de “Fira a Mataró”, i cau en dilluns.

De la Riera, Santa Anna i la Rambla al Parc Central

Durant bona part del segle XX, la Fira de Mataró es va situar en espais molt centrals de la ciutat: la Riera, la plaça de Santa Anna i la Rambla. Era una fira amb parades de tota mena d’articles i productes, molt vinculada a la vida comercial del centre. Amb el pas dels anys, però, aquella fira tradicional va anar evolucionant cap a una proposta més associada a les joguines i les atraccions. Aquest canvi explica per què avui molts ciutadans identifiquen “la Fira” sobretot amb el món firal: autos de xoc, tren de la bruixa, tómboles, atraccions infantils, música i casetes. Però aquesta és només l’última capa d’una història molt més llarga.

Un dels moments clau en l’evolució de la Fira va arribar l’any 1933, quan es va celebrar per primera vegada una Fira Comercial paral·lela a la fira tradicional. L’objectiu era exposar productes de la indústria i del comerç de Mataró, en un moment en què la ciutat buscava projectar la seva vitalitat econòmica i modernitzadora. Aquella experiència, però, va quedar truncada per la Guerra Civil i posteiorment va acabar 'morint' del tot al tombant de segle. La idea de la Fira es va reprendre, però ja amb una trajectòria diferent. La Fira d’Atraccions va passar per diversos emplaçaments, com les Rondes, el Pla d’en Boet i fins i tot el Passeig Marítim, mentre que la vessant comercial es va anar dispersant en altres fires sectorials al llarg de l’any.

La Fira a Mataró amb nova nòria monumental. Ara fa anys que no ve.


La Fira que ha arribat fins avui

Actualment, el que ha perviscut amb més força és la Fira d’Atraccions, esbarjo i restauració al Parc Central, acompanyada de la Fireta de Primavera. L’Ajuntament de Mataró destacava el 2023 que la Fira ocupava uns 9.000 metres quadrats al nou Parc Central i que era una de les cinc fires més grans de Catalunya. En l’edició de 2025, per exemple, la Fira va comptar amb 123 atraccions i casetes, noves mesures de seguretat, restauració, Fireta de Primavera i horaris amplis durant caps de setmana i vigílies de festius. Les xifres d'aquest any l'Ajuntament no les vol fer públiques fins el dia abans que comenci. 

Això demostra fins a quin punt la Fira continua sent una cita de ciutat, encara que el seu significat hagi canviat. Allà on abans predominaven l’intercanvi comercial i les parades de productes, avui hi trobem oci, gastronomia i una gran concentració de públic familiar

La trajectòria de la Fira de Mataró és, en certa manera, la trajectòria de la mateixa ciutat. Va néixer com una fira tradicional vinculada al calendari religiós i agrari, va créixer com a espai de comerç urbà, va intentar projectar la força industrial i comercial de Mataró durant la República, i ha acabat convertida en una de les grans cites d’oci de la primavera. Per això, quan es pregunta si la Fira “sempre ha estat per la Segona Pasqua”, la resposta més precisa és que la seva arrel històrica sí que està vinculada a la Pasqua Granada, però el seu format s’ha transformat profundament.

La Fira ha passat de ser un gran mercat de ciutat a una festa d’atraccions i trobada popular. I potser aquesta és la clau de la seva supervivència: ha canviat prou per continuar viva, però ha mantingut el fil amb una data que Mataró reconeix com a pròpia des de fa segles.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta