La Fira de Mataró arrenca aquest divendres, dia 22, amb el dispositiu de seguretat més potent que s’hi ha desplegat mai. L’Ajuntament ha reforçat enguany el control del recinte amb quatre noves torres de videovigilància, que se sumen al sistema estrenat l’any passat: vigilància amb dron, perímetre tancat, controls d’accés, seguretat privada i una presència policial reforçada.
El desplegament arriba després que la seguretat a la Fira de Mataró s’hagi convertit en un dels grans focus de debat ciutadà arran dels incidents dels darrers anys. Especialment els del 2024, quan diverses baralles multitudinàries entre grups de joves van obligar els Mossos d’Esquadra a ordenar el tancament anticipat del recinte. Aquella nit, un jove va resultar ferit i va haver de ser atès pel SEM després d’una batussa especialment violenta que va encendre totes les alarmes.
Aquells fets, però, no van ser del tot excepcionals. Fonts policials ja apuntaven llavors que els conflictes entre grups de joves feia anys que es repetien, en major o menor mesura, a la fira. El 2024, en tot cas, es va viure un episodi especialment greu per la dimensió de la baralla i per la decisió inèdita de clausurar l’activitat abans d’hora.
El Látigo de la Fira de Mataró. Foto: R. Gallofré
El gir del 2025: més control i menys incidents
La resposta municipal va arribar de manera immediata a l’edició de l’any passat. El 2025 es va implantar un nou model de seguretat a la Fira de Mataró amb controls als accessos, tancament del perímetre, videovigilància i ús de drons per monitorar possibles incidents abans que escalessin.
El balanç que en va fer l’Ajuntament va ser positiu: es van reduir notablement els incidents dins del recinte firal i no es van repetir les grans baralles de l’any anterior. Tot i això, la fira no va quedar exempta de polèmica.
Seguretat privada de Wakeful en el control d'accessos a la Fira
L’episodi més tens es va produir arran d’un incident vinculat a la comissaria de la Policia Local. El sindicat SPLCME va denunciar un suposat intent d’assalt per part d’una quinzena de persones després d’un conflicte originat a la fira, mentre que l’Ajuntament va negar rotundament aquesta versió i va assegurar que les càmeres demostraven que no hi havia hagut cap entrada violenta ni cap situació real de risc. La polèmica va evidenciar fins a quin punt la qüestió de la inseguretat a la Fira de Mataró s’havia convertit en un tema especialment sensible a la ciutat.
Imatge d'arxiu de la Fira d'Atraccions de Mataró. Foto: R. Gallofré
Les noves mesures del 2026
Aquest any, el dispositiu fa un pas més amb la incorporació de quatre torres fixes de videovigilància als accessos del recinte del Nou Parc Central. L’espai, d’uns 9.000 metres quadrats, tindrà quatre entrades controlades per evitar l’accés amb vidre o objectes perillosos, tres sortides d’emergència i possibilitat de tallar el trànsit als voltants en els dies de màxima afluència.
La regidora de Seguretat, Núria Moreno, defensa que la tecnologia és “clau” per garantir la seguretat ciutadana en grans esdeveniments. El model estrenat a la fira també servirà de banc de proves per a futurs sistemes de control que es volen aplicar durant Les Santes, incloent programari capaç d’integrar imatges i dades en directe en una mena de centre d’intel·ligència urbana.
Des del sector firal, el president del Gremi de Firaires de Barcelona, Marcos Orus, considera que el context actual obliga a convertir la fira en un recinte controlat i vigilat per garantir que les famílies hi puguin anar “tranquil·les”.
La comissaria de la Policia Local, a tocar del recinte que acull la fira. Foto: Ajuntament
Però és realment una fira insegura?
La percepció d’inseguretat que s’ha instal·lat els darrers anys contrasta, en realitat, amb el que es vivia dècades enrere. Tot i que en els últims temps hi ha hagut incidents puntuals, denúncies d’atracaments i episodis de violència juvenil, la situació actual té poc a veure amb la fama que arrossegava la fira als anys 90.
Quan encara se celebrava a l’avinguda del Corregiment —abans de la construcció del Nou Parc Central— la fira era considerada per molts mataronins com un espai especialment conflictiu. Els atracaments eren habituals, la sensació d’inseguretat era constant i el recinte, molt menys ordenat i il·luminat que l’actual, acumulava racons amagats i zones sense control que afavorien els robatoris i les baralles.
Tampoc hi van ajudar els anys en que la Fira es va celebrar al Pla d'en Boet, als terrenys on actualment hi ha la comissaria dels Mossos (amb la zona de restauració a la Pollancreda), coincidint amb els anys més complicats en matèria d'inseguretat al barri. Aquella imatge d’una mena de “ciutat sense llei” durant les nits de fira forma part encara de la memòria col·lectiva de moltes generacions de mataronins. Un escenari que dista molt del model actual: un recinte delimitat, videovigilat i amb una presència policial molt superior a la de qualsevol altra època.
Això no vol dir que no existeixin problemes ni incidents. Però sí que el debat actual sovint es mou entre dues realitats: els episodis puntuals que han generat alarma social i una percepció d’inseguretat a la Fira de Mataró que, històricament, havia estat molt més intensa que no pas ara.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta