Ha estat un plaer en aquests dies del mes de juny poder passejar per la FiraFira de Mataró situada al Parc Central. La Fira està ben bé al mig de la ciutat i és un molt bon lloc de trobada entre els barris perifèrics del segle XX i l'Eixample del XIX. Ja fa uns anys, Manuel Ribas Piera, catedràtic d'Urbanisme a la Escola d'Arquitectura de Barcelona - i llavors Director de la Comisión Provincial de Urbanismo -, ens va possibilitar a Manel de Torres i a mí, de redactar el Pla General d'Urbanisme de Mataró PLA MAT/71. Malahuradament el nostre amic i catedràtic Manel de Torres Capell, fa pocs dies que ens ha deixat, però el seu rigor i fermesa varen possibilitar notables avenços dins la ciutat. Em va agradar treballar amb ell. Feia pocs anys que haviem acabat la carrera d'arquitectura i ens va agradar fer aquesta feina.
El PLAMAT/71 no va agradar als politcs de la època, però varem aconseguir, entre d'altres, algunes fites importants: 1) recuperar el Parc Central projectat per Emili Cabanyes i Melcior de Palau en el seu Pla d'Eixample de 1878, des del Parc antic fins al torrent de Can Boada 2) aturar la construcció del port al costat del Club Nàutic, 3) suprimir àtics i sobreàtics 4) recuperar la profunditat edificable en funció dels patis de l'illa i no pas per raó del solar.
Varen ser anys dificils, ja que entre d'altres coses el llavors Alcalde Pedro Crespo Gil, havia dit que volia convertir tot l'espai del actual Parc, en “el Manhattan de Mataró", i en aquest sentit el “bloc dels milionaris" que està al costat de la Policia Municipal, és un exemple del que hauria estat aquest espai, tot ple de blocs de punta a punta. En Manel i jo, explicàvem que una ciutat com Mataró, no podia tirar endavant només amb la Plaça Fivaller i la Piaça de les Tereses. Projectant la imatge de tota la amplada del Parc — des de l'antic Parc fins al torrent de can Boada -, posavem de manifest la importància i la necessitat d'aquest espai públic. Dibuixar les idees dóna bons resultats, i així va ser. Varem aturar "el Manhattan de Mataró", i avui aquest espai és un punt d'unió i de trobada situat al mig de la ciutat, que permet actuacions de tota mena que enriqueixen el nivell cultural de Mataró.
Les restes prehistòriques i tardo romanes de Ca la Madrona, situades al costat del barri de Rocafonda, també són d'una extensió considerable. Dóna goig veure tot aquest espai amb aquesta riquesa arqueològica. He volgut comparar aquests dos espais perquè són de cabdal importància. El Parc Central uneix la ciutat i les restes de Ca La Madrona, ens uneixen amb tota la nostra història.
Hi ha molts més exemples de ciutats que recuperen el seu passat històric. Ho podem veure a Canovelles, a l'escola Els Quatre Vents, on han sabut conservar i incorporar les restes arqueològiques d'un poblat neolític on es poden veure restes de cabanes, estructures de combustió i enterraments, constituint una eina pedagògica per a l'escola. L'altre exemple el tenim a Sant Cugat, a Can Cabassa, on han projectat la consolidació, restauració i museitzacié de les restes d'aquella vil-la romana. Hi ha molts més municipis que també cuiden la seva història, com Premià de Mar que museitza les restes romanes de Can Farrerons, però malauradament, Mataró no ho fa.[banner-AMP_5]
En un darrer Consell del Patrimoni Arquitectònic, es va acordar passar el Jaciment de Ca la Madrona d'Àrea de Expectativa Arqueològica a Bé Cultural de Interés Local BCIL (22/11/22). | el mateix va passar en un Ple Municipal on es va acordar el mateix (2/11/23). Però els dos acords han anat a parar al calaix.
Totes les entitats culturals de Mataró també han estat a favor de passar el jaciment de Ca la Madrona d'Àrea d'Expectativa Arqueològica a Bé Cultural d'interès Local BCIL, i costa d'entendre com ex alcaldes, i altres companys de partit, no li han fet veure a l'alcalde David Bote, que si aquesta destrossa continua haurà estat una de les més greus contra el patrimoni arqueològic i cultural d'una ciutat, i així ho recolliran els llibres d'història.[banner-AMP_6]
També costa d'entendre com el Consell Comarcal i la Conselleria de Cultura no han aturat aquesta gran destrossa cultural que està portant a terme l'Ajuntament de Mataró al jaciment de Ca La Madrona.
Certament, totes les entitats culturals de la ciutat varen lluitar de valent durant la Dictadura Franquista per a mantenir el Patrimoni Culturai de la Ciutat, i costa de creure com avui, a l'any 2025, en plena democràcia -, es produeixi la destrucció d'una considerable extensió de restes prehistòriques i tardoromanes, per a la construcció d'un Edifici de l'Economía Circular, que ben bé podria anar a un altre municipi de la Comarca o adaptar-lo per a donar cobertura a les restes, com així ho han fet molts altres municipis d'arreu del món.[banner-AMP_7]
Cap Escola d'Arqueologia aprovaria a un estudiant que volgués desplaçar les restes a un altre lloc com s'està fent avui a Ca la Madrona. Què n'hem fet dels nostres valors culturals 2