Galàxies i nebuloses: una realitat de la que no som conscients

“Aquest és un llibre de paisatges, però entesos d'una forma diferent a la que estem acostumats”, va assenyalar el mataroní Jordi Lopesino durant l'acte de presentació de 200 maravillas en el cielo, el llibre del que és autor juntament amb Josep Maria Aymamí i Ángel Gómez Roldan, que va tenir lloc ahir al vespre a la llibreria Robafaves. Segons Lopesino, el volum retrata “una realitat tan autèntica com el nostre entorn, però de la que no en som conscients.”

Editat en gran format i amb moltes fotografies –cedides per aficionats a l'astronomia i observatoria professionals-, es tracta d'un llibre que viatja per galàxies, nebuloses i altres objectes còsmics, a banda d'oferir una explicació de cada “paisatge”, dades de la seva localització en l'espai, biografies dels astrònoms citats i un glossari dels termes tècnics usats que, segons Lopesino, simplifica considerablement la comprensió del volum.

Josep Maria Aymamí, un altre dels autors, també va intervenir a l'acte, al qual van assistir un centenar de persones, motivades per l'interès que sempre desperta la descoberta del cosmos. Aymamí va oferir al públic un tour per algunes fotografies que recull el llibre, acompanyant-lo d'informació sobre l'espai interestel·lar. “La Via Làctea té una extensió de 100.000anys llum d'una punta a l'altra, mentre que 30.000 separen el Sistema Solar del centre de la nostra galàxia”, va explicar. Després d'admirar fotografies de cúmuls d'estrelles i nebuloses, els assistents van ser informats que, quan el Sol “mori” d'aquí uns milers d'anys, ho farà d'una forma plàcida, expulsant les seves capes externes després d'apagar-se i formant una bombolla al seu voltant.

La presentació també va comptar amb una breu escenificació teatral que recreava la història de l'almirall britànic William Henry Smith, un aficionat a l'observació de les estrelles que al segle XVIII ho va deixar tot per dedicar-se per complet a l'astronomia. Segons Lopesino, la peculiaritat d'Smith fou la formulació d'unes definicions amenes dels objectes còsmics que s'allunyaven de la tradicional descripció científica. Aquesta és, segons l'autor, la voluntat de 200 maravillas en el cielo: oferir una explicació “innovadora i divertida” dels elements visibles en l'espai.