La Generalitat de Catalunya invertirà 2 milions d'euros en la construcció del futur nou edifici del TecnoCampus Mataró-Maresme, en el que suposa la primera aportació econòmica directa del Govern català a una infraestructura que fins ara s'ha desenvolupat pràcticament amb recursos propis de la ciutat. L'anunci l'ha fet aquest dimecres 15 de juliol la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, durant un acte celebrat al mateix TecnoCampus, on ha compartit escenari amb l'alcalde de Mataró, David Bote, i el director general de la institució, Josep Lluís Checa.
La inversió de la Generalitat arriba després que l'Ajuntament hagi desencallat el finançament de l'ampliació amb la cancel·lació anticipada del deute històric del TecnoCampus i la formalització d'un nou préstec de 18 milions d'euros amb BBVA. El futur edifici tindrà un cost global d'uns 20 milions d'euros i permetrà ampliar en un 25% les infraestructures actuals del parc universitari i empresarial. Ha d'estar enllestit el 2029.
Renders de com serà el nou edifici
"És el primer cop que la Generalitat fa una aportació en inversió al TecnoCampus"
L'anunci més destacat de l'acte ha anat a càrrec d'Alícia Romero, que ha remarcat el valor simbòlic i estratègic de la decisió. La consellera, també mataronina i regidora en l'època en què es va impulsar el projecte, ha explicat que els 2 milions d'euros ja figuren als pressupostos de la Generalitat aprovats recentment. "És el primer cop que la Generalitat fa una aportació en inversió al TecnoCampus. Amb el que ens ha costat arribar fins aquí és una molt bona notícia. Tant de bo s'hagués produït abans", ha afirmat. Els primers esboços daten de finals dels anys 90 i l'equipament es va inaugurar el 2010.
Romero ha defensat que el Govern ha d'apostar per grans projectes de país també fora de Barcelona i ha assegurat que el TecnoCampus és avui un model consolidat que mereix aquest suport institucional. "La Generalitat ja percep el TecnoCampus com un model diferent de l'universitari habitual, molt més proper al teixit econòmic i a la innovació. El volem exportar perquè contribueix a fer una economia més competitiva", ha assegurat. En aquest sentit, ha subratllat que és "imprescindible" que el TecnoCampus, "un node d'una xarxa gran com és Catalunya", continuï creixent per atraure talent, facilitar la implantació de noves empreses i reforçar la competitivitat del país.
Preguntada pels motius pels quals aquesta aportació no havia arribat abans, la consellera ha argumentat que el TecnoCampus respon a un model poc habitual dins del sistema universitari català. Segons ha explicat, es tracta d'un model més similar als college anglosaxons, centrat en la innovació, la transferència de coneixement i la connexió directa amb les empreses, més que no pas en la recerca universitària tradicional.
Un edifici per créixer sense perdre el model
El director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, ha qualificat l'ampliació com la continuació del "somni dels pares fundadors" del projecte. Segons ha explicat, el parc universitari i empresarial ha passat de ser una aposta de futur a convertir-se en una institució "solvent, robusta i ben estructurada", i ara toca pensar en l'horitzó dels pròxims deu o quinze anys.
L'ampliació permetrà passar dels 40.000 metres quadrats actuals als 53.000, incorporant 13.000 metres quadrats de noves instal·lacions amb usos molt diversos. El nou edifici inclourà aules, laboratoris, espais d'innovació i transferència de coneixement, àmbits per a la Formació Professional, espais de simulació per als estudis de Salut, una petita residència per a estudiants i professorat de postgrau, un auditori i aparcament.
Checa ha explicat que alguns laboratoris permetran impulsar nous estudis, com el futur grau d'Intel·ligència Artificial i Robòtica Aplicada, mentre que els espais de simulació de l'Escola Superior de Ciències de la Salut es multiplicaran perquè els actuals "han quedat petits".
El director també ha destacat que el trasllat de part de l'activitat al nou edifici permetrà alliberar espais als edificis actuals perquè s'hi puguin instal·lar noves empreses. Actualment, el TecnoCampus acull 120 empreses i diverses incubadores de start-ups, mentre que les torres empresarials i el TCM6 es troben pràcticament al límit de la seva capacitat.
El parc universitari i empresarial compta avui amb 4.500 estudiants, quan va començar la seva activitat només n'hi havia un miler. Tot i això, Checa ha remarcat que la institució no pretén créixer "ad infinitum", sinó consolidar-se mantenint una oferta alineada amb les necessitats del teixit productiu. També ha avançat que treballen amb la Generalitat per tancar durant el 2026 un contracte programa que permeti establir una relació estable de finançament entre el Govern i el TecnoCampus.
El parc universitari i empresarial del TecnoCampus
Bote reivindica una aposta que Mataró ha finançat sola durant vint anys
L'alcalde David Bote ha reivindicat que el TecnoCampus és probablement el projecte més transformador impulsat per la ciutat durant les darreres dècades. "Pot costar d'explicar per què ens gastem 18 milions d'euros en ampliar aquesta casa. Els ciutadans potser et demanen més neteja o més policia, però també és responsabilitat nostra pensar quin model productiu volem per a la ciutat", ha afirmat.
L'alcalde ha recordat que Mataró va apostar pel coneixement quan la crisi del tèxtil obligava a reinventar el seu model econòmic. "Ningú s'ho va creure, excepte el govern municipal de l'època", ha assegurat.
Bote també ha reivindicat l'esforç econòmic que ha fet la ciutat durant aquests anys. El campus original, inaugurat el 2010, va suposar una inversió inicial de 52 milions d'euros, mentre que el conjunt de les inversions assumides pel municipi al llarg d'aquests anys s'acosta als 60 milions, una xifra que l'alcalde va utilitzar per posar en valor que, fins ara, el desenvolupament del TecnoCampus havia recaigut pràcticament en exclusiva sobre els recursos municipals. Per això ha celebrat especialment que la Generalitat entri ara, per primera vegada, en el finançament del projecte.
Per a l'alcalde, el TecnoCampus ha estat determinant perquè Mataró hagi continuat generant activitat econòmica fins i tot durant els anys més complicats de la crisi. Ha destacat que avui el parc tecnològic dona feina a més d'un miler de persones i ha assegurat que la ciutat ha estat capaç de substituir activitats econòmiques que desapareixien per noves empreses vinculades a la innovació. "Nosaltres mai serem els Vallès, amb polígons industrials que no s'acaben mai. Però podem ser els més ben preparats i els més competitius", ha resumit.
També ha situat aquesta ampliació dins la transformació urbana que viu el front marítim, amb els desenvolupaments d'Iveco-Renfe, el Rengle i la urbanització de la Ronda Barceló, que han de connectar el nou pol de coneixement amb el centre històric de la ciutat.
Render del nou edifici en el seu entorn
Un edifici estratègic per al 2029
El nou edifici s'aixecarà en un solar municipal de 3.736 metres quadrats, al carrer de Narcís Monturiol, a la cantonada amb el carrer d'Arenys, just davant del campus actual, dins el sector Iveco-Pegaso. L'equipament podrà arribar als 13.000 metres quadrats construïts i la previsió és que estigui en funcionament a finals de 2029.
L'equipament donarà resposta al creixement sostingut del TecnoCampus i permetrà ampliar tant l'oferta universitària com els espais destinats a empreses, reforçant el paper del parc com a pol de coneixement, innovació i emprenedoria de referència a Mataró, el Maresme i Catalunya.
L'anunci dels 2 milions d'euros de la Generalitat representa un canvi de paradigma en el finançament del projecte. Després de més de dues dècades de desenvolupament impulsat gairebé exclusivament per l'Ajuntament, el Govern català entra per primera vegada en una inversió estratègica del TecnoCampus, una fita que tant els responsables municipals com els del parc universitari han qualificat d'històrica i que obre la porta a una relació més estable entre ambdues institucions.