Mataró té un tresor natural que no es veu. No és al Parc Central, ni a les Cinc Sénies, ni als turons que envolten la ciutat. És sota el mar, a pocs metres de la costa, allà on l'aigua amaga un autèntic bosc submarí que molts mataronins desconeixen. L'alguer de Mataró és una de les grans meravelles naturals del Maresme, una extensíssima praderia de posidònia que ocupa unes 400 hectàrees i constitueix la més important de tota la costa de Barcelona. Un ecosistema excepcional, imprescindible per a la biodiversitat marina i la salut de les nostres platges, que aquests dies ens ha ofert una notícia tan sorprenent com significativa: ha tornat a florir.
Sí, florir. Perquè, malgrat el nom d'alguer, allò que creix sota les aigües mataronines no és pròpiament una alga. La posidònia oceànica és una planta amb arrels, tiges, fulles, flors i fruits, com les que podem trobar en qualsevol jardí. Amb la particularitat que viu submergida, és exclusiva del Mediterrani i forma uns prats submarins que constitueixen un dels hàbitats més valuosos del nostre mar.
Aquesta setmana, els bussejadors voluntaris del Projecte Alguer de Mataró han confirmat un nou episodi de floració. Les primeres observacions han detectat una densitat de 14 flors per metre quadrat, una dada destacable per a una espècie que es reprodueix habitualment mitjançant el creixement dels seus rizomes i que no floreix de manera regular.
Un bosc submarí que dona vida al nostre mar
Per entendre la importància de l'alguer cal imaginar-se una gran praderia verda que s'estén pel fons marí. Les fulles de posidònia es mouen amb els corrents, creen refugis naturals i es converteixen en una mena de ciutat submarina on viuen, s'alimenten o es reprodueixen multitud d'organismes. Les praderies de posidònia són un dels grans motors de biodiversitat del Mediterrani. Entre les seves fulles hi troben protecció peixos petits, crustacis, mol·luscs i tota mena d'invertebrats. Són zones de cria i refugi, però també contribueixen decisivament a mantenir l'equilibri ecològic.
La seva importància no s'acaba sota l'aigua. La posidònia ajuda a produir oxigen, captura i emmagatzema carboni, afavoreix la transparència de l'aigua i contribueix a protegir les platges de l'erosió. Les praderies esmorteixen l'energia de les onades i ajuden a estabilitzar els sediments marins. Dit d'una altra manera: conservar l'alguer també significa protegir el litoral de Mataró.
És un patrimoni natural que sovint passa desapercebut perquè no el podem contemplar passejant pel front marítim. Però la seva presència és un indicador important de qualitat ambiental i un element fonamental per entendre la riquesa biològica de la costa mataronina.
Per què ha tornat a florir la posidònia de Mataró?
La notícia de la floració té una doble lectura. D'una banda, permet observar un fenomen biològic poc habitual i obtenir informació científica valuosa. De l'altra, els investigadors relacionen l'increment dels episodis de floració amb l'escalfament de l'aigua del mar, una de les conseqüències del canvi climàtic.
Això no significa necessàriament que una major floració sigui una bona notícia per a la salut de la praderia. Les temperatures elevades poden afavorir la floració, però l'escalfament persistent també representa una amenaça per a la supervivència de la posidònia.
Les dades recollides durant dècades a Mataró han permès descobrir que aquesta planta floreix més sovint del que es pensava. La densitat mitjana registrada és de 8 flors per metre quadrat, mentre que l'episodi actual n'ha assolit 14.
El precedent més espectacular és el del 2017, quan es van arribar a comptabilitzar 65 flors per metre quadrat, coincidint amb una floració massiva a tota la Mediterrània. Els científics consideren que aquest 2026 podria tornar-se a produir un fenomen generalitzat semblant, tot i que la intensitat varia molt segons la zona. Les praderies de Tarragona, per exemple, floreixen abans i de manera més intensa que les del Maresme.
Gairebé 30 anys de voluntaris vigilant el tresor submarí
Si avui sabem tot això de l'alguer és gràcies a una altra història extraordinària, aquesta protagonitzada per persones. El Projecte Alguer de Mataró va començar el 1997 i s'ha convertit en la iniciativa de voluntariat submarí més important de Catalunya. El coordinen la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS) i l'Escola del Mar de Badalona, amb la participació de l'Ajuntament de Mataró, el centre de busseig Blaumar i el Port de Mataró, i l'assessorament científic de la Universitat de Barcelona.
Durant gairebé tres dècades, generacions de bussejadors voluntaris han baixat al fons marí per prendre mesures, comptar plantes, observar canvis i documentar l'evolució de la praderia. És un exemple magnífic de ciència ciutadana, aquella que combina el rigor dels investigadors amb la participació desinteressada de persones compromeses amb el medi ambient.
El 2022, coincidint amb els 25 anys del projecte, ja s'havien comptabilitzat 563 participants i més de 1.500 hores d'immersions. La metodologia desenvolupada s'ha convertit en un referent per a altres iniciatives de seguiment de praderies submarines.
Un ecosistema protegit, però també vulnerable
La importància de l'alguer de Mataró ha merescut un reconeixement oficial. Des del 2014 forma part d'una Zona d'Especial Conservació de la Xarxa Natura 2000, el sistema europeu d'espais naturals protegits. Però estar protegit no significa estar fora de perill. Les praderies de posidònia són ecosistemes fràgils, de creixement molt lent, especialment vulnerables a l'alteració dels fons marins, la contaminació, els impactes mecànics i els efectes del canvi climàtic.
El temporal Glòria del gener del 2020 va deixar una mostra de la seva vulnerabilitat. Les fortes onades van provocar un retrocés del límit de la praderia, amb una pèrdua estimada de 3,9 hectàrees. Una afectació que els equips del Projecte Alguer van poder documentar gràcies al seguiment continuat.
Una joia que Mataró hauria de conèixer i estimar més
Mataró reivindica amb raó el seu patrimoni arquitectònic, la seva història industrial, les Santes, les Cinc Sénies o els seus espais verds. Però sovint oblidem que una part extraordinària del patrimoni de la ciutat es troba sota les onades. L'alguer és un bosc que no podem passejar, un jardí que no podem visitar sense submergir-nos i una reserva de vida que treballa silenciosament per mantenir sa el nostre mar. La seva conservació és també una responsabilitat col·lectiva, perquè cuidar el Mediterrani comença per conèixer-lo i entendre què hi tenim.
- Que la posidònia torni a florir és una oportunitat per mirar més enllà de la superfície. Per descobrir que, mentre a terra fem vida, sota l'aigua hi ha un ecosistema extraordinari que continua creixent, canviant i resistint.
- Mataró té un tresor verd de 400 hectàrees. I potser el primer pas per protegir-lo com es mereix és que tots els mataronins sapiguem que existeix.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta