Mataró, la ciutat natal de l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, amaga un tresor que molts veïns i visitants passen per alt cada dia: la seva primera obra arquitectònica, la Casa Sisternes, situada al número 18 del carrer de Sant Simó. Aquesta casa cantonera, que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està protegida pel Catàleg del Patrimoni històrico-arquitectònic de l’Ajuntament de Mataró, és un exemple emblemàtic de l’inici de la trajectòria d’un dels arquitectes més importants del modernisme català.
Façana de Can Sisternes
Can Sisternes: un context familiar i històric
El nom de la Casa Sisternes prové de la família Sisternes, una de les més antigues i influents de Mataró. Just al costat, al número 17 del carrer de Sant Simó, s’hi troba l’antic casal de Can Sisternes, que havia tingut una casa de cos, un tipus d’habitatge tradicional. La reforma modernista de la façana que Puig i Cadafalch va dur a terme per a la família Sisternes, concretament en aquesta casa cantonera, representa el seu primer encàrrec arquitectònic formal a la seva ciutat natal, a mitjans dels anys 1890.
Segons recull la documentació de l'Open Puig i Cadafalch, A començaments de l’any 1893, l’Ajuntament de Mataró, amb la col·laboració del seu arquitecte municipal Josep Puig i Cadafalch, posa en marxa les obres d’urbanització de la Baixada de les Figueretes, amb l’objectiu de connectar aquest vial amb el carrer de Sant Simó. El projecte inclou l’enderroc de diversos antics magatzems i la remodelació de la façana d’una vella casa de cos, propietat de la família Sisternes, que passa de ser una construcció entre mitgeres a esdevenir una casa en cantonada.
Forjat de Can Sisternes
Puig i Cadafalch dissenya per a aquesta casa una nova façana inspirada plenament en els principis del modernisme, un estil emergent que s’introdueix per primera vegada a l’arquitectura domèstica de Mataró a través d’aquesta modesta edificació. La intervenció s'emmarca dins el mateix context temporal en què Puig remodela la coberta del Mercat del Rengle. L’ús compartit d’elements com l’arc de mig punt o les rajoles vidriades blaves i blanques evidencia paral·lelismes entre ambdós projectes.
Aquests indicis permeten situar la construcció de la casa Sisternes petita entre els anys 1892 i 1893, convertint-se, juntament amb la reforma del mercat, en una de les primeres obres tant públiques com privades de Puig i Cadafalch a la seva ciutat natal.
Puig i Cadafalch i Mataró: un llegat modernista
Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) és un dels noms clau del modernisme català, juntament amb Gaudí i Domènech i Montaner. Tot i que la seva obra és molt reconeguda a Barcelona i altres municipis, Mataró té un paper especial en la seva trajectòria, ja que hi va iniciar la seva carrera i hi va deixar diverses obres emblemàtiques, que avui formen part del patrimoni local.[banner-AMP_5]
Casa Coll i Regàs
Entre les obres més conegudes que Puig i Cadafalch va impulsar a Mataró destaquen la Casa Coll i Regàs, el projecte més emblemàtic de l'arquitecte a Mataró. Es tracta d'una casa modernista emblemàtica construïda entre 1898 i 1902 al carrer Argentona que es caracteritza per la seva façana rica en decoració escultòrica, amb formes orgàniques, motius florals i elements neogòtics i neoromànics. És considerada una de les joies del modernisme al Maresme i mostra la plenitud creativa de Puig i Cadafalch en la seva etapa madura.[banner-AMP_6]
Si volem destacar dues obres més, una d'elles pot ser la Casa Parera, al carrer Nou. Es tracta d'una casa amb elements modernistes i historicistes, construïda a finals del segle XIX, que mostra la voluntat de Puig i Cadafalch de fusionar la tradició catalana amb les formes modernistes. O bé el Mercat del Rengle, que avui segueix presidint la plaça Gran al cor de la ciutat.[banner-AMP_7]