Capgròs
Com valores aquests primers mesos a Voltregà?
Ha estat un inici difícil, ja que el canvi és important després de tota una vida a Mataró on coneixia a jugadors i ho tenia tot a mà. Són clubs i persones diferents, però m’han acollit molt bé, la plantilla té confiança i tenim un bon feeling per fer coses importants.
Una de les principals diferències és la pressa de l’equip per assolir un objectiu.
Està clar que és molt diferent, deixo un projecte a llarg terminion es va pas a pas i ara vaig a un club històric que baixen i volen pujar ja, si poden a mitja temporada millor. El meu pas per aquí és per pujar. Si no s’aconsegueix estaré fora. Aquí a Mataró anava tot a poc a poc. Allà és un equip amb les urgències que té un entrenador sempre: els resultats.
T’has sentit qüestionat?
No, tot i que hi havia males ratxes. Es nota la pressa per pujar, però tots m’han donat la seva confiança. El que tenia era pressió pròpia. M’he qüestionat si realment ho estava fent bé, si els meus mètodes funcionaven o no.
I això que l’inici va ser immillorable.
No va ser del tot bo, m’explico:sumaven molts punts tot i no jugar del tot bé i després, mica en mica, vam deixar escapar alguns partits que feia créixer el neguit. La baixada aquesta es va notar perquè no teníem tant d’encert i vam perdre confiança. Realment pensava si el sistema de Mataró aquí no seria idoni, si els jugadors confien amb tu... són dies de dubte però després reflexiones i tires endavant.
A més, la categoria no sembla tenir rival petit.
Ha canviat molt. Quan jo estava aquí amb el Mataró realment hi havia cinc equips potents i després una mitja taula més assequible que perdre amb ells era una sorpresa enorme. L’any que vam pujar eren resultats d’11-0 o similar. Això ha canviat en aquests anys i ja no existeix. Tret del Vigo, despenjat, tots els altres et poden guanyar tot i que hi ha plantilles superiors. Per exemple, nosaltres vam començar amb un calendari complicat i quan va arribar una part més assequible és quan vam deixar escapar punts.
Tenen a veure els canvis de reglament?
Han fet canviar la manera de plantejar els partits de part dels entrenadors. El cert és que ara avantatges de tres o quatre gols a falta d’una part ja no són decisives, ja que els partits són més ràpids i dinàmics, s’ha de vigilar amb les faltes i les llargues possessions. Dóna més emoció perquè no hi ha resultats bons fins el final del partit i nosaltres hem de donar-li voltes per trobar alternatives per controlar partits amb aquestes noves normes.
El Mataró va estar a punt de remuntar-vos un 5-0...
Al partit de l’anada estar a punt d’empatar-nos amb el 5-4 i un penal a favor d’ells i aquí, tot i guanyar de manera solvent el cert és que vam fer el partit més complert d’ aquest any. Tot i tombar-los vaig veure un equip molt ben treballat i que saben a què juguen. Han donat una bona imatge a Europa i jo, que estic dins, sé la dificultat que té guanyar a Follonica o plantar cara a Vic i Reus. Crec que el cos tècnic fa les coses bé i els jugadors estan donant un nivell adequat.
Sembla que s’enceta l’inici d’un nou cicle a Mataró.
Està clar que la millor senyal de l’etapa anterior és que el mètode funciona. Treballar molt bé la base des de l’escola i al primer equip tenir la valentia de donar pas. Tot i que això costi uns anys de categories inferiors, saps que donarà fruits. Sobretot per un club amb pocs recursos econòmics. Al final tens un equip amb un 70% de la base i un parell de jugadors de qualitat. Per això cal paciència i esperar aquelles fornades especials com l’última que hem tingut.
Deu mesos després, com valores l’èxit de la Copa CERS?
Per desgràcia una setmana després de guanyar te n’oblides. Va ser molt gran i ho agrairé dintre de deu anys. Ara mateix quan guanyes o perds en l’esport dura pràcticament 24 hores. Vam passar-ho malament amb el descens i a la setmana preparàvem aquesta final. El més important és tot el que vam aprendre a nivell esportiu i sobretot a nivell humà, com un any complicat on tot i treballar com animals no van arribar els resultats. I quan es podia tirar la tovallola, es va agafar forces per perseverar i superar obstacles fins trobar-nos amb un èxit molt gran. D’aquell títol, em quedo ammb que units es pot aconseguir qualsevol cosa.
Com valores el paper dins el guardó Mataroní de l’Any, on vas ser tercer?
Vaig entendre-ho com un premi a tot l’equip, i jo vaig ser escollit com a representant de l’èxit col·lectiu. A banda d’això, molt sorprès al principi perquè quan comença el certamen un està content d’estar nominat entre gent tant interessant com hi havia. Quan vas passant rondes la sorpresa creix fins que arribes a la final. És una cosa que fa sentir orgull i que realment tota la feina que vam fer la gent l’ha valorat. Vull pensar que no només per l’èxit, sinó també la manera d’aconseguir-ho: equip humil, moments complicats extraesportius i la imatge que vam donar seguint una filosofia.
Quin és el futur d’Ivan Sanz?
Primer acabar la temporada, després ja veurem. No tanco portes a res que em permeti gaudir entrenant. Si tinc això sóc feliç com va passar a Mataró, on vaig entendre’m amb tothom i vaig treballar a gust. Ara a Voltregà també, tot i no tenir encara tant nivell de feeling. El bon ambient i l’entorn confien amb mi i amb aquesta sensació és més fàcil passar-ho bé. Però no renuncio a res.
Inclús tornar a Mataró?
Ara no t’ho planteges perquè és molt recent, però òbviament és una opció. Vaig marxar perquè considerava que s’havia acabat un cicle i que era bo per mi buscar nous reptes i noves idees i també era sa pel club perquè tot estava molt contaminat per les meves idees. Les dues parts vam decidir buscar camins nous. Només tinc records bons de Mataró, sóc soci del club i bé, mai se sap.
-
Comentaris