Julió defensa el llegat històric que deixa la gent gran

“El que els avis ens deixen és molt important”. Amb aquesta reflexió, acompanyada del record als seus propis avis, va iniciar l'actriu Montserrat Julió la presentació del seu llibre de memòmies “Vida endins”. El volum recull les memòries de la infantesa i la joventut de Julió, una mataronina que amb només deu anys va haver de marxar, juntament amb la seva família, a l'exili. Primer a França i després a Xile, on va arribar amb el famós vaixell Winipeg.

“És la història que em va tocar viure”, va dir Julió, explicant diversos records que conserva d'aquella època i que constitueixen la base d'aquest llibre autobiogràfic. Julió va recordar la duresa del pas dels Pirineus “vestida només amb un abric i una bufandeta que em va posar la meva mare”, va voler trencar una llança a favor de l'ajuda que França havia ofert als exiliats, i va rememorar la seva arribada a Xile, un dia que recorda “apoteòsic i extraordinari”.

A Xile, va explicar Julió, va tenir accés a la cultura i a un tipus de formació artística i teatral que els seus pares, “que eren gent molt senzilla”, mai li haurien pogut donar. D'aquesta manera la jove es va poder introduir en el món teatral xilè i en l'ambient cultural que en aquella època –els anys quaranta- es vivia en aquest país sudamericà. A Xile, Julió va conèixer personalitats com Margarida Xirgu o Pere Quart. “Si amb l'exili no hagués anat a Xile, no hauria tingut les experiències tan importants que he vincut”, va confessar. L'any 1952, Julió va decidir tornar a la seva Mataró natal i durant un temps va viure entre Catalunya i Xile, fins que es va instal·lar a Madrid. El seu llibre “Vida endins”, però finalitza just quan comença aquesta nova etapa.

La presentació del llibre, que ha resultat guanyador de la cinquena edició del premi Romà Planas i Miró de la Roca del Vallès, es va celebrar ahir a la tarda a la biblioteca Pompeu Fabra i va comptar amb la presència de l'alcalde, Joan Antoni Baron, i del professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Maria Figueres, que va fer una introducció al tema dels exiliats, “una catàstrofe tan gran que encara avui en patim les conseqüències culturals i socials”.