La dansa integradora es fusiona amb els comerços del centre

La dansa va prendre ahir dimecres La Riera i els seus establiments comercials com a escenari per a celebrar el seu Dia Internacional. Una original proposta protagonitzada pels ballarins de la companyia Art Trànsit Dansa, que es va iniciar amb l’execució de sorprenents coreografies en aparadors d’espais com Intersport, Can Miracle, Robafaves o la Granja Caralt, i que va finalitzar amb la lectura del manifest de la Diada a càrrec de la coreògrafa mataronina Maria Rovira, al davant de l’Ajuntament. Una de les que més èxit va tenir va ser la de la Granja Caralt, on els sis ballarins de Trànsit van congregar un nombrós públic amb un seguit de coreografies que jugaven amb els elements de la seva terrassa, cafè i croissants inclosos. Va funcionar tant bé que la companyia va decidir improvisar-ne una nova representació a les portes de l’Ajuntament, just després de la lectura del manifest.

En la resta d’aparadors, els ballarins van executar les coreografies en parelles, amb altaveus que projectaven la música a l’exterior i servien d’esquer als passejants. Molts d’ells, que no estaven assabentats de què s’estava celebrant, es van anar acumulant en diversos moments de la tarda en els aparadors que col·laboraven en la iniciativa. La commemoració del Dia Internacional de la Dansa també va comptar amb la participació d’alumnes de l’Aula de Teatre. Durant prop més d’una hora, a la plaça de la Peixateria, membres del grup de gent gran de l’aula van explicar contes als vianants, que van ser “coreografiats” pels alumnes dels cursos de dansa.

A les vuit de la tarda es va procedir a la lectura del manifest d’enguany, que en aquesta ocasió ha estat escrit per Alkis Raftis, President del Consell Internacional de la Dansa. La Diada, que se celebra cada 29 d’abril, ha volgut posar de manifest enguany el valor social de la dansa. Per això, el manifest llegit per Rovira va apuntar que el futur d’aquesta disciplina “radica en les persones que no ballen” i que la lluita que cal seguir és ampliar els seus límits “per canviar la percepció actual d’allò que és un ballarí”. El manifest considera que la itnegració a través de la Dansa dels fins ara exclosos “no només és un deure moral, sinó que també obre una gran porta de sortida en temps de crisi econòmica i atur”. Un crit a la dansa integradora, que es va portar a la pràctica quan els ballarins de Trànsit van convidar a ballar amb ells als espectadors quan van repetir la coreografia que havien dut a terme feia unes hores a la granja Caralt.