La gran fal·làcia del PP i del PPC

El senyor Jaime Mayor Oreja, candidat que encapçala la llista de les eleccions europees del PP, té tot el dret de dir el que pensa, sempre que no transgredeixi les normes més elementals en relació a la veritat.

Les seves declaracions sobre l'educació catalana, que equivocadament anomena immersió, ens fan adonar fins a quin punt l'odi a Catalunya pot fer desvariejar una ment, que prou voldríem considerar lúcida, però com hem pogutcomprovar de fa temps, és de pensament tèrbol.

La llàstima és que, lluny d'esmenar els que van errats fins al nivell de la follia, l'esmentat senyor i elpartit espanyol que ha assumit les seves tesis,puguin comptar amb Alícia Sánchez Camacho , líder dels populars catalans, perabonar l'atac a la Llei d'Educació Catalana.

Tot el que diu aquesta gent és una pura fal·làcia. Una falsedat que només pot obeir a l'odi més reconcentrat a tot allò que suposi una certa normalitat per a Catalunya.

Anem per pams. La immersió lingüística és un terme que pertany a la pedagogia, no és el sistema educatiu de Catalunya. No s'aplica a totes les escoles, només en aquelles on hi ha matriculats un percentatge elevat d'alumnes nocatalanoparlant. El sistema d'ensenyament català posseeix un model educatiu propi l'escola catalana en llengua i continguts, un model que ve de molt lluny, no improvisat. La immersió lingüística el que proporciona és que aquells alumnes que arriben a l'escola només parlant una llengua puguin assumir amb plenitud, de manera vivencial, la llengua del seu país, i, en conseqüència, incorporar-se al model català d'Educació, sense ser discriminats per raons de llengua.

Per tant, proporciona a tots els nois i noies els mateixos coneixements lingüístics i culturals perquè és puguin desenvolupar amb les mateixes possibilitats. I sempre amb la docència i pràctica del castellà.

Falta a la veritat qui diu que l'aplicació de la immersió lingüística no és constitucional.L'article 3 de la Constitució espanyola adverteix que les llengües oficials de les comunitats autònomes han de ser objecte d' especial respecte i consideració, cosa que no diu del castellà, llengua oficial a tot l'estat. També el Tribunal Constitucional ha avalat, amb sentència de 1994, el model educatiu català, la bonesa del qual justifica perestablir una conjunció lingüística.

No acaba, però, amb això la lleugeresa, per no dir mala fe, de les afirmacions dels populars, quan asseveren que la immersió és la culpable de la ignorància de milers d'estudiants de Catalunya. ¿També resten analfabets els estudiants del Canadà, de Finlàndia, Bolzano, Califòrnia, Estats Units i de vint-i quatre països més, pel cap baix ?Resulta que, en la mesura objectiva dels coneixements dels alumnes de Catalunya, realitzada per Programs International Student Assessment(PISA), es mostrenresultats superiors dels escolars catalans als obtinguts pels alumnes de la resta de l'Estat, i cal advertir-ho, aquests sense l'estudi de cap llengua pròpia de l'autonomia.

I cal remarcar encara que els pares que vulguin l'ensenyament en castellà en els primers ensenyaments, la Llei catalana els empara. No siguem ingenus, no hi ha cap país del món en el qual es pugui triar la llengua d'ensenyament a pur arbitri.

I per si no n'hi hagués prou, els senyors del partit Popular obliden l'aprovació de la Unió Europea que, no sols avala el model d'Escola Catalana, sinó que lloa i recomana l'aplicació de la immersió lingüística quan calgui.

És de lamentar que una opció política formada per gent d'aquí, limiti només la seva catalanitat a les sigles que la representen, si més no en aquest aspecte tan transcendental.