Les grues arribaran finalment a Cirera i amb elles la polèmica veïnal

El mercat immobiliari reviu després d'anys en un autèntic sot. Proliferen les grues a la ciutat, amb diverses promocions de nous immobles en construcció -als carrers Pizarro i Colon i al Rengle per posar-ne tres exemples- mentre floreixen noves agències immobiliàries als carrers mataronins. L'exemple més clar d'aquest revifament es viurà ben aviat al barri de Cirera, on està previst que, per fi, es comenci a desenvolupar el projecte urbanístic al sector de l'antiga fàbrica d'Abanderado. Els propietaris dels terrenys han presentat el projecte d'urbanització de la primera fase d'una promoció que preveu centenars d'habitatges, a més de nous carrers, zones verdes i equipaments terciaris. Els veïns de la zona, però, no ho veuen gens clar, ja que temen que es prioritzaran els habitatges en detriment del parc que reclamen des de fa més d'una dècada.

El projecte es remunta a l'any 2005, quan el govern va aprovar la requalificació del solar per convertir-lo en una zona residencial i terciària que relligués els barris de Cirera, Molins i Camí de la Serra. Les xifres eren les pròpies de l'època pre-crisi, quan el totxo estava en el punt culminant: 600 habitatges repartits en 77.000 m2, en edificis d'entre quatre i set plantes, a més d'un parc de 26.000m2 i una escola. Això últim és l'únic que s'ha construït fins ara, el Marta Mata, mentre que la resta de l'enorme solar ha quedat erm durant tots aquests anys. L'any 2012 es va haver d'enderrocar dues naus abandonades que hi havia a la zona després que s'hi declaressin incendis. L'any anterior l'Ajuntament va aprovar a petició dels propietaris el Pla de Millora Urbana del sector, un pas més que preveia que finalment es comencés a desenvolupar, però res de res; el solar ha continuat buit i abandonat durant cinc anys més, fins ara.

Això sembla que canviarà definitivament després que l'Ajuntament hagi aprovat inicialment, per Junta de Govern, el projecte d'urbanització. Davant la impossibilitat que els promotors puguin desenvolupar tot el sector a la vegada (els costos d'urbanització sumen 12 milions d'euros), l'any 2014 es va modificar el Pla General perquè es pogués fer en un total de sis fases, en dos anys cada una. "D'aquesta manera tenen capacitat d'invertir mica en mica i poder anar construint habitatges que els permetin recuperar part d'aquesta inversió" explica la regidora d'Urbanisme, Núria Calpe. Sense aquest trossejament, recalca Calpe, el projecte seria "inviable" i el solar quedaria "mort de fàstic com fins ara".

La primera fase de l'urbanització se centrarà en la part nord del solar, entre el tanatori i l'escola Marta Mata, on està previst fer-hi una zona verda i els primers habitatges. La segona fase inclourà la creació d'un carrer que travessi el solar pe connectar Cirera amb Camí de la Serra, mentre que el gran parc que s'ha d'ubicar a la part sud, que estava prevista per a la tercera i quarta fase, s'intentarà avançar a la segona i la tercera, segons apunta Calpe.

Els veïns, en alerta
Les associacions de veïns de Cirera, Camí de la Serra i Molins-Torner, s'hi mostren en contra. Constaten que és un "projecte al servei d'interessos especulatius". Manuel Molina, president de l'AV de Cirera,  denuncia que "es treballa en favor dels promotors enlloc del benefici del conjunt de la ciutat". Les entitat exigeixen que els prioritzin les obres d'urbanització, incloses les 3 zones verdes previstes i les vies de comunicació entre els barris. "Enlloc d'això el que faran serà construir illes de pisos amb 200 habitatges a cada una, i deixar per al final els parcs i les zones públiques", lamenta Molina. Els veïns es pregunten quin atractiu tindran en el mercat immobiliari aquestes 200 vivendes en un entorn sense desenvolupar urbanísticament. "Si hi fas un parc al voltant els podràs vendre millor que no creant una illa de cases al costat de bancals i solars abandonats" apunta el president de l'AV de Cirera. El temor veïnal és que després de la construcció dels primers 200 pisos, la resta del solar quedi es mantingui sense urbanitzar i abandonat. "No és el primer cop que els promotoros no compleixen amb el que se'ls exigeix", afirma Molina. Per tot plegat, les entitats veïnals han presentat diverses al·legacions al projecte.

La regidora d'Urbanisme assegura que entén les reivindicacions veïnals. "El que demanen és lògic, però no podem exigir els promotors que urbanitzin de cop tots els carrers i zones verdes perquè la càrrega financera ho faria impossible", explica Calpe. Per aquest motiu, reitera, es va dividir el projecte en sis fases. La regidora apunta que "l'època de la Via Europa ha passat, avui la ciutat només es pot anar construint mica en mica".