En Manel Cusachs i Corredor, que ara ens ha deixat, ha estat una persona compromesa en moltes causes i iniciatives, més enllà de les col·laboracions de premsa i els seus llibres dedicats a històries i personatges de Mataró. Va ser l’activista complet, tot i treballar sempre a l’empresa Diamants Industrials Rodher d’oficial mecànic. L’històric periodista Jaume Guillamet, gran valedor de la premsa comarcal i amic seu, en l’article que li va dedicar a El Punt Avui, es referia a aquest aspecte. En aquell anys (50-60), els corresponsals de premsa s’hi dedicaven fora de les seva feina i sense tenir títol professional. Aquests ja és un dels mèrits d’en Cusachs, a més del seu multiactivisme.
Com a gran amant de la sardana fou un dels promotors de l’Agrupació Sardanista Santa Anna. En va ser president (1962-1965) i hi va col·laborar molts anys escrivint en els seus butlletins. Allí fou l’ànima del recital del cantant Raimon al Velòdrom, un dels primers de la Nova Cançó a la ciutat. El permís governatiu va arribar a l’Ajuntament el mateix dissabte a la 1 del migdia, amb tot a punt i les entrades venudes. M’ho recorda el sardanista Miquel Bruguera, company seu d’aquells anys.
L’Agrupació Sardanista era una secció de l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia, una entitat llavors molt activa que superava les costures del franquisme. Fou col·laborador del Butlletí que editava l’Associació, amb uns articles valents, algun dels quals va portar problemes.
Era un dels pares fundadors de l’Anxaneta, model d’escola de pedagogia activa, mixta i en català, on van estudiar les seves tres filles. Com a obrer preocupat pels drets laborals i les condicions de treball va ser militant de les primeres Comissions Obreres. Políticament es va afiliar al clandestí Força Socialista Federal i després a Convergència Socialista de Catalunya i al PSC-Congrés, si bé més endavant va deixar la militància activa.
A finals dels 60 i 70 era un dels periodistes que es feien ressò de les activitats socials, culturals i polítiques que la premsa del Règim no publicava. Va contribuir així al desvetllament democràtic i catalanista, amb un biaix sempre d’orientació progressista. Amb altres corresponsals de les capçaleres de la capital va formar el Grup de Premsa, un element important en la lluita antifranquista. Al Grup hi havia Josep Català, Jaume Itchart, Pere Artigas, Teresa Carreras, Antoni Albert, Rosa Vila... El Grup de Premsa es va integrar a l’Assemblea Democràtica de Mataró (versió local de l’Assemblea de Catalunya), prenent un rol polític molt actiu. No puc deixar d’esmentar el llibre que vàrem fer conjuntament sobre l’Assemblea Democràtica, el primer que l’un i l’altre fèiem.
Al Setmanari El Maresme i després diari en va ser un dels promotors, en les seves diverses etapes (1969-1984), i un dels responsables directes. Després de la seva desaparició participà en la redacció del mensual MataróEscrit i publicant treballs als Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Va formar part dels argentonins i mataronins que van crear l’associació Amics de Puig i Cadafalch, de la qual exercí la vicepresidència de 2012 a 2024. Aimant de l’excursionisme gaudia de les sortides amb amics i companys de l’Agrupe. [banner-AMP_5]
Al seu tarannà bonhomiós l’acompanyaven la senzillesa i la modèstia. Un cop jubilat del taller es va poder dedicar de ple al seu activisme periodístic i de recerca, col·laborant amb moltes iniciatives i entitats, sempre que se li requeria, la majoria de les quals de caire voluntari. Una gran satisfacció va ser quan va obtenir el títol de periodista a partir del reconeixement dels anys d’exercici i de superar els cursos i les proves pertinents. Començà d’aficionat i acabà amb el títol universitari el 1993. [banner-AMP_6]