Els ajuntaments de l’Arc Metropolità, reunits aquest dimarts a Mataró, han posat el focus en el desplegament de la nova llei contra la multireincidència, exigint “instruccions clares” per poder aplicar-la amb eficàcia. La trobada ha servit per fixar una posició conjunta centrada en tres eixos: criteris compartits per personar-se als jutjats, més recursos judicials i una millor coordinació policial.
Personació als jutjats: “calen criteris compartits”
L’alcalde de Mataró, David Bote, ha valorat “positivament” la nova legislació, però ha deixat clar que el repte és el seu desplegament pràctic. “Ens obre la porta a que ens puguem personar en les causes per part dels ajuntaments”, ha afirmat.
En aquest sentit, ha insistit en la necessitat de definir com s’ha de fer: “Calen uns criteris compartits”, ha dit. Per això, els municipis demanaran una reunió amb la consellera d’Interior per concretar “com es farà aquesta personació”. Bote ha defensat una estratègia global que combini acció policial i eines jurídiques: “Perseguir i detenir els delinqüents amb més policia” i, alhora, permetre que els ajuntaments es personin “en casos més flagrants”.
Imatge d'arxiu d'una detenció a Mataró. Foto: ACN
Instruccions clares també per a policies i ajuntaments
Per la seva banda, l’alcaldessa de Rubí i presidenta de l’associació, Ana María Martínez, ha remarcat que la multireincidència “és un dels principals problemes que tenim a la ciutat” i ha situat ara el debat en com aplicar la reforma. “Volem compartir dubtes i aportar allò que entenem com a millores”, ha explicat, tot reclamant la convocatòria de la Comissió de Policia de Catalunya per “esprémer al màxim” la nova normativa.
Entre les prioritats, ha destacat la necessitat de directrius clares per a tots els actors implicats:“Que hi hagi una instrucció clara dels procediments que han de seguir policia i Mossos en casos de multireincidència”; i “Instruccions orientades als secretaris generals i assessors judicials dels ajuntaments sobre com personar-se en aquests casos”
Repartiment equitatiu de jutges i més recursos
El tercer eix clau és el reforç de la justícia. Els municipis alerten que sense més recursos, la llei pot quedar en paper mullat. Per això reclamen un “repartiment equitatiu de jutges i fiscals” al territori. Martínez ha insistit en la necessitat de “dotació de més recursos per a la justícia i capacitat de gestió per tramitar amb la màxima celeritat judicis per multireincidència”.
En la mateixa línia, Bote ha recordat que “també recau en la pota d’aplicació de la justícia i el reforç de la planta judicial de Catalunya”.
L'edifici dels Jutjats de Mataró
Un canvi legal per combatre la impunitat
Els ajuntaments valoren que la nova llei suposa un punt d’inflexió: els furts reiterats deixen de tractar-se com a fets aïllats i poden comportar penes d’entre un i tres anys de presó. També permet que els ajuntaments es personin com a acusació i millora la coordinació policial amb accés a informació judicial.
Tot i això, insisteixen que la clau és el desplegament. Per això reclamen una resposta coordinada entre policia, ajuntaments i sistema judicial.
Mataró, escenari d’un front comú
La reunió celebrada a Mataró reforça el paper de la ciutat en aquest debat. No és una reivindicació nova: ja el 2024 els municipis de l’Arc Metropolità van reclamar canvis al Codi Penal, i el febrer passat van portar aquesta demanda fins a Madrid coincidint amb l’aprovació de la llei.
Ara, amb el marc legal sobre la taula, el món local fa un pas més: implicar-se directament als jutjats, però amb una exigència clara al Govern: tenir les instruccions necessàries per fer-ho bé i amb garanties