La basílica de Santa Maria de Mataró ha commemorat aquest diumenge, 25 d’octubre, els 500 anys de la consagració de la seva església gòtica amb una missa solemne presidida pel cardenal de Barcelona Joan Josep Omella. L’acte ha comptat amb la participació de diversos preveres i l’assistència de l’alcalde de Mataró, David Bote, i altres representants polítics.
La commemoració recorda la consagració del temple, que va tenir lloc el diumenge 28 d’octubre de 1526, una data que es va poder confirmar gràcies a un pergamí trobat més d’un segle després, durant unes obres a l’altar major. Tot i que enguany es commemoren cinc segles de la dedicació de l’església gòtica, els orígens de Santa Maria es remunten molt més enrere: hi ha constància documental de l’existència del temple ja al segle XI.
Tal i com s'explica en la documentació que es va lliurar diumenge als assistents, la construcció de l’església gòtica va representar una transformació important per a Mataró. Després d’alliberar-se del jou feudal el 1480, la vila va emprendre la renovació de l’antiga església romànica, una de les primeres grans obres públiques d’aquella nova etapa. La documentació conservada situa les obres almenys des de 1488 i recull actuacions de construcció i reparació durant les primeres dècades del segle XVI.
El cardenal Omella. Foto: J. M.
Una nova església per a la Mataró postfeudal
La substitució del temple romànic per una gran construcció gòtica va ser una de les expressions del canvi que vivia la vila després de posar fi al domini feudal. Santa Maria es convertia en un dels primers grans edificis públics de la Mataró postfeudal, un projecte que va requerir dècades de treball.
En les obres hi van intervenir mestres d’obres francesos. La documentació esmenta Pere Solut o Absolut, mestre d’obres d’Orleans, al regne de França, que també havia contractat la construcció de l’església de Sant Julià d’Argentona el 1514. Un altre document de 1517 identifica un mestre francès anomenat Marsal, picapedrer, amb qui els responsables de la parròquia tenien un deute pendent.
La construcció del nou temple no va comportar la desaparició completa de l’edifici anterior. Encara avui es conserva una part de l’antiga església romànica a la base del campanar. Una visita pastoral de 1574 ja esmentava una capella situada a la planta de la torre, coneguda com Santa Maria antiga.
Santa Maria durant la missa
El pergamí que va revelar la data de la consagració
La data exacta de la dedicació del temple es va poder establir gràcies a una troballa feta el 11 d’abril de 1679, quan es van dur a terme obres per ampliar l’església. En aquell moment, durant el rectorat d’Antoni Partella, es va retirar el retaule major i es va començar a desmuntar l’altar. En treure’n la pedra de l’ara, es va descobrir una capseta rodona de fusta amagada en una cavitat de pedra.
A l’interior hi havia un petit pergamí plegat, protegit amb un drap blanc i fil blau. El document, escrit en llatí, recollia que el diumenge 28 d’octubre de 1526 l’arquebisbe Joan de Mivalles, canonge de la Seu d’Urgell, havia consagrat l’església i l’altar en honor de la Mare de Déu. També hi constava que s’hi havien dipositat relíquies atribuïdes a santa Maria Magdalena.
La troballa va permetre resoldre una qüestió que havia generat dubtes entre els historiadors de la parròquia. La tradició de Santa Maria ja situava la festa de la dedicació el darrer diumenge d’octubre, però no se’n coneixia amb certesa el dia. El pergamí va confirmar que aquella tradició coincidia amb la data històrica de la consagració.
La capseta contenia també altres embolcalls i petits fragments que el document del segle XVII descriu com a possibles relíquies. La presència de santa Maria Magdalena, titular de la capella de l’antic Hospital de Mataró, i la coincidència amb la festivitat de sant Simó i sant Judes vinculen la consagració amb dues figures destacades en la devoció religiosa de l’època.
Cartell commemoratiu
Les obres van continuar després de la consagració
La dedicació de 1526 no va significar que totes les obres del temple estiguessin enllestides. La documentació recull que el 1533 encara es demanava que es pintés el retaule major, que feia temps que estava fet però sense decorar, i que es comprés un orgue per dotar l’església dels ornaments necessaris.
El 9 de novembre de 1537, el pintor Pere Nunyes va estendre un rebut pels diners rebuts per la decoració del retaule dedicat a la Mare de Déu. Aquestes referències permeten reconstruir el procés complet: l’enderrocament de l’església romànica, la construcció del temple gòtic, la consagració de l’edifici i de l’altar i, posteriorment, l’ornamentació de l’interior.
Santa Maria de Mataró. Foto: Paula S.
Cinc segles d’història i patrimoni
Al llarg dels segles, Santa Maria també ha patit transformacions i episodis traumàtics. Durant la Guerra Civil, el 1936, el temple va perdre bona part del seu patrimoni artístic, inclòs el monumental retaule major de Salvador Gurri, i va deixar temporalment de tenir ús religiós per convertir-se en espai de proveïment i en el Mercat de la Llibertat.
Malgrat aquestes pèrdues, es van poder salvar peces destacades, com el conjunt barroc dels Dolors, amb pintures d’Antoni Viladomat, i el retaule del Roser. La història d’aquest episodi es recupera aquests dies amb l’exposició Ex-basílica. La Guerra Civil a Santa Maria: destrucció i salvaguarda del patrimoni, organitzada pel Museu Arxiu de Santa Maria amb motiu dels 90 anys de l’inici de la Guerra Civil.
La commemoració dels 500 anys reivindica així la importància de Santa Maria com a patrimoni religiós, històric i arquitectònic de Mataró. Un temple que ha acompanyat la transformació de la ciutat des de l’edat mitjana i que, cinc segles després de la seva consagració gòtica, continua sent un dels seus principals símbols.