Mataró farà aquest divendres un d’aquells gestos que expliquen una ciutat. No només inaugurarà una escultura. No només recordarà un periodista i escriptor estimat. Mataró situarà Manuel Cuyàs al carrer, en l’espai públic, allà on ell sempre havia estat: mirant, escoltant, llegint, conversant i prenent la mida moral i humana d’una ciutat que coneixia pam a pam.
L’acte tindrà lloc el divendres 26 de juny de 2026, a les 18.30 h, a la plaça de Joan Herrero, i servirà per inaugurar l’escultura dedicada a Manuel Cuyàs i Gibert. L’emplaçament té un valor especial: queda ben a prop del seu paisatge quotidià, de la zona on vivia i dels indrets on era habitual trobar-se’l. Cuyàs tindrà, així, una presència física molt a prop d’aquell Mataró real que va convertir en matèria literària i periodística.
Una escultura per culminar l’homenatge ciutadà
La inauguració de l’escultura representa la culminació de l’homenatge ciutadà a Manuel Cuyàs, mort l’any 2020, i tanca simbòlicament un recorregut de reconeixement que Mataró ha anat construint al llarg dels darrers anys. L’acte serà conduït per l’actriu Núria de Calella i comptarà amb la interpretació de temes de les bandes sonores de Lawrence d’Aràbia i Llums de la ciutat, a càrrec del músic Ruben Bes. També hi haurà lectures d’articles de Cuyàs de la mà de la Comissió Cívica d’homenatge a Manuel Cuyàs, a més de les intervencions de l’alcalde de Mataró, David Bote; la regidora de Cultura, Heidi Pérez; i l’escultor Pere Casanovas, autor de l’obra.
El format de l’acte sembla fet a mida del personatge homenatjat: paraula, música, ciutat i memòria. Cuyàs, que va escriure tantes vegades sobre els rituals públics, les petites solemnitats locals i els gestos aparentment menors que acaben definint una comunitat, serà recordat amb una cerimònia que posa l’accent en el que ell més va treballar: la mirada sobre Mataró.
Manuel Cuyàs, el cronista que va saber mirar Mataró
Manuel Cuyàs va ser moltes coses: periodista, escriptor, articulista, gestor cultural, tertulià, lector voraç i observador finíssim de la realitat. Però per a Mataró va ser, sobretot, un dels seus grans cronistes contemporanis. La seva relació amb la ciutat no era decorativa ni anecdòtica. Cuyàs no parlava de Mataró des de la distància, sinó des de la convivència. La ciutat era casa, escenari, tema i personatge. En els seus articles, Mataró apareixia a través dels carrers, les botigues, els bars, les converses, els costums, els canvis urbanístics, les manies col·lectives i aquella manera tan seva de detectar, amb ironia i tendresa, les contradiccions del temps.
La plaça, la Rambla, el bar, el balcó, la llibreria, el carrer i la cantonada formaven part d’un mapa íntim que ell va convertir en literatura de diari. Cuyàs va demostrar que la manera més universal de parlar del món podia començar explicant molt bé una ciutat concreta.
L’escultura que ara s’inaugura no arriba sola. Forma part d’un procés de reconeixement ciutadà que va començar poc després de la seva mort i que ha anat sumant gestos, actes i memòria compartida.
El juliol de 2020, en plena sacsejada emocional per la pèrdua del periodista, Mataró ja el va recordar amb una lectura pública de textos al Pati de Can Marchal, sota el títol “Mataró vist per Manuel Cuyàs. Petit homenatge d’urgència”. Era un primer acte necessari, gairebé immediat, per tornar-li a la ciutat allò que ell li havia donat: paraules.
El març de 2023, l’Ajuntament de Mataró li va concedir la Medalla de la Ciutat a títol pòstum, arran d’una petició impulsada per Òmnium Cultural en representació de la Comissió Cívica d’homenatge a Manuel Cuyàs i Gibert. Aquella distinció reconeixia la seva trajectòria personal i professional i la seva contribució al bon nom de Mataró.
Aquell mateix any es va presentar un altre homenatge fonamental: El Mataró de Cuyàs. Retrat d’un temps a través del seu articulisme, editat pel Grup Gavarres i amb selecció de textos a cura de Neus Pinart, membre de la Comissió Cívica. El volum recull més de dos-cents articles publicats en capçaleres com El Punt, El Maresme i MataróEscrit, i és, probablement, el llibre més necessari per entendre el Mataró de les darreres dècades.
No és només un recull d’articles. És una crònica sentimental, crítica i precisa d’una ciutat en transformació. Llegir-lo és resseguir el pas del temps per Mataró: els canvis de fesomia, les permanències de caràcter, els personatges que fan ciutat i les petites escenes que sovint expliquen més que qualsevol gran discurs institucional.
El Mataró de Cuyàs torna al carrer
L’homenatge també ha tingut una dimensió de passeig. La ruta literària “Una passejada pel Mataró de Cuyàs” va resseguir alguns dels espais que havien format part de la seva vida i dels seus articles: la Rambla, el Bar Iluro, el carrer Barcelona, la plaça de la Peixateria, Santa Maria, Dòria Llibres, la Casa Coll i Regàs i la seva pròpia casa, entre altres punts. Aquell itinerari confirmava una evidència: Cuyàs no només va escriure sobre Mataró, sinó que va deixar una manera de caminar-la i d’interpretar-la. La ciutat, vista a través seu, esdevenia una suma de detalls. Una façana, una conversa, una ombra, una cadira de bar o un balcó podien contenir una lliçó sencera sobre el pas del temps.
Per això l’escultura a la plaça de Joan Herrero té tanta força simbòlica. No situa Cuyàs en un lloc abstracte, sinó en la proximitat del seu món. El retorna al carrer, a tocar de la vida urbana que ell havia observat amb una barreja molt pròpia de curiositat, escepticisme, humor i estima.
A partir de divendres, Manuel Cuyàs tindrà una escultura al carrer. Una presència quieta, però no silenciosa. Perquè al seu voltant continuaran passant veïns, lectors, antics coneguts, gent que el va tractar i gent que potser només n’ha sentit a parlar. I potser algú, en passar-hi, recordarà una columna, una frase, una escena o aquella imatge tan seva d’un home assegut, llegint, observant la ciutat amb ulls mig irònics i mig tendres. El seu periodisme no es limitava a informar. Interpretava. Feia memòria. Posava adjectius allà on la vida quotidiana semblava muda. I ho feia amb una llengua neta, llegidora, irònica i plena d’intenció. En temps de soroll i immediatesa, la seva obra recorda que mirar bé també és una forma de compromís amb la ciutat. Amb aquesta escultura, Mataró no només homenatja un nom propi. També reivindica una manera d’exercir el periodisme local i nacional des de la intel·ligència, la llibertat i l’arrelament. Cuyàs va demostrar que escriure des de Mataró no volia dir escriure petit. Volia dir escriure des d’un lloc concret per entendre millor el món.
L’homenatge culmina, però la conversa continua. Mataró posa Manuel Cuyàs al seu paisatge públic perquè ja fa temps que forma part del seu paisatge moral. I perquè algunes figures, quan han explicat tan bé una ciutat, mereixen quedar-se a prop dels llocs on la van mirar.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta