Mataró es prepara per viure un Any Gaudí amb sorpresa majúscula. Una nova investigació de la historiadora de l’art Núria Poch ha permès documentar per primer cop el projecte complet de Gaudí per a la cooperativa La Obrera Mataronense i ha tret a la llum una dada clau: el primer edifici que Gaudí va projectar no va ser la Nau de blanqueig, sinó una casa per al director de la cooperativa, Salvador Pagès, l’any 1878.
Aquesta descoberta, juntament amb l’estudi del barri obrer i la “ciutat cooperativa” que Gaudí havia imaginat a Mataró, vertebrarà l’exposició especial “Gaudí, Pagès i l’Obrera”, activitat central de l’Any Gaudí a la ciutat.
La primera casa de Gaudí a Mataró, abans de la Nau
Fins ara, el relat oficial situava la Nau de blanqueig de cotó (1883) com la primera obra de Gaudí, coneguda com el “km 0” del seu univers arquitectònic. Poch matisa ara aquesta cronologia: cinc anys abans, el 1878, el jove arquitecte de 25 anys ja havia projectat una casa per a Salvador Pagès, ànima de la cooperativa. El cost documentat de l’encàrrec era de 1.790 pessetes. “Les biografies en parlaven, però no hi havia una investigació a fons”, explica Poch, que en els darrers mesos ha buidat arxius, permisos d’obra, documentació econòmica i actes de la cooperativa. El resultat és clar: “La primera construcció de Gaudí per a l’Obrera no és la Nau, és la casa per al director, el 1878. La Nau és el primer edifici que es conserva. Haurem de reformular com expliquem la cronologia i reescriure la primera etapa de joventut de Gaudí a Mataró”.
La casa, coneguda com a Casa Pagès, es coneix avui a partir d’esbossos i documentació d’obra. Poch detalla episodis concrets, com el fet que l’Ajuntament obligués a canviar la porta d’entrada perquè, segons les ordenances, “no podia ser de maons, havia de ser de pedra”, cosa que va encarir el projecte. Tot plegat mostra un nivell de documentació molt excepcional: preus, permisos, modificacions i el paper directe de Gaudí en el disseny.
El projecte d’una ciutat cooperativa i un barri obrer pioner
L’estudi de Poch no es limita a la casa i a la Nau. Per primera vegada s’ha pogut reconstruir el projecte global que Gaudí va imaginar per a La Obrera Mataronense, una autèntica ciutat cooperativa que s’estenia del Camí Ral fins a la via del tren.
“Gaudí projecta tot el que havia de ser la ciutat de la cooperativa”, resumeix la comissària. A l’accés pel Camí Ral hi havia d’haver-hi un casino, una biblioteca i un espai de consum, i entre aquesta franja i la zona de producció es preveia un jardí que articulava l’espai. Al darrere, el gran projecte: un barri obrer de 30 cases unifamiliars a quatre vents, d’uns 108 m² cadascuna, pensat per als treballadors de la cooperativa. Finalment, només se’n van arribar a construir dues. Poch subratlla la importància d’aquest conjunt: és “l’únic moment en què Gaudí col·labora directament en un projecte pensat per millorar les condicions de vida dels treballadors”. El que sovint s’ha llegit com una “anècdota industrial” a Mataró es revela ara com un ambiciós projecte urbanístic, social i cooperatiu que anticipa moltes de les idees que travessen, més endavant, la seva obra.
La Nau Gaudí, les latrines i la festa de Les Santes
L’exposició també revisarà amb mirada nova els altres dos edificis mataronins de Gaudí: la Nau de blanqueig (1883) i l’edicle de les latrines (1883). Ambdós formen part del conjunt que Poch considera “els tres primers edificis de Gaudí”, tots vinculats a l’Obrera Mataronesa i a Salvador Pagès.
La documentació recuperada inclou també episodis com la festa de Les Santes dels anys 1878 i 1885, quan la Nau Gaudí es decorava amb salts d’aigua, plantes i ornamentació efímera, mostra d’un ús festiu i simbòlic de l’espai industrial que fins ara s’havia explicat molt poc.
“Gaudí, Pagès i l’Obrera”: l’exposició de l’Any Gaudí a Mataró
Tota aquesta recerca desembocarà a l’exposició “Gaudí, Pagès i l’Obrera”, que s’inaugurarà el 27 de març de 2026 i es podrà visitar fins al 17 de gener de 2027 com a acte central de l’Any Gaudí a Mataró. La mostra, comissariada per Núria Poch, presentarà maquetes, documentació original, actes de la cooperativa, plànols i esbossos que permeten seguir pas a pas la implicació de Gaudí amb el projecte. “Les efemèrides serveixen per mantenir la memòria i per continuar investigant”, diu Poch. “Des del Consorci vam pensar que calia seguir investigant la relació entre Mataró i l’Obrera Mataronense. Ara podem explicar, per primera vegada, el projecte complet: la casa Pagès, la Nau, les latrines i tot el barri obrer que Gaudí havia imaginat”.
Amb aquesta exposició, Mataró no només reivindica la Nau Gaudí com el primer edifici de Gaudí que es conserva, sinó que es posiciona com escenari fundacional del seu pensament social i urbanístic. I el relat de Gaudí, a partir del 2026, haurà de començar, inevitablement, mirant cap a La Obrera Mataronense i el somni cooperatiu de Salvador Pagès.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta