Carregant...
El col·lectiu marroquí és el predominant entre la immigració a Mataró. Foto: R.Gallofré

Vern Bueno Casas

Gairebé 4 de cada 10 estrangers residents a Mataró són marroquins

El 17,3% de la població de Mataró és immigrant, més de tres punts per sobre de la mitjana comarcal. El 37% son de nacionalitat marroquina, seguits a força distància pels xinesos i els senegalesos

Mataró se situa per sobre de la mitjana del Maresme en presència de població estrangera i reforça el seu paper com un dels principals nuclis de diversitat de la comarca. Gairebé 4 de cada 10 estrangers residents a la capital del Maresme són d'origen marroquí.

Així ho estableix la Radiografia de la població estrangera 2025, feta pública aquesta setmana pel Consell Comarcal, el 17,34% dels residents de la ciutat són de nacionalitat estrangera, una xifra clarament superior al prop del 14% comarcal. Aquest diferencial situa la capital maresmenca dins el grup de municipis amb més pes d’immigració, juntament amb localitats com Calella, Santa Susanna o Pineda de Mar, totes elles per sobre de la mitjana del territori.

En el conjunt del Maresme, la població estrangera arriba a les 66.641 persones, amb un creixement anual del 4,3%, però la distribució és desigual i Mataró destaca com un dels punts amb més concentració relativa.

Predomini clar de la comunitat marroquina

Pel que fa a la composició, Mataró segueix el patró majoritari de la comarca: la nacionalitat marroquina és la més nombrosa. De fet, és la principal en 14 municipis del Maresme, inclosa la capital. El 37,2% dels estrangers residents a Mataró tenen aquest origen. En segon lloc se situa la nacionalitat xinesa, amb un 9,92%. La tercera posició l’ocupa la nacionalitat senegalesa, amb un 5,62%.

Aquest lideratge evidencia l’arrelament d’una comunitat que no només és majoritària en termes quantitatius, sinó que també té una presència consolidada en el teixit social de la ciutat.

Per darrere, i ja a molta distància, se situen altres nacionalitats presents al conjunt de la comarca com la italiana (7,24%) i la xinesa (6,22%), tot i que el seu pes i distribució varien molt segons el municipi.

Mataró, en el grup capdavanter però lluny dels màxims

Tot i situar-se per sobre de la mitjana, Mataró no és el municipi amb més pes de població estrangera. Altres localitats com Calella (22,71%) o Santa Susanna (17,76%) presenten percentatges més elevats.

Això situa la capital en una posició intermèdia dins el grup capdavanter: per sobre de la mitjana comarcal, però sense arribar als nivells més alts de concentració.

En l’extrem contrari, municipis com Òrrius registren xifres molt més baixes (3,93%), fet que evidencia els forts contrastos interns del Maresme.

Una realitat urbana diferent de la resta del territori

El pes de la immigració a Mataró s’explica en part pel seu caràcter de ciutat gran i capital comarcal, que concentra serveis, oportunitats laborals i xarxes comunitàries.

A diferència d’altres municipis on predominen comunitats específiques —com la italiana en zones més residencials o la xinesa en municipis concrets—, Mataró presenta una realitat més diversa però també més alineada amb el patró general de la comarca, amb el clar predomini de la població marroquina.

Aquesta combinació de volum, diversitat i funció urbana consolida Mataró com un dels principals epicentres de la immigració al Maresme.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta