El mural ceràmic d’Armand Olivé situat al carrer de Velázquez, davant del CAP de Ronda Prim, encara pot tenir una oportunitat de salvar-se. El govern municipal de Mataró ha adquirit públicament el compromís de buscar una fórmula que permeti preservar aquesta obra monumental de 1970, després de la mobilització ciutadana generada arran del risc d’enderroc i de les peticions formulades per diversos grups de l’oposició. El compromís s’ha fet explícit precisament al Ple Municipal de Mataró en què s’ha aprovat la regularització d’acord amb el planejament urbanístic de la promoció d’habitatges prevista a la finca on es troba el mural. El punt ha tirat endavant amb els vots dels dos partits de govern i de Vox, però el debat ha acabat situant el mosaic d’Armand Olivé al centre de la discussió política.
Ha estat el mateix alcalde, David Bote, qui ha pres la paraula per admetre que el cas mereix un nou intent. “Val la pena insistir que intentarem preservar el mural”, ha afirmat. Bote ha encomanat a la regidora d’Urbanisme, Elizabet Ruiz, que convoqui una trobada amb els grups municipals i els serveis tècnics per “estudiar les opcions possibles per preservar-lo”. L’alcalde ha reconegut que el Pla de Patrimoni de Mataró és posterior al mural i que, durant tots aquests anys, no s’havia plantejat formalment la seva protecció. Tot i així, ha deixat oberta la porta a rectificar la situació si es troba una solució viable. “Es pot rectificar si trobem la fórmula, amb complicitat. Estic segur que ho podrem fer”, ha assegurat.
Un mural monumental que no està protegit
El debat neix de la situació singular d’aquesta peça, instal·lada des de l’any 1970 en una antiga fàbrica tèxtil del carrer de Velázquez, just davant del CAP de Ronda Prim. Es tracta d’un mosaic ceràmic de cinc metres d’alçada i tres metres d’amplada, obra d’Armand Olivé, una de les figures destacades de la ceràmica mural catalana de la segona meitat del segle XX. El problema és que el conjunt no està catalogat ni disposa de protecció patrimonial municipal. La futura promoció d’habitatges prevista a la parcel·la és compatible amb el planejament urbanístic vigent però, tal com està plantejada, comportaria l’enderroc de l’edificació actual i, amb ella, la desaparició del mural.
L’obra representa escenes directament vinculades amb el passat industrial de Mataró i de la mateixa fàbrica per a la qual va ser creada. S’hi poden identificar un home tenyint una tela, una dona treballant davant d’un teler i la figura d’Hermes, déu grec vinculat al comerç. És un exemple clar del llenguatge d’Olivé, caracteritzat per integrar la ceràmica monumental en l’arquitectura i convertir-la en part del mateix paisatge urbà.
L’oposició pressiona perquè el mural no depengui del promotor
Diversos grups de l’oposició han aprofitat el debat urbanístic per reclamar una actuació més decidida de l’Ajuntament. El regidor de la CUP, Carlos García, ha advertit que la promoció pot afectar directament el mural i ha reclamat que el govern afronti la possibilitat d’un trasllat o una negociació específica amb el promotor. García ha lamentat que fins ara aquesta via no s’hagi treballat prou i ha justificat el vot contrari del seu grup “per respecte al patrimoni”. En una línia similar, el portaveu de Junts per Mataró, Alfons Canela, ha deixat clar que el debat no qüestiona els drets urbanístics de la propietat. “Ningú posa en dubte els drets edificatoris”, ha afirmat. Però ha afegit que l’existència del mural no es pot deixar simplement “a criteri del promotor”. Per Canela, si no és possible conservar l’obra al mateix lloc, “s’ha de desmuntar, conservar i no perdre’l”. També Magda Cot ha reclamat al govern municipal que assumeixi la responsabilitat de salvar la peça. Ha recordat que ja s’havia demanat que s’intentés preservar el mural i ha defensat que té valor no només artístic, sinó també “pel que representa”. Cot ha considerat que el cost d’una intervenció d’aquest tipus seria assumible per l’Ajuntament i ha criticat el que considera un desinterès històric del govern pel patrimoni. La pregunta que ha plantejat resumeix la seva posició: si Mataró ha estat capaç de desmuntar antigues fàbriques, per què no pot desmuntar un mural i instal·lar-lo en un altre punt?
La regidora d’Urbanisme, Elizabet Ruiz, ha defensat que el govern municipal no s’oposa a la conservació de l’obra i ha explicat que ja s’han fet recomanacions i contactes amb la propietat. “No estem en contra de la conservació”, ha remarcat. Ruiz també ha admès que el cas encara no està tancat. “Encara hi ha temps per parlar amb el promotor per salvar el mosaic”, ha afirmat. Una frase que, sumada a l’encàrrec públic formulat per l’alcalde, situa ara l’Ajuntament en una posició molt més activa respecte al futur de l’obra. El següent pas serà, per tant, reunir grups municipals, tècnics i govern per estudiar les alternatives reals: preservar-lo integrat en la futura promoció, negociar-ne el desmuntatge, buscar una nova ubicació o explorar alguna altra fórmula tècnica que en garanteixi la conservació.
El mural d’Armand Olivé continua sense protecció formal i la promoció d’habitatges segueix el seu curs, però el debat ciutadà i polític ja ha aconseguit una primera cosa: que el seu enderroc deixi de ser assumit com un desenllaç inevitable. Ara el govern de Mataró s’ha compromès públicament a intentar evitar-lo.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta