Capgròs
Imatge simbòlica la que deixa aquest dilluns 12 de gener a Mataró amb personal de l'Ajuntament de Mataró estudiant in situ el solar de Can Fàbregas i de Caralt, amb permís del propietari -El Corte Inglés- per a començar a estudiar com reconstruir-hi la fàbrica que s'hi va desmuntar a trossos. El culebrot estrella dels darrers 20 anys a la capital del Maresme comença 2026 amb un capítol esperat i anunciat: l'Ajuntament de Mataró té el mandat judicial de reconstruir la fàbrica trossejada a la seva ubicació original i, per a poder-ho fer, ha d'estudiar el com. La preparació del muntatge passa, més enllà de la ressolució del litigi judical entre Mataró i l'operador comercial, per dos estudis municipals que és per on es pot avançar feina i terminis. L'un és l'estudi geotècnic que avui ha començat in situ, al solar més conegut de la capital del Maresme. El segon, previst per aquest mateix trimestre, és un segon sobre l'estat de les peces de la fàbrica trossejada que segueix 'emmagatzemada' a una era a tocar de l'edifici muninicipal de Vallveric.
L'Ajuntament de Mataró ja va iniciar l'octubre passat un diàleg a base de burofaxs amb El Corte Inglés per a sol·licitar accés a la finca i poder-hi iniciar els treballs previs a la reconstrucció de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt. L'Ajuntament hi està obligat judicialment després que el 2020 la Plataforma Salvem Can Fàbregas instés a l'execució de la sentència judicial que va anul·lar tota l'operació urbanística prevista i que obligava a refer tot el conjunt catalogat. En paral·lel a l'estira i arrossa judicial, a base de recursos i a les indirectes per mirar de resoldre la situació entre Ajuntament i operador amb l'espantall sempre d'una 'tercera via' que pugui ser satisfactòria per a les dues parts, el doble estudi necessari per a la reconstrucció ha començat a caminar avui. Personal municipal i subconstractat, amb maquinària i estudiant el terreny on s'alçaven la nau, els edicles i la xemeneia de Can Fàbregas han propiciat una imatge nova a afegir a l'àlbum històric d'aquest culebrot.
L'octubre passat, el govern municipal ja va compartir amb la resta de grups municipals l'abast de l'operativa a la que la reconstrucció obliga. El primer tram del projecte, el que s'està efectuant aquest dilluns és una inspecció dels fonaments per comprovar l’estat del terreny i definir la viabilitat del muntatge. Amb el diagnòstic del terreny, faltarà la segona part, referent als trossos de fàbrica. Les peces desmuntades de Can Fàbregas i de Caralt, traslladades el 2009 a uns terrenys de Valldeix, han patit robatoris i deteriorament amb el pas dels anys.
Camí del quart de segle de culebrot
Entre 2004 i 2010 es cou el nucli del desastre de Can Fàbregas. El 2004 l’Ajuntament i El Corte Inglés descarten la Ronda Barceló i comencen a buscar una nova ubicació per a la “locomotora comercial”. El 2006 es modifica el planejament per encabir el centre comercial a l’illa de Can Fàbregas i de Caralt, i el 2007 el govern Baron (PSC-ICV-ERC) anuncia la descatalogació i enderroc de la fàbrica, fins llavors màximament protegida, fet que encén la mobilització ciutadana i la creació de la plataforma Salvem Can Fàbregas. El 2008 s’embolica encara més la troca amb la polèmica relació familiar del regidor d’Urbanisme Ramon Bassas amb els propietaris del solar i amb una allau de contenciosos. Tot i així, el 2009 es comença el desmuntatge peça a peça de la nau, que s’emmagatzema a Valldeix, i el 2010 alcalde i regidor són imputats per delictes urbanístics, tot i que el 2011 el cas s’arxiva i es reobre la porta a l’arribada d’El Corte Inglés.
El 2012, amb Joan Mora (CiU) ja d’alcalde, s’oficialitza la compravenda del solar per 24 milions d’euros i s’anuncia l’obertura del centre comercial per al 2014, però el mateix 2012 el TSJC declara “nul de ple dret” el Pla de Millora Urbana de l’illa de Can Fàbregas. El 2013 el Ple municipal aprova per unanimitat reconstruir la nau a pocs metres, a Biada amb Tetuan, per convertir-la en Casa de la Cultura Popular, i la Generalitat hi dona el vist-i-plau; tot i així, El Corte Inglés al·lega inseguretat jurídica i no mou fitxa. El 2015, ja amb David Bote (PSC) a l’alcaldia, entra en joc un nou actor: l’Assemblea Pagesa, que recorre el planejament com a mesura de pressió per altres conflictes territorials. El 2017 arriba la segona gran sentència del TSJC, que qualifica el trasllat de la nau d’“excentricitat inversemblant”, anul·la el planejament de 2013 i, de facto, deixa mort el projecte tal com s’havia concebut; el 2018, el Suprem ni tan sols admet a tràmit el recurs municipal.
El desenllaç s’accelera a partir de 2019. Aquell any, l’Ajuntament ha de retornar a El Corte Inglés 1,58 milions d’euros de l’ICIO de 2012, primer pagament d’una factura que amenaça de ser molt més grossa. El 2020, el consistori refà el planejament del sector i dibuixa un nou escenari al solar de Can Fàbregas (equipaments, habitatge i usos terciaris amb la nau reconstruïda), però tot queda pendent que El Corte Inglés vengui la finca, cosa que no passa. Finalment, el 2024, l’empresa demanda PUMSA i reclama per via judicial la devolució dels 24 milions d’euros de la compra del solar el 2012.
L'Ajuntament de Mataró sempre ha defensat que "El Corte Inglés ha tingut l’oportunitat de construir des del 2012 i ha cercat sempre una excusa per demorar la seva responsabilitat. És més, fins que el 2024 va interposar la demanda a PUMSA, ha cercat el vistiplau de l’Ajuntament amb la intenció de vendre-li la finca a tercers, que estan disposat a invertir a l’Illa de Can Fàbregas a preu de mercat, que és inferior al seu d’adquisició. L’Ajuntament va estar sempre obert a col·laborar-hi".
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris