Una ciutat ben mantinguda és una ciutat més segura, més accessible, més atractiva i amb més qualitat de vida. És una ciutat on les voreres no es converteixen en obstacles, els carrers es conserven en bon estat, les escoles ofereixen espais confortables i els equipaments municipals funcionen correctament. També és una ciutat que afavoreix el comerç, la mobilitat, la convivència i l'activitat econòmica.
Per això defenso que el manteniment de l'espai públic i dels edificis municipals ha de deixar de ser una qüestió secundària i convertir-se en una prioritat estratègica de Mataró. No parlo només de reparar carrers, substituir calderes o arreglar voreres. Parlo de canviar la manera com gestionem el patrimoni que hem construït i pagat entre tots.
Mataró necessita passar d'una cultura de la reparació a una cultura de la conservació. I aquest canvi exigeix coneixement tècnic, inversió inicial i, sobretot, valentia política.
De reparar avaries a anticipar problemes. Una vorera es trenca i la reparem. Una coberta presenta filtracions i hi actuem. Una instal·lació de climatització falla i busquem una solució urgent. Aquest és el manteniment reactiu: actuar quan el problema ja existeix. Però hi ha una altra manera de gestionar la ciutat. El manteniment preventiu consisteix a inspeccionar periòdicament els equipaments, conèixer-ne l'estat i programar actuacions abans que apareguin avaries importants. El manteniment predictiu fa un pas més: incorpora dades, tecnologia, sensors i eines d'anàlisi per anticipar el deteriorament i determinar quan i on convé intervenir.
La diferència és fonamental: deixar de gestionar avaries per començar a gestionar la vida útil de la ciutat. No és el mateix substituir una caldera quan deixa de funcionar que controlar-ne el rendiment i planificar-ne la renovació. Tampoc no és el mateix reconstruir un paviment deteriorat que detectar a temps les causes que n'acceleren la degradació. Reparar és solucionar una conseqüència. Gestionar és identificar-ne la causa i evitar que es repeteixi.
Quant ens podria costar no canviar?
Per posar xifres a aquesta reflexió he treballat en un estudi sobre el manteniment dels edificis municipals, les calçades i les voreres de Mataró, amb una projecció econòmica a vint anys. L'objectiu no és presentar una auditoria municipal ni afirmar que tots els equipaments es gestionen actualment de manera reactiva. L'objectiu és quantificar, mitjançant hipòtesis de treball, què podria representar econòmicament un canvi de model.
L'estudi pren com a referència 134 edificis municipals, aproximadament 200 quilòmetres de calçades i una superfície estimada de 450.000 metres quadrats de voreres. També planteja un escenari de partida en què el 70% del manteniment és reactiu i el 30% preventiu. Els resultats són prou significatius per obrir un debat seriós.
En aquest escenari, el cost acumulat del manteniment durant vint anys seria d'uns 220 milions d'euros. Si avancéssim cap a un model preventiu, el cost teòric es reduiria fins als 142 milions d'euros. Això representa 78 milions d'euros de costos potencialment evitables en vint anys, equivalents a uns 3,9 milions anuals. I si incorporem progressivament eines de manteniment predictiu, la diferència podria arribar als 94,8 milions d'euros, aproximadament 4,7 milions anuals.
Vull insistir en una qüestió essencial: aquestes xifres són estimacions d'un model de planificació, no estalvis garantits ni pèrdues econòmiques demostrades de l'Ajuntament. Caldria contrastar-les amb un inventari complet, l'estat real dels actius i els costos municipals de manteniment. Però precisament per això considero necessari fer aquest pas. Si existeix la possibilitat de reduir de manera tan significativa els costos de conservació de la ciutat, tenim l'obligació d'estudiar-la, quantificar-la i actuar.
Quina Mataró podríem construir amb aquests recursos?
Aquí és on el manteniment deixa de ser una qüestió exclusivament tècnica i es converteix en una decisió de futur. Imaginem que, al llarg de vint anys, aconseguim materialitzar els 78 milions d'euros de costos evitables que planteja l'escenari preventiu.
Què podríem fer amb aquests recursos? Podríem plantejar la construcció d'un nou auditori de referència per a Mataró, comparable en ambició al de Sant Cugat, amb una inversió orientativa d'uns 20 milions d'euros. Podríem destinar 12 milions a millorar l'eficiència energètica i la climatització de les escoles, aconseguint espais més confortables i reduint el consum energètic. Podríem invertir 10 milions en pavellons i equipaments esportius, 10 milions en habitatge públic i 9 milions en accessibilitat i itineraris escolars. I encara podríem disposar de recursos per renovar centres cívics i biblioteques, incrementar l'arbrat i els refugis climàtics i millorar els serveis de proximitat i l'espai públic.
No estic proposant un pressupost d'obres aprovat ni afirmant que aquests diners estiguin avui disponibles. Són exemples orientatius del que podríem arribar a impulsar si transformem costos futurs evitables en recursos pressupostaris reals. Però serveixen per explicar una idea molt clara: el cost d'un manteniment ineficient no és només el que paguem per reparar. També són les oportunitats que perdem per millorar la ciutat.
El canvi requereix invertir abans
Ara bé, no vull presentar aquest model com una solució fàcil ni gratuïta. Passar del manteniment reactiu al manteniment preventiu i predictiu exigeix una inversió inicial. I cal explicar-ho amb transparència. Necessitem un inventari tècnic actualitzat del patrimoni municipal. Hem de conèixer l'antiguitat, l'estat de conservació, les patologies i les necessitats de cada edifici, carrer i vorera. Necessitem professionals especialitzats, formació dels equips municipals, eines digitals de gestió, sistemes d'informació geogràfica i, quan sigui útil, sensors i tecnologies de monitoratge. També necessitem pressupostos plurianuals, criteris objectius per prioritzar actuacions i indicadors públics per comprovar si el nou model dona resultats.
Al principi haurem d'invertir més en coneixement, planificació i tecnologia per poder gastar menys en urgències, avaries i reconstruccions durant els anys següents. Aquesta és la lògica econòmica del manteniment predictiu. No es tracta d'omplir la ciutat de sensors ni de comprar tecnologia perquè sí. Es tracta d'utilitzar la informació per prendre millors decisions i actuar en el moment adequat. La tecnologia ha d'estar al servei d'una estratègia de conservació, no substituir-la.
Estem davant una decisió tècnica que necessita valentia política
Estic convençut que Mataró disposa de capacitat tècnica per començar aquesta transformació. Però el principal repte no és només tecnològic, és polític. El manteniment preventiu té una dificultat: moltes de les seves victòries no es veuen. Una caldera que no s'avaria no genera una inauguració. Una coberta que no presenta goteres no ocupa titulars. Una vorera que es conserva durant més anys no acostuma a ser notícia. I, tanmateix, aquestes són precisament les decisions que protegeixen els diners públics. És més fàcil explicar una gran obra de rehabilitació que explicar quantes rehabilitacions hem aconseguit evitar.
Per això cal valentia política: per prioritzar inversions que potser no donaran un resultat espectacular demà, però que faran una ciutat millor i econòmicament més sostenible d'aquí a deu o vint anys. No nego les actuacions de manteniment que ja es fan a Mataró. El que defenso és que cal passar de les intervencions i els programes parcials a un sistema integral, estable, mesurable i orientat a anticipar el deteriorament. Un model que no depengui només de la urgència del moment, sinó de les necessitats reals del patrimoni municipal.
Mantenir també és governar
Per això proposo que Mataró impulsi un Pla Integral de Manteniment Preventiu i Predictiu, amb una visió de vint anys, objectius econòmics, inversions programades i seguiment públic.
Vull una ciutat que sàpiga què té, en quin estat ho té, quant li costa conservar-ho i quan ha d'intervenir perquè duri més. Vull que el debat municipal no es limiti a preguntar quants milions invertim en reparacions, sinó que també pregunti quants milions podem evitar gastar gràcies a una bona gestió. I vull que aquests recursos, si realment els aconseguim estalviar, serveixin per millorar escoles, equipaments, habitatge, cultura, mobilitat i qualitat de vida.
El manteniment no és una despesa sense retorn. És una inversió en seguretat, sostenibilitat, eficiència i futur. Mataró necessita un canvi de mentalitat. Necessita passar de reparar allò que falla a conservar allò que tenim. Necessita posar la tècnica, la planificació i la tecnologia al centre de la gestió municipal. I necessita un govern disposat a impulsar aquest canvi amb decisió i perspectiva de futur.
Perquè mantenir malament ens costa diners. Mantenir bé ens permet construir la Mataró del futur.
Xavier Font i Mach
Regidor de Junts per Mataró (independent)