L’Ajuntament de Mataró ha començat a preparar una base de dades que permeti analitzar on, quan i en quines condicions apareixen les plagues urbanes. El projecte posa en relació diferents fonts d’informació municipal, com les incidències comunicades per la ciutadania, la xarxa de clavegueram, els contenidors de residus, les zones verdes o les dades meteorològiques, amb l’objectiu de poder identificar patrons relacionats amb l’aparició de rates, paneroles, mosquits i altres plagues.
L’actuació ha estat possible gràcies a una subvenció de 50.000 euros del programa Kit Espais de Dades, impulsat per Red.es en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i finançat amb fons Next Generation EU. Els treballs han permès ordenar, estructurar, documentar, protegir i connectar diferents fonts d’informació municipals perquè puguin ser compartides i reutilitzades.
El tractament anti-plaga farà aflorar les paneroles del clavegueram de Mataró
Creuar dades per detectar patrons
El projecte pren les plagues urbanes com a possible cas d’ús per posar a prova el potencial d’aquest sistema de dades. La idea és analitzar conjuntament informació que fins ara procedeix de diferents àmbits de la gestió municipal i estudiar si existeixen factors comuns en els punts i moments en què apareixen incidències.
Entre les dades que es poden creuar hi ha les incidències comunicades per la ciutadania, les inspeccions de pous, la xarxa de clavegueram, la ubicació dels contenidors de residus, els establiments de restauració i alimentació, la densitat de població, les zones verdes, l’estat de l’espai públic i les dades meteorològiques.
La combinació d’aquestes fonts pot permetre estudiar, per exemple, si determinades condicions urbanes o meteorològiques coincideixen amb una major concentració d’incidències. L’objectiu és disposar de més informació per entendre els patrons espacials i temporals de les plagues i millorar la presa de decisions.
Campanya d’esquers per controlar la població de rates | R. Gallofré
Ara bé, Mataró encara no disposa d’un sistema que predigui l’aparició de rates, paneroles o mosquits. El projecte actual se centra a preparar la infraestructura i les dades necessàries perquè, en una fase posterior, es puguin desenvolupar anàlisis, indicadors o models que permetin avançar en aquesta direcció.
De reaccionar davant la plaga a poder anticipar-se
El potencial del projecte és que, si l’anàlisi futura permet identificar patrons prou clars, les dades podrien ajudar a detectar zones o moments de major risc i facilitar una gestió més preventiva.
Això podria permetre estudiar conjuntament, per exemple, una incidència comunicada per un veí amb les característiques de la xarxa de clavegueram, la presència de contenidors, les zones verdes de l’entorn o les condicions meteorològiques. No es tracta encara d’un sistema d’alerta, sinó de construir la base perquè aquest tipus d’anàlisi sigui possible.
El mosquit tigre, a més de molest, també pot ser perillós
Les dades de Mataró es compartiran amb altres ciutats
Les dades preparades en aquest projecte s’incorporaran a EDINT (Espai de Dades d’Infraestructures Urbanes Intel·ligents), un entorn que facilita l’intercanvi segur de dades entre administracions i la seva reutilització.
Mataró es va incorporar el passat mes d’octubre a la xarxa vinculada a aquest programa, que permet la compartició de dades entre ciutats per desenvolupar nous casos d’ús i facilitar una gestió més eficient dels serveis urbans.
Aquesta dimensió compartida permetrà que altres municipis puguin preparar conjunts de dades similars, comparar indicadors i analitzar si els factors relacionats amb les plagues es repeteixen en diferents ciutats. També pot facilitar l’intercanvi de bones pràctiques i, en el futur, el desenvolupament de models analítics que puguin ser reutilitzats per diferents administracions.