Sota el Centre de Mataró s’estén un món invisible. Galeries estretes, escales que baixen cap al no-res, cambres excavades al sauló… Espais que no surten als mapes però que, de tant en tant, reapareixen quan una obra els deixa al descobert. L’últim exemple és el túnel localitzat l’octubre de 2023 al carrer de Sant Josep. Un més d’una llarga llista que confirma una realitat sorprenent: Mataró és la ciutat amb més hipogeus documentats de Catalunya.
Aquests espais, sovint anomenats també grutes o fresqueres, formen part d’un patrimoni subterrani tan desconegut com fascinant, que explica una altra cara de la història urbana de la ciutat.
Un patrimoni sota els peus
Els hipogeus són construccions subterrànies excavades entre els segles XVI i XVIII. Presenten una estructura molt definida: una entrada amb graons, un passadís estret i una cambra final. En molts casos, aquesta cambra se situa sota espais que avui són carrers o places.
Durant anys, a Mataró se’n coneixien poc més d’una seixantena. Però el treball de recerca del mataroní Josep Antoni Cortés, autor del llibre Mataró sota terra, va permetre duplicar aquesta xifra fins a arribar als 133 hipogeus identificats. La seva investigació, basada en arxius, testimonis i visites a cases particulars, ha estat clau per entendre l’abast real del fenomen.
Josep Antoni Cortès, amb el seu llibre. Foto: R. Gallofré
Fresqueres, llegendes i usos ocults
La finalitat original dels hipogeus ha estat motiu de debat durant dècades. L’absència de documents que expliquin quan i per què es van construir ha alimentat tota mena de teories: túnels secrets, espais de rituals, amagatalls o passadissos entre edificis.
Tanmateix, la hipòtesi més sòlida és també la més senzilla: eren fresqueres, espais destinats a conservar aliments abans de l’arribada de la refrigeració moderna. Les condicions de temperatura i humitat del subsòl els feien ideals per guardar carn, vi o productes peribles. Amb el temps, alguns d’aquests espais es van reutilitzar com a magatzems o refugis ocasionals.
Les llegendes, però, persisteixen. Especialment la d’una suposada gran sala sota la Plaça Gran, una cavitat de grans dimensions de la qual existeixen testimonis orals però cap confirmació definitiva. Segons les recerques recollides per Cortés, és possible que existeixi, però probablement no s’ha buscat al lloc correcte, ja que els relats situen els accessos en punts diferents dels que s’han explorat fins ara.
Accés a un hipogeu
Per què Mataró n’acumula tants?
La resposta s’ha de buscar en el model de ciutat. Durant segles, Mataró va créixer a partir de les anomenades cases de cós, un tipus d’habitatge unifamiliar, estret i allargat, molt característic del paisatge urbà local. Construïdes sobretot entre els segles XVII i XX, moltes d’aquestes cases incorporaven un hipogeu al subsòl.
Aquesta combinació d’arquitectura i necessitat domèstica explica la gran concentració d’hipogeus al nucli antic. L’exposició “A dalt i a baix. Les cases de cós i els hipogeus”, presentada el 2015 a Can Palauet, ja demostrava amb mapes i estudis que Mataró encapçala el rànquing català d’aquests espais.
Llum al final de la foscor
El subsòl que no deixa de parlar
Cada nova obra al Centre és una finestra al passat. L’octubre de 2023, els treballs de reforma del carrer de Sant Josep van fer aparèixer un hipogeu desconegut fins aleshores, datat al segle XVIII, amb les escales i part de la galeria en molt bon estat de conservació. Formava part d’una casa enderrocada quan es va eixamplar el carrer i havia quedat parcialment tallat per un col·lector modern.
No és un fet aïllat. En aquesta mateixa zona ja s’han documentat restes romanes, murs medievals, fonaments d’antigues cases i altres hipogeus, confirmant que el subsòl de Mataró és un autèntic arxiu històric.
Troballa d'un hipogeu al carrer Sant Josep
De fresqueres a refugis
Amb el pas del temps, alguns d’aquests espais van canviar d’ús. Durant la Guerra Civil, soterranis i galeries es van convertir en refugis improvisats per protegir-se dels bombardejos. Fins i tot es va projectar una xarxa de refugis públics per a desenes de milers de persones, tot i que no es va arribar a executar.
Encara avui se’n conserven alguns, com el refugi del carrer de Sant Benet, amb voltes catalanes, considerat un dels més destacats de la ciutat.
Un misteri que continua obert
Malgrat els estudis i els inventaris, el mapa subterrani de Mataró encara està incomplet. Cada nova descoberta recorda que sota els carrers hi ha una ciutat paral·lela, feta de passadissos silenciosos i cambres fosques que expliquen com vivien els mataronins de fa segles.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta