El Premi Iluro, un dels guardons de recerca històrica amb més trajectòria vinculats a Mataró i el Maresme, ja té els seus nou aspirants per a l’edició de 2026. Nou treballs opten als 6.000 euros de dotació econòmica, a més de la publicació de l’obra guanyadora, en una convocatòria que arriba enguany a la seva 68a edició. El veredicte es farà públic el dimecres 25 de novembre de 2026, a les 19 h, en un acte solemne i acadèmic a l’Ateneu Centre Cultural de la Fundació Iluro, al carrer Bonaire de Mataró.
Els nou treballs presentats tornen a mostrar l’amplitud temàtica que ha anat adquirint el Premi Iluro. Des de la seva 60a edició, el certamen no es limita estrictament a la història, sinó que també admet investigacions d’humanitats i ciències socials, tant sobre períodes concrets com amb visions més transversals. Entre els candidats d’aquest any hi ha estudis sobre la història política de Mataró, la immigració, Les Santes, el litoral del Maresme, la Transició, l’Església, el catalanisme o l’arquitectura tradicional.
Els nou treballs candidats són:
- Ildefons Ferrer i Roca (1728-1810) i el tarannà propi de l’Escola Pia de Catalunya
- Veus foranes a l’Església. Mobilitat, xarxes i integració al Maresme durant els segles XVI i XVII
- La Segona Comissió Gestora municipal franquista a Mataró (1940-1946). De les revolucions socials a la «revolució nacionalsindicalista»
- Qui sosté la costa. Sorra, obres i responsabilitats al Maresme, 1985–2025
- La Casa de Cos al Masnou
- Com va viure Arenys de Munt la transició democràtica (1975-1982)
- Jocs Florals i certàmens literaris al Maresme (1883-1923). Xarxes del catalanisme. Un microcosmos en moviment
- Pel poble però amb el poble: el bisbe Mas (Mataró, 1860-Girona, 1920)
- Immigració, festa i integració social en perspectiva històrica. El cas de Les Santes de Mataró (1950-2000)
Mataró i el Maresme, al centre de les investigacions
Les bases del premi permeten presentar obres centrades directament en Mataró o el Maresme, però també investigacions sobre àmbits territorials més amplis sempre que la ciutat o la comarca hi tinguin una presència destacada. Igualment, s’hi poden presentar treballs sobre qüestions generals que tinguin un interès especial per al territori. Això explica la varietat dels nou candidats d’aquesta edició. Un dels estudis aborda, per exemple, quatre dècades de gestió de la costa del Maresme, mentre que un altre posa el focus en la immigració, la festa i la integració social a través de Les Santes entre 1950 i 2000. També hi ha una investigació sobre la Segona Comissió Gestora municipal franquista de Mataró, entre 1940 i 1946, i una altra sobre els Jocs Florals i els certàmens literaris del Maresme entre finals del segle XIX i principis del XX.
Un jurat encapçalat per Joaquim Nadal
Una de les característiques històriques del Premi Iluro és la voluntat de comptar amb un jurat acadèmic de prestigi. Enguany estarà presidit pel doctor Joaquim Nadal i Farreras, de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. També en formen part Joaquim Albareda i Salvadó, de la Universitat Pompeu Fabra; Maria Carme Belarte Franco, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i ICREA; Blanca Garí de Aguilera, de la Universitat de Barcelona; Nicolau Guanyabens i Calvet, del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, i Roser Salicrú i Lluch, del CSIC, que actuarà com a secretària en representació de la Fundació Iluro.
Les obres premiades el 2025 també veuran la llum
La proclamació del nou guanyador coincidirà, com és habitual, amb la presentació dels llibres corresponents als treballs reconeguts en l’edició anterior. L’obra guanyadora del Premi Iluro 2025 va ser ‘El Marquès Castelldosrius. Vida i carrera d’un noble català del Barroc’, de Nèstor Ferrer i Torres. El treball reconstrueix la trajectòria de Manuel de Sentmenat i de Lanuza, darrer baró de Dosrius i primer marquès de Castelldosrius, a partir de fonts primàries i documentació familiar inèdita. També es presentarà ‘Mataró, 1950-1977. Hegemonia, declivi i ocàs del franquisme’, de Joan Giménez i Blasco, que va obtenir l’accèssit. El treball analitza les grans transformacions urbanes, socials i industrials de Mataró durant les darreres dècades de la dictadura i el camí cap a la democràcia.
Un premi amb gairebé set dècades d’història
El Premi Iluro va néixer l’any 1959 impulsat per l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Mataró. Amb els anys s’ha consolidat com una de les principals eines per estimular la recerca i divulgar el coneixement sobre Mataró i el Maresme. La seva trajectòria va ser reconeguda l’any 2009 amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, coincidint amb el cinquantè aniversari del guardó. Ara, gairebé set dècades després de la primera convocatòria, nou noves investigacions competeixen per inscriure el seu nom en el palmarès del Premi Iluro i endur-se els 6.000 euros i la publicació del treball.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta