On hauria d'anar l'estació d'autobusos de Mataró? Això diuen els experts

Que Mataró arribi algun dia a tenir una estació d’autobusos interurbans no és, ni de bon tros, una certesa. De fet, a hores d’ara no hi ha un consens polític ni tècnic clar que permeti afirmar que la capital del Maresme acabarà disposant d’una infraestructura d’aquest tipus. El principal escull és polític: el PSC, partit que lidera el govern municipal, mai no s’ha mostrat partidari de construir una estació d’autobusos centralitzada.

Els socialistes defensen que el model actual, amb parades d’autobusos interurbans repartides per diferents punts de la ciutat, garanteix una millor accessibilitat al servei. Consideren que aquest sistema permet que molts veïns tinguin una parada a prop de casa, especialment als barris, i que una estació única obligaria a fer més desplaçaments previs. A més, el PSC també expressa recels pel que fa a la convivència: tem que una estació d’autobusos pugui esdevenir un focus de conflictes, de manera similar al que, segons argumenten, ja passa a l’entorn de l’estació de tren i les seves immediacions.

Tot i això, Mataró és una excepció dins del seu entorn urbà. És una de les poques ciutats de la seva categoria que no disposa d’una estació d’autobusos interurbans. Municipis de dimensions i pes similars, com ara Granollers, sí que en tenen, fet que sovint s’utilitza com a element de comparació en el debat local.

Junts i ERC, clarament favorable a una estació

A l’altre extrem del debat hi ha Junts per Mataró. Tot i ser a l’oposició, el partit manté un pacte d’estabilitat de mandat amb el govern municipal del PSC i En Comú Podem, però en aquesta qüestió la seva posició és clarament diferent. Junts és un ferm defensor de la creació d’una estació d’autobusos a la ciutat, un punt on troba friccions amb els socialistes.

Els arguments que exposa la formació passen per la necessitat d’ordenar tota l’oferta de busos interurbans en un únic espai, evitant la dispersió actual. També remarquen l’impacte que té la circulació diària de centenars d’autobusos interurbans pels carrers de Mataró, tant en termes de trànsit com de contaminació ambiental i acústica. En aquest sentit, posen com a exemple les queixes reiterades dels veïns del carrer Torrent, que denuncien el pas constant de busos cap a Barcelona al llarg del dia.

ERC, el principal partit de l'oposició, també s'ha manifestat al llarg dels anys favorable a, com a mínim, estudiar la possibilitat de disposar d'aquesta infraestructura a Mataró. "Mataró necessita una estació d’autobusos interurbans, ben connectada amb les línies d’autobús urbà, l’estació de ferrocarril i el servei de taxi, per fomentar l’intermodalitat", manifestaven a princips d'aquesta dècada, en protesta per la negativa expressada llavors, i encara ara, pel govern municipal. 

Un estudi encarregat a experts en mobilitat

Davant d’aquest escenari de posicions enfrontades, el consistori va decidir encarregar un estudi tècnic a una consultoria especialitzada en mobilitat, Doymo, per analitzar quin hauria de ser el millor model per al transport públic interurbà a Mataró i si és convenient —i possible— disposar d’una estació d’autobusos.

Les conclusions de l’estudi fugen de solucions simples. D’entrada, els experts assenyalen que apostar per una única centralitat del transport públic interurbà pot ser una opció, però que no és recomanable en el cas de Mataró. El principal motiu és que una estació única deixaria sense una bona cobertura territorial una part important de la ciutat, especialment els barris més allunyats del centre i de la franja litoral.

Ara bé, l’informe també apunta que, a curt termini, sí que és una bona estratègia desconcentrar les parades i petites estacions en funció de les principals relacions de mobilitat existents. Per això, es proposa un desplegament en dues etapes.

Curt termini: petites estacions distribuïdes

En una primera fase, a curt termini, l’estudi planteja la creació de petites estacions o parades reforçades a les principals avingudes i en punts estratègics de la ciutat, especialment a prop de l’estació de Rodalies. Aquestes parades haurien de disposar d’espai adequat per a l’aturada dels autobusos i d’elements de confort per als usuaris del transport públic.

L’objectiu és potenciar diferents relacions de mobilitat. D’una banda, la relació entre el centre de Mataró, Barcelona i el corredor Mediterrani hauria de pivotar principalment sobre el tren, complementat amb parades perimetrals d’autobús interurbà. D’altra banda, per connectar els barris amb Barcelona, els experts recomanen mantenir i potenciar parades interurbanes a les principals avingudes, de manera que els residents tinguin el servei a prop i amb connexió amb el transport urbà.

Pel que fa a la relació entre el centre de la ciutat i la resta del Vallès, l’estudi aposta per potenciar una estació d’autobusos a l’entorn de Rodalies, que permetria una connexió directa amb el tren i també amb les parades perimetrals proposades. En el cas de les connexions entre els barris de Mataró i el Vallès, a curt termini es recomana que les línies interurbanes continuïn localitzant-se en aquestes parades perifèriques. Aquest model, amb estacions a la via pública, no és excepcional. Segons l’estudi, cada vegada és més habitual en ciutats que s’estan modernitzant, com ara Pamplona o A Coruña.

Llarg termini: una estació central i una altra a Rodalies

A llarg termini, però, els experts sí que obren la porta a una visió més ambiciosa de ciutat. L’estudi planteja com a opció potenciar una estació central d’autobusos, combinada amb una altra estació a l’entorn de Rodalies. Una de les ubicacions que es considera més adequada per a aquesta estació central és el Parc Central.

Aquesta opció, però, no és senzilla. Implicaria canvis en la planificació urbanística per permetre aquest ús en un espai verd i requeriria una inversió econòmica important. Segons l’informe, la millor solució tècnica seria que l’estació fos semisoterrada, minimitzant així l’impacte en superfície.

El Parc Central disposaria de l’espai necessari per acollir una estació soterrada que, combinada amb l’estació de Renfe, obriria noves possibilitats per redistribuir la mobilitat urbana i interurbana de Mataró. Fins que aquesta infraestructura no fos una realitat, l’estudi recomana avançar de manera progressiva, amb diferents fases d’actuació, prioritzant aquelles parades amb més volum de passatgers i millorant-ne l’accessibilitat tant per als usuaris com per als autobusos