El 25 de juliol a Mataró és sinònim de festa, de rauxa i, per damunt de tot, del Desvetllament Bellugós. Per a molts mataronins, és el cor de Les Santes, l'himne no oficial de la ciutat. Per a aquells que encara no han tingut el plaer de viure-ho, el Desvetllament és molt més que una simple desfilada de gegants. És una explosió de fervor popular que cada any transforma la Riera en una marea de cossos ajupint-se i aixecant-se al ritme inconfusible d'El Bequetero. Aquest 2025, celebrarem el 42è aniversari d'aquest fenomen.
El Desvetllament Bellugós, tot i que això segurament no cal explicar-ho a cap mataroní, marca el tret de sortida de la Nit Boja de Les Santes, la jornada més esperada de la Festa Major de Mataró. Cada 25 de juliol, a les 23:30 hores en punt, la Família Robafaves surt de l'Ajuntament acompanyada per la banda de música. En una cercavila plena d'energia, els gegants i la multitud de mataronins i visitants baixen junts per la Riera fins a la plaça de Santa Anna, en un acte que és pur sentiment i participació col·lectiva.
La gènesi d'una bogeria col·lectiva: 1983
La història d'aquest acte emblemàtic es remunta al 25 de juliol de 1983. En aquell moment, la Família Robafaves va fer la seva primera sortida nocturna extraordinària de l'Ajuntament. A dos quarts de dotze de la nit, acompanyats inicialment per la Banda de Gaianes (una formació del petit poble del País Valencià que ha estat clau en la història de la festa mataronina), els Gegants van iniciar un recorregut que ràpidament es consolidaria com un dels moments més esperats de Les Santes.
En Robafaves al Desvetllament
Aquesta iniciativa no va néixer del no-res. Formava part d'un nou model de festa major, impulsat per una Comissió de Les Santes de l'època i un col·lectiu de joves, que buscava revifar i democratitzar una festa que el franquisme havia deixat deslluïda. La idea del Desvetllament, de fet, es va inspirar en la tradicional baixada dels gegants de Solsona,també pel fet de la melodia repetida sense descans; si bé a Mataró, com molts apunten, el deixeble ha superat el mestre.
L'evolució d'un sentiment: del canvi de rol a l'himne popular
El nom "Desvetllament" no és casual. Simbolitza el trencament amb una època en què les figures dels Gegants eren vistes com a elements d'una institucionalitat rígida. Amb aquest acte, la Família Robafaves es "desvetllava", tornant a ser figures de la gent, del poble. El veritable protagonista passava a ser el públic, que ballava, cantava i saltava amb els gegants, retornant a la cultura popular la seva essència més genuïna.[banner-AMP_5]
Els assistents esperant la sortida dels gegants de l'Ajuntament. Foto: R.Gallofré
Els primers anys, l'acte ja apuntava maneres, però no era l'espectacle multitudinari que coneixem avui. Va ser l'espontaneïtat popular la que va acabar de donar-li forma. Algun participant inspirat va tenir la idea d'ajupir-se i comptar fins a 15 al ritme d'El Bequetero. Aquest càntic unànime, que avui és l'ànima del Desvetllament, va néixer del propi poble mataroní, convertint-se en una de les mostres més clares de la connexió entre la ciutadania i la seva festa.[banner-AMP_6]
El Bequetero: de pasdoble de cercavila a símbol mataroní
No es pot parlar del Desvetllament sense esmentar El Bequetero. Aquest pasdoble de cercavila, compost el 1942 per Gustavo Pascual Falcó (també autor del conegut "Paquito el Chocolatero"), es va originar per a les festes de Moros i Cristians de Cocentaina (Alacant). La seva melodia, enganxosa i plena d'energia, es va importar a Mataró de la mà de la Banda de Gaianes, que va ser la primera a omplir l'acte amb el seu ritme. Actualment, és la Banda de l'Agrupació Musical del Maresme qui marca el compàs.[banner-AMP_7]
El Desvetllament, acte inicial de la Nit Boja. Foto: Max Noé
El Bequetero s'ha convertit en l'himne oficiós de Mataró. Quan la gent escolta la seva introducció de tres compassos binaris, sap que s'acosta la màgia. Durant el primer trio, amb un ritme més lent, la multitud s'ajup, comptant compassadament fins a 15. En el segon trio, el volum puja, la trompeta se substitueix pel trombó, i el crit uníson "i 15!" desencadena un saltar embogit, una explosió de joia que inunda la Riera.[banner-AMP_8]
Massificació de l'acte: sonorització, control d'accés i alternatives
Amb el pas dels anys i l'augment exponencial de participants, el Desvetllament va fer necessària una millora en la seva infraestructura. Per tal que la música arribés a tots els racons de la Riera i no tothom s'hagués d'arrambar a la banda i a les figures, es va decidir sonoritzar l'acte. Aquesta implementació, que ja fa temps que s'aplica, ha permès que l'energia i el ritme d'El Bequetero es difonguin per tot el recorregut, fent que l'experiència sigui més accessible i intensa per a tots els assistents, evitant aglomeracions excessives al voltant de la banda.[banner-AMP_9]
La creixent popularitat de la Nit Boja, amb el Desvetllament com a acte central, ha portat a l'Ajuntament i entitats locals a buscar solucions per gestionar la gran afluència de públic i garantir la seguretat. Per tal de descongestionar la Riera i oferir alternatives, s'han promogut festes alternatives a la platja la mateixa nit del 25 de juliol. Aquestes propostes busquen diversificar els espais de festa i evitar massificacions.[banner-AMP_10]
La Família Robafaves a la Tarda Guillada. Foto: Iker Morera
A més, pensant en els més joves i les famílies, el dia 26 de juliol, l'endemà de la Nit Boja, se celebra la Tarda Guillada. Aquesta és una versió adaptada als més petits de la Nit Boja, que inclou tots els seus ingredients, des de la cercavila amb la Família Robafaves al ritme d'El Bequetero, fins a actes de foc i aigua, garantint que la canalla també pugui viure la màgia de la festa gran.[banner-AMP_11]
Per garantir el bon funcionament i la seguretat de la nit, s'ha establert un dispositiu de control d'accés a la zona del Desvetllament Bellugós. A partir de les 21:30 hores, no es pot accedir a l'espai amb vidre ni amb objectes que puguin considerar-se perillosos en actes multitudinaris.