Amb l'Oriol Quadrada manteníem una conversa inacabable i , ara, s'ha acabat.La independència de Catalunya i la democràcia foren el contingut bàsic de les nostres converses i debats; tot això amanit sempre amb lectures ben diverses d'història, assaig polític i, sobretot, la lectura compulsiva,per part de l'Oriol,de tots els diaris i publicacions periòdiques imaginables catalans,espanyols i també francesos o italians. L'Oriol era la persona més ben informada de Mataró. El matí llegia "Le Monde " i per la tarda el "Corriere della Sera, la seva casa estava atapeïda de diaris i llibres.
Quan el vaig conèixer, amb el grup de joves del Foment, ell era el més gran i més ben informat; venia acompanyat de l'aura de ser un dels joves rebels expedientats pels fets del Paraninf de la Universitat de Barcelona, fet que el portà, erròniament,a deixar els estudis i anar al vendre cotó amb el seu pare, en Jesús. L'Oriol, sense cap mena de dubte, estava més ben dotat per als estudis que per a una activitat empresarial. Sempre va mantenir les seves inquietuds culturals i de recerca històrica, com posen de relleu els seus darrers treballs sobre l'origen i abast del concepte Civitas Fracta aplicat a la nostra ciutat. Ell fou l'autèntic redactor en cap de la revista "L'Olla", a inici dels anys seixanta del segle passat, ell impulsà i esmenà els articles d'aquell grup de joves que, precipitadament, agafavem la ploma per deixar anar els nostres neguits i inquietuds socials. Fou una de les vegades que he vist al l'Oriol més content i satisfet per la feina feta.
L'Oriol tenia grapa de periodista, com ho demostren els articles que té editats en diverses publicacions. Totes les iniciatives i institucions en defensa de Catalunya, del català i de la democràcia comptaren amb la seva participació: Campanya per la llibertat d'en Jordi Pujol després dels fets del Palau, campanya contra La Vanguardia de Galinsoga i en defensa del català, creació a Mataró d'Òmnium Cultural, Grup d'Opinió Jaume Llavina, Museu Arxiu de Santa Maria, etc.
Ens ha deixat un demòcrata, admirador de Churchill, i un sobiranista irreductible. I jo he acabat una llarga conversa amb l'amic Oriol.
Miquel Reniu