Tot i ser ciutat costanera, Mataró va viure del comerç marítim i del mar en general sense tenir un port construït durant segles. El Port, tal i com el coneixem, s'inaugura l'any 1991, malgrat que al 1701 ja hi havia la primera idea de fer-ne un a la capital del Maresme. Per això, les platges de Mataró van ser molt rellevants pel comerç tot i aquesta mancança, en dos moments claus separats en el temps. Són aquests.
Per una banda, durant el segle XVI la platja de Mataró i la de la Torre d’Argentona (actualment forma part de la capital del Maresme) funcionaven com a carregadors naturals. A mitjan d'aquest segle els vaixells ancoraven davant del litoral i petites barques transportaven les mercaderies fins a la sorra. Des d’allà s’exportaven vi, aiguardent i, sobretot, fusta i carbó provinents dels boscos de Dosrius i Canyamars, que servien per escalfar llars, alimentar forns i impulsar oficis com la terrisseria o la metal·lúrgia.
Els documents notarials de l’època, tal i com recull Daniel Daví, del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, deixen constància de la intensitat d’aquest comerç: quintars i sacs de carbó es venien a comerciants d’Argentona i Mataró que després ho feien embarcar cap a Barcelona. La fusta també tenia un valor estratègic: era matèria primera per a la construcció naval. Tant és així que el 1521 la Corona va ordenar fabricar galeres a la platja de Mataró amb fusta extreta dels boscos de la rodalia. Aquesta activitat va transformar el litoral en un punt de comerç clau, competint directament amb el port de Barcelona. Molts mercaders preferien desembarcar a Mataró i fer el transport per terra fins a la capital per evitar els alts impostos que s’hi pagaven.
Mataró, capital marítima sense port
El comerç marítim va créixer al llarg dels anys i, ja al segle XVIII, Mataró vivia una autèntica expansió vinculada al mar. El trànsit constant d’embarcacions i mercaderies va fer créixer oficis com pescadors, mariners, palers, bovers o remendaires, i la confraria de Sant Elm va construir unes drassanes a la platja per fabricar petites embarcacions. També es va fundar una escola nàutica on es formaven patrons i mariners preparats per a la navegació transatlàntica.
La relació de la ciutat amb el mar era tan estreta que la Corona espanyola va reconèixer Mataró com a capital de la província marítima el 1751, amb jurisdicció des de Montgat fins a Tossa de Mar. Aquest títol reflectia el pes de la ciutat en el comerç i la navegació, i encara avui queda com a llegat un símbol ben visible: la bandera de Mataró és la mateixa que la de la província marítima creada al segle XVIII. Els mataronins es van bolcar amb el mar, i hi havia molts aventurers que es van llançar a les amèriques a fer fortuna, tal i com es recull en aquest article del Tot Mataró.[banner-AMP_5]
Ja a principis de segle, i en aquest context, sobrevolava la idea de fer un port a Mataró, projecte recolzat pel fet que Felip V va atorgar el títol de ciutat a la fins el moment vila de Mataró. L'activitat marítima era creixent, i les discussions de mariners i pescadors per ocupar les millors zones de la platja, un fet habitual. [banner-AMP_6]
Un port que arriba després de projectes fallits
Després de segles funcionant com a port natural sense infraestructures, la història del port de Mataró està marcada per intents frustrats. El 1867, la ciutat va perdre pes dins el sector marítim quan el govern d’Isabel II va suprimir la comandància de la Província Marítima per raons econòmiques. No va ser fins al 1918, gràcies a Carles Padrós, que es va impulsar un nou projecte, tot i que la subhasta va quedar deserta i l’obra es va ajornar dècades. El 1965, la construcció d’un espigó per frenar la regressió de la platja va reavivar les esperances i va fer néixer el Club Nàutic, que dos anys més tard ja plantejava un nou port. El 1972 es va crear la societat mixta “Puerto de Mataró SA”, formada per institucions locals i econòmiques, que va liderar definitivament el projecte. Després d’unes primeres propostes rebutjades per la pressió popular, el 1981 es va aprovar ubicar el port a l’emplaçament actual. El 10 d’abril de 1988 es va col·locar la primera pedra, i tres anys més tard, el 7 de juliol de 1991, s’inaugurava finalment el Port de Mataró, posant fi a 289 anys d’espera.[banner-AMP_7]
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta