Sabies que a Mataró es construïen galeres per al rei amb fusta de Dosrius fa 500 anys?

La platja de Mataró, avui espai de passeig i bany, va ser fa cinc segles un centre estratègic de construcció naval. Segons un estudi del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, elaborat per l’historiador Daniel Daví i Salvanyà i publicat a Raco.cat, aquí es van bastir galeres per encàrrec reial amb fusta procedent dels boscos de Dosrius i Canyamars.

A principis del segle XVI, el Maresme comptava amb una extensa massa forestal que proveïa fusta i carbó a Barcelona. Aquesta matèria primera era clau per escalfar llars, alimentar forns de pa, foneries, terrisseries i vidrieries… però també per fabricar grans embarcacions. La documentació notarial de l’època revela que el 21 de febrer de 1521 els jurats de Mataró van rebre l’ordre de construir galeres directament a la seva platja. La fusta havia de sortir de les rieres i boscos veïns, però el mal estat dels camins impedia el pas de carretes. La solució va ser contundent: un home de cada casa del municipi havia de dedicar un dia a obrir pas perquè els troncs poguessin arribar al mar.

Les naus més grosses de Catalunya es feien a Mataró

Segons recull Daví, el cronista Pere Gil ja destacava que les naus més grosses de Catalunya es feien a Mataró perquè la seva platja era prou fonda per varar-les i perquè des del Maresme s’hi podia portar fàcilment tota la fusta i ferro necessaris. Però aquesta activitat intensiva va tenir conseqüències: la demanda de fusta per a galeres, sumada a la pressió de forns i vinyes, va provocar una forta desforestació. Tant és així que el 1561 es van prohibir les tales d’arbres aptes per a construcció naval, i el 1575 es va impulsar una replantació massiva: vint-i-cinc pagesos mataronins es van comprometre a plantar més de 14.700 pins i 526 àlbers.

Les platges de Mataró i del veïnat de la Torre d’Argentona —actual terme mataroní— feien de carregador de fusta i carbó. Allí s’hi aixecaven “botigues”, magatzems on els pagesos portaven la mercaderia fins que embarcava cap a Barcelona o a altres destins. Els contractes notarials estipulaven amb precisió la quantitat, el tipus de fusta o carbó, el preu i fins i tot si l’entrega es feia “a mar” o a punts concrets com el “trast” de Mataró.

Un exemple significatiu és el de 1522, quan tres veïns de Dosrius van prometre portar al carregador de la Torre d’Argentona peces de pi tallades i serrades per construir galeres i altres vaixells. L’any següent, el batlle de Barcelona va contractar el transport de vint peces de pi —incloent el timó i el postam— i quaranta palanques des de Dosrius i Argentona fins a la platja, d’on sortirien cap a la capital per a la construcció d’una nau.

Un port natural sense molls

Aquest estudi de Daniel Daví i Salvanyà no només rescata dades concretes, sinó que ofereix una imatge viva de la Mataró del segle XVI: un port natural sense molls, on el so de les destrals als boscos de Dosrius ressonava fins a la sorra, i on les galeres destinades al rei prenien forma abans d’enfrontar-se als mars.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta