Un any després, la matinada del 27 de juliol de 2025 continua projectant una ombra sobre Les Santes. Els incidents al Parc Central Nou, després del Ball de Festa Major, van derivar en càrregues policials, detencions, identificacions i sancions, i van obrir una ferida política i ciutadana persistent. Ara, a les portes d’una nova Festa Major, el conflicte pren forma en la campanya ‘Santes Populars’.
La iniciativa ha sorgit de reunions entre persones encausades, colles, entitats, esplais i sectors de la cultura popular. No es presenta només com una plataforma de suport als afectats, sinó com un espai per qüestionar el model de Festa Major. Els seus impulsors critiquen l’augment del control policial, la pèrdua d’espais de participació i la subordinació del voluntariat i les entitats a les decisions de l’Ajuntament i dels dispositius de seguretat.
En el rerefons hi ha les conseqüències personals i econòmiques dels fets. Segons les persones encausades, quatre detinguts continuen pendents de judici i dues persones han rebut sancions de 600 euros per desobediència a l’autoritat. Les multes ja s’han pagat, però la campanya vol recaptar diners per compensar-ne l’impacte i afrontar les despeses judicials. També prepara accions durant Les Santes i informació sobre els drets de la ciutadania davant d’actuacions policials. El grup parla d’una barreja d’enuig, por i voluntat de continuar vivint la festa.
Dues versions d’una mateixa matinada
Segons el relat dels joves afectats, el conflicte va començar quan personal de seguretat privada va demanar al públic que abandonés el Parc Central abans que el Ball de Festa Major hagués acabat. Encara hi havia barres obertes i part dels assistents esperava enllaçar el final del ball amb les Matinades, com altres anys. Algunes persones van marxar, però d’altres van considerar que podien quedar-se en un espai públic on la programació continuava. La tensió va créixer amb la intervenció de Mossos d’Esquadra i Policia Local. Després d’uns moments de confrontació i càntics contra la policia, es va ordenar el desallotjament. Els afectats descriuen empentes, cops de porra, comentaris vexatoris, identificacions i detencions, i una segona actuació quan part del grup esperava notícies dels arrestats. Asseguren que hi va haver ferits, atacs d’ansietat i confusió sobre l’actuació dels agents.
Aquest relat va tornar a exposar-se en un Plenari de la Comissió de Les Santes especialment tens. Els afectats hi van llegir un manifest i van atribuir bona part del conflicte al desconeixement del funcionament de la Festa Major per part de la seguretat privada, els cossos policials i el mateix Ajuntament. Consideren que no es va tenir en compte que el final del ball acostuma a connectar amb les Matinades i que hi va haver descoordinació.
Una de les qüestions que el Plenari no va aclarir va ser qui havia ordenat el desallotjament i quin marge d’autonomia tenia l’empresa de seguretat. Diverses intervencions van qüestionar la coordinació i la supervisió del dispositiu, però no es van delimitar les responsabilitats entre seguretat privada, Policia Local i Mossos.
De la matinada a La Passada
Tornant a Les Santes de fa un any, la tensió va continuar la tarda del 27 de juliol, durant La Passada. Un grup vinculat a una de les persones detingudes va improvisar una protesta perquè considerava que no es podia continuar la festa amb normalitat. Amb una pancarta, es va situar davant de la comitiva d’autoritats. L’alcalde, David Bote, va mantenir un intercanvi tens amb els manifestants i la regidora de Cultura, Heidi Pérez, es va fer mal en un dit durant el forcejament per la pancarta. Les versions continuen enfrontades.
‘Santes Populars’ critica que després es busquessin noms entre els manifestants i que es vinculés políticament la protesta amb la CUP perquè una de les persones presents havia format part d’una candidatura electoral. Segons la campanya, aquesta lectura va desplaçar el debat sobre l’actuació policial i va presentar la protesta com una operació partidista. El col·lectiu també rebutja el relat que contraposa la gent del centre que vol festa amb els veïns dels barris que volen descans. Considera que aquesta divisió és artificial i que reclamar més programació o més espais populars no implica ignorar el dret al descans. Defensa solucions que compatibilitzin seguretat, convivència i continuïtat de la festa.
El govern manté la versió policial
Al Plenari, Heidi Pérez va mantenir la seva posició, mentre que l’alcalde va anunciar una revisió dels mecanismes de coordinació però va defensar la versió dels cossos de seguretat. Les persones encausades lamenten que l’Ajuntament no hagi impulsat cap procés de reparació ni hagi reconegut possibles errors en la gestió del dispositiu.
- Els judicis pendents hauran de determinar les responsabilitats penals, però el conflicte ja ha deixat una marca política i emocional. Per als afectats, els fets no pertanyen al passat perquè continuen presents en les sancions, els procediments judicials i la manca d’un espai de reconeixement o mediació.
Santes Populars vol situar el debat més enllà de qui va iniciar una empenta o va donar una ordre. La campanya vincula els incidents amb un malestar ampli per les retallades horàries, la pèrdua d’espais autogestionats, les dificultats de les entitats per organitzar activitats i la distància entre l’Ajuntament, les colles i el voluntariat. Els seus impulsors consideren que el govern municipal orienta Les Santes a “molestar el mínim possible” en lloc de buscar fórmules perquè la festa continuï viva. També adverteixen que reduir horaris sense alternatives pot concentrar el públic en menys espais i franges, i generar més aglomeracions i conflictes.
La campanya emmarca el cas de Mataró en una tendència general: la substitució de la gestió comunitària de les festes per dispositius professionalitzats, externalitzats i centrats en el control. Quan parla de militarització, no es refereix només al nombre d’agents, sinó a una concepció de la seguretat que, al seu parer, tracta els participants com un risc potencial. El grup reivindica que Les Santes depenen en gran part del voluntariat i denuncia que aquest se senti qüestionat o criminalitzat. Els fets del Parc Central serien, per aquest grup, “la gota que va fer vessar el got” després d’anys de tensions sobre horaris, participació i capacitat de decisió.
Santes Populars prepara accions per a la Festa Major d’aquest any. Assegura que no vol provocar nous enfrontaments, sinó evitar que es repeteixin situacions com les del 2025 i acompanyar a les persones que puguin sentir-se desprotegides. Una part de la ciutat afronta així les noves Santes amb ganes de festa, però també amb recel per la possibilitat que es repeteixi una resposta policial semblant.
La ferida continua oberta. Els incidents del 27 de juliol de 2025 persisteixen en els procediments judicials, les multes i un debat poc fructífer entre posicions enfrontades. Mala peça al teler. Qualsevol nova tensió durant la Festa Major seria una mala notícia per a la ciutat.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta