Potser el festiu hauria de ser el 24 i no el 23 d’abril. Atenció a la idea que es fa seva ràpidament el pare que mira d’estirar les filles cap a casa quan, en un dia normal, ja faria hores que serien al sobre i planxant l’orella. El dia de Sant Jordi s’allarga a Mataró tant que vessa a l’endemà. I despertar-se el 24 pot ser un suplici per a tothom. Potser el festiu hauria de ser el 24 d’abril, diuen. Si no per a tothom, sí un d’aquells escolars que es fan de tant en tant sense encomanar-se massa a res. La fem tan grossa per la diada que la proposta sembla tenir sentit…
La raó d’aquest desfalc horari i emocional es diu Fogonada, el correfoc de Sant Jordi que culmina el ritual de la diada i que aquest 2026 va celebrar els seus 30 anys. És una rúbrica compartida i cada cop més massificada, desbordant. És tan multitudinària que ja hi ha qui es mira fent ganyotes el dia de la setmana en què cau per saber si potser hi haurà massa gent, com si fos un 25 de juliol. Coses de mataronins.
A la Fogonada hi va moltíssima gent encara que comenci a l’hora que la canalla hauria d’enfilar el llit. Segueixen la història, fan costat al Drac, ballen amb els Tabalers do Maresme —que també estan d’aniversari— i miren de seguir les Diablesses. Que no és poca cosa. Aquest és el joc fins que s’arriba a les places, on es fan els voltafocs.
Els tres moments culminants de la Fogonada, amb la cançó homònima com a himne nacional del mataronisme, són aquests mars d’espurnes en què es converteixen les places Gran, de Santa Maria i de l’Ajuntament. Una dansa de color taronja hipnòtica, com si fos un mantra del delit. Enguany, per cert, amb pirotècnia renovada, com van detectar els més àvids. Els ‘patums’, els coets que encén el Drac i que porten a les mans els foguers i les Diablesses, eren d’algun proveïdor nou i van causar dos efectes compartits de forma automàtica. L’un, que tothom que s'hi va posar a dins va quedar negre de sutge com si sortís de treballar a una mina de carbó. L’altre, que l’espurna que fa no cau. Els voltafocs tenien menys foc. Mateixa llum però menys foc, per entendre’ns. I un correfoc va d'això, no?
Final feliç i Verkami obert
El Voltafoc final, com sempre, va venir precedit de la irrupció a cavall de Sant Jordi i la lluita entre el cavaller i el Boc. Tot un espectacle. Tot plegat, inclòs el concert final, amb La Coixinera radiant sobre l’escenari, on va amenitzar una mica el ball i va aprofitar per recordar que té un Verkami obert pel seu nou disc. Que l’esperit de la Fogonada els empenyi a aconseguir-lo.
Amb el final de la festa i els operaris recollint de matinada, els darrers valents ja arreplegaven quasi a quarts d’una. La canalla, s’ha de suposar, dormia rendida. Com els pares. Havia tornat a ser Sant Jordi i, amb arguments, hi ha qui pensa que potser sí que el festiu, ben pensat, hauria de ser el 24.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta