Des d’Esquerra Republicana portem al Ple una proposta per recuperar el Pressupost Participatiu, una eina que va ser iniciativa d’Esquerra Republicana i que es va acordar convocar cada dos anys per garantir-ne la continuïtat. El Pressupost Participatiu és clau per motivar la ciutadania i reconnectar-la amb el projecte de Mataró, amb transparència i seguiment públic dels projectes. Malgrat aquest acord, el govern l’ha suprimit sense avisar ni a nosaltres ni a la resta de formacions, trencant un consens que havia funcionat i que donava sentit al treball comunitari als barris.
La ciutat no s’entén només des del despatx. S’entén des del carrer. I qui hi és cada dia són les associacions de veïns i les entitats. Coneixen el territori, saben què funciona, què no, i tenen una mirada que l’administració necessita. Però perquè aquest coneixement tingui impacte real, cal que tinguin espais on la seva veu no es dilueixi i dotar al sistema de capacitat d’incidir i de veure resultats.
El nou model de participació que s’està elaborant des de l’Ajuntament pot ajudar a ordenar aquesta participació. Però perquè aquests espais siguin útils, cal que el que s’hi treballa tingui recorregut real. I aquí és on el Pressupost Participatiu encaixa de manera natural. Si el territori detecta les necessitats, té sentit que també pugui prioritzar-les i decidir sobre una part dels recursos municipals. Per això proposem que les propostes vinculades al pressupost, que surtin dels espais de participació i de les entitats de barri, es validin en una consulta oberta a tota la ciutadania de cada barri, combinant coneixement i proximitat amb legitimitat democràtica.
Però no n’hi ha prou amb decidir. La ciutadania ha de poder saber en quin punt està cada projecte que s’ha aprovat. Si un projecte es vota i s’aprova, no pot quedar encallat mesos i mesos. La participació només funciona si la gent veu que les coses passen.
Altres municipis han avançat en aquesta direcció i els resultats són clars. Quan la participació es fa des del territori, la gent s’hi implica més. Si les decisions es prenen barri a barri, s’evita la competència entre zones. D’altra banda, si les entitats hi tenen un paper central, el procés guanya legitimitat i coherència.
La participació no apareix sola. Cal facilitar-la i demostrar que serveix per a alguna cosa. Si la ciutadania veu que el que proposa pot tirar endavant i que hi ha un retorn clar, la participació deixa de ser una paraula buida i es converteix en una eina útil. I això genera compromís que fa avançar una ciutat.
Això és el que busquem amb la proposta que presentarem al Ple. Recuperar el Pressupost Participatiu és una oportunitat per reforçar el treball comunitari, per donar més pes als barris i per tornar a situar la ciutadania al centre.
No és una qüestió de mirar enrere. És una manera de tornar a activar la ciutat, de donar eines al territori i de fer que la ciutadania torni a sentir que forma part de les decisions que l’afecten. Si volem una Mataró que funcioni de debò, cal tornar a implicar la gent en el projecte comú. I això comença per donar-los espais, eines i informació clara per decidir i fer seguiment del que decideixen.