La Presó de Mataró, inaugurada el febrer de 1863, va ser la primera presó panòptica construïda a l’Estat espanyol i una de les més avançades del seu temps en arquitectura penitenciària. L’edifici, projectat per l’arquitecte Elies Rogent i Amat, incorporava un model innovador basat en el control visual constant dels interns, una concepció que marcaria un abans i un després en la manera d’entendre els espais de reclusió.
El projecte, encarregat l’any 1851, responia a la voluntat de modernitzar el sistema penitenciari i posar fi a les condicions precàries en què fins aleshores eren reclosos els presos a les dependències municipals. Amb la nova presó, Mataró es va situar a l’avantguarda d’un corrent arquitectònic que combinava reformisme penal, racionalització de recursos i disciplina social en ple context d’industrialització.
El model panòptic: origen i funcionament
El concepte de panòptic va ser formulat a finals del segle XVIII pel filòsof i jurista anglès Jeremy Bentham, tot i que la idea original havia estat concebuda pel seu germà Samuel Bentham. El model parteix d’un principi clau: permetre la vigilància d’un gran nombre de persones des d’un punt central, sense que aquestes puguin saber si estan sent observades en cada moment.
La Presó de Mataró. vista des de la coberta. Foto: R.Gallofré
Arquitectònicament, el panòptic es basa en una estructura circular o radial, amb les cel·les disposades al perímetre i una torre central de vigilància. Des d’aquest punt, un nombre reduït de vigilants pot controlar visualment tot l’espai. El mecanisme no requereix una vigilància constant, sinó que juga amb la incertesa: el fet de no saber quan s’és observat indueix els interns a autoregular el seu comportament.
Bentham defensava aquest sistema com una solució eficient i econòmica, aplicable no només a presons, sinó també a hospitals, escoles o fàbriques. El panòptic reduïa costos de personal i convertia l’arquitectura mateixa en un instrument de control. El nom prové del grec pan (“tot”) i optikon (“veure”), i resumeix perfectament la seva funció: veure-ho tot sense ser vist.
La presó de Mataró, un exemple pioner
La Presó de Mataró aplica aquests principis en un edifici format per dos cossos connectats: un de rectangular amb una torre central i un de semicircular que allotja les cel·les al voltant d’un pati interior. A diferència d’altres centres penitenciaris de l’època, l’edifici es va concebre com un equipament plenament integrat al teixit urbà, amb façanes alineades al carrer, sense fossats ni muralles.
Visitants a l'edifici presidiari, avui un centre cultural
Tal i com explicava el catedràtic de Filosofia Juan Ortiz en un article a Capgròs, aquest tipus d’arquitectura no només responia a una voluntat d’humanitzar les condicions de reclusió, sinó també a una lògica de control social i eficiència econòmica, pròpia del capitalisme industrial del segle XIX, en un moment de forta conflictivitat obrera i desigualtat social.
Un espai de repressió durant més d’un segle
Al llarg de més de 150 anys de funcionament, la Presó de Mataró va exercir principalment com a centre de reclusió preventiva, tot i que els seus usos i l’organització interior van anar evolucionant amb el temps. Centenars de persones hi van passar, moltes d’elles vinculades a protestes socials, moviments sindicals i conflictes polítics.
El període més dur va arribar amb la dictadura franquista, especialment durant la postguerra, quan les seves cel·les van acollir presos polítics. Alguns dels reclusos empresonats al centre acabarien sent executats, convertint la presó en un espai estretament lligat a la repressió i a la memòria històrica de la ciutat.
Festival Panòptic
De presó panòptica a espai cultural
Amb el tancament de l’activitat penitenciària, l’edifici va iniciar una profunda transformació. Avui, la Presó de Mataró és la seu del M|A|C Mataró Art Contemporani, un equipament dedicat a l’art i la creació contemporània. Les antigues cel·les i patis, concebuts per al control i la disciplina, s’han convertit en espais d’exposició, projecció i debat cultural.
En aquest context s’hi celebra el Festival Panòptic, que pren el nom directament del model arquitectònic original. El certamen, centrat en el cinema, les arts visuals i la cultura digital, ha consolidat la presó com un referent cultural i ha establert un diàleg simbòlic entre el passat de vigilància de l’edifici i les noves formes de control, tecnologia i mirada crítica del present.