Quan es parla d’habitatge social, aquelles llars promogudes per entitats o empreses públiques, protegides per la legislació i destinades a sectors de població de renda baixa o mitjana, son pocs els que no veuen que aquest tipus de propostes son, a dia d’avui, imprescindibles per mirar d’arreglar el greu problema d’habitatge que afecta a tants sectors de la societat, i a la població més jove en particular.
Poc a poc es van prenent mesures públiques per mirar d’arreglar el problema i que, en l’àmbit del Maresme, aquestes sempre son benvingudes. Dels 21.289 habitatges públics anunciats pel Govern de la Generalitat ara fa tot just un mes a tot Catalunya, el Maresme compta amb un parc de 28 solars que hauran de permetre la construcció de 673 habitatges públics.
Son bones dades, però encara insuficients, i encara caldria construir més. De manera que, més enllà de molts altres temes que tenen relació directe amb el problema de l’habitatge (el preu del lloguer, els sous mitjans de la població, l’allargada de l’esperança de vida, el flux migratori...) la construcció, sobretot a llocs que no siguin les grans ciutats permetran anar minimitzant el problema de l’habitatge i, alhora, ajudant a un augment i rejoveniment de la població en espais que estan envellint fruit de la marxa dels més joves.
La construcció, poder disposar d’una llar, forma part de l’evolució dels humans, i cal que els Arquitectes Tècnics posem en valor la nostra feina cap a la societat en un moment tant delicat i necessari com aquest. Ja ho diu el vers “Quatre parets fan una casa” del conegut poema “Tot sembla ben senzill” de Montserrat Abelló, Premi d’Honor de les Lletres catalanes:
Quatre parets fan una casa.
Un home i una dona, un fill.
Una taula, quatre cadires,
i un llit per a dormir, néixer, morir.
Tot sembla tan senzill, si fos així!