Mataró havia tingut la seva pròpia Barceloneta. No era tan gran ni tan coneguda com la de Barcelona, però tenia personalitat, veïnat, festa major i fins i tot gegants. Es deia la Mataroneta i era un petit barri mariner situat a la platja del Callao, que va acabar desapareixent a finals dels anys seixanta.
Avui, el record d'aquell racó singular de la ciutat torna a l'actualitat gràcies a l'etiqueta del Vi Novell de Mataró 2026, que Can Monserrat ha dedicat a una aquarel·la de l'artista mataroní Francesc Bas López amb les cases del Callao com a protagonistes.
La Mataroneta, un barri nascut de la vida a la platja
La història de la Mataroneta està íntimament relacionada amb la transformació del litoral mataroní durant el segle XX. Fins aleshores, la platja era sobretot un espai de treball, dominat per l'activitat pesquera. Però amb la popularització dels banys de mar també va començar a convertir-se en un lloc d'esbarjo. En aquest context, a la zona compresa entre les cases del Callao, la drassana Alsina i el Centre de Natació, es van anar instal·lant casetes particulars per guardar roba, estris i ormeigs de pesca. Segons la historiadora M. Encarnació Soler, que va estudiar aquest fenomen en el treball La Mataroneta, una arcàdia marinera, s'hi van arribar a construir 24 casetes que, malgrat que havien de ser temporals, no es desmuntaven al final de la temporada.
Una petita comunitat amb festa major i gegants
Aquelles construccions van acabar configurant una comunitat amb vida pròpia. Els seus ocupants van desenvolupar unes relacions de veïnatge tan estretes que van començar a considerar aquell conjunt de casetes com un barri. El van batejar com la Mataroneta, imitant el nom de la Barceloneta barcelonina. I no es van quedar només amb el nom: organitzaven la seva pròpia festa major i tenien gegants, una mostra extraordinària de la identitat que havia adquirit aquell petit nucli.
La historiadora Soler descriu aquell model de convivència com una mena d'«Arcàdia feliç», un espai on la vida quotidiana i el lleure al costat del mar convivien amb les tradicions populars.
El 1967, l'enderrocament de la Mataroneta
La història del barri va acabar abruptament. L'any 1967, l'Ajuntament de Mataró va ordenar enderrocar les casetes de la Mataroneta en el marc de la reordenació del passeig Marítim. Amb aquella actuació va desaparèixer físicament el petit barri, que havia sobreviscut durant dècades a tocar de la platja. La transformació urbanística del litoral es va endur també una forma particular d'entendre la relació entre la ciutat i el mar.
Les cases del Callao: què queda avui d'aquell passat?
Cal fer una distinció important: les actuals cases del Callao no són les casetes desaparegudes de la Mataroneta. Són un conjunt històric anterior que va conviure amb aquell barri i que encara es conserva. Es tracta d'onze cases de cós construïdes el 1880, segons un projecte del mestre d'obres Ignasi Caballol per a la Constructora Mataronesa. Tenen planta baixa i pis i formen una renglera característica de l'arquitectura popular del Maresme. Actualment, aquest conjunt té protecció patrimonial, especialment pel que fa a les façanes i la volumetria, i constitueix un dels testimonis arquitectònics més singulars de l'antic front marítim mataroní.
Ara, l'aquarel·la de Francesc Bas que il·lustra el Vi Novell de Can Monserrat permet recuperar la imatge d'aquest paisatge. Una etiqueta que, més enllà de celebrar l'arribada del vi per Sant Martí, convida a recordar que Mataró va tenir un petit barri a tocar de les onades, amb nom, festa i identitat pròpia: la Mataroneta.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta