Josep Puig i Cadafalch continua sent molt més conegut com a arquitecte que com a governant. El creador de la Casa Coll i Regàs de Mataró, la Casa Amatller de Barcelona o les quatre columnes de Montjuïc ocupa un lloc indiscutible en la història de l'arquitectura catalana. Però sovint queda en segon terme una altra realitat: aquest mataroní nascut el 1867 va ser, durant sis anys, la màxima autoritat política de Catalunya. Va presidir la Mancomunitat entre el 1917 i el 1923, liderant el primer gran projecte d'autogovern català contemporani. I, malgrat això, ha calgut més d'un segle per començar a situar la seva dimensió política al lloc que li correspon.
Aquesta recuperació històrica tindrà un nou capítol el dijous 5 de novembre, amb la presentació del llibre Josep Puig i Cadafalch. Articles Polítics, el primer recull exhaustiu dels seus articles polítics. L'obra, publicada per Editorial Base, ha estat preparada per Esteve Mach, amb un estudi introductori de l'historiador Albert Balcells. Es presentarà a les 18 h a l'Institut d'Estudis Catalans, en un acte conduït pel periodista Joan Safont, president de l'Associació Amics de Josep Puig i Cadafalch.
De Mataró a la presidència de Catalunya
La trajectòria política de Puig i Cadafalch va començar molt abans d'arribar a la presidència. Després d'exercir d'arquitecte municipal de Mataró, es va implicar en el catalanisme polític, va participar en la fundació de la Lliga Regionalista el 1901, va ser regidor a Barcelona i diputat a les Corts espanyoles. Posteriorment, com a diputat provincial, esdevindria una figura destacada del projecte impulsat per Enric Prat de la Riba. Quan Prat de la Riba va morir el 1917, Puig i Cadafalch el va succeir al capdavant de la Mancomunitat de Catalunya, la institució creada el 1914 que agrupava les quatre diputacions catalanes. No era encara la Generalitat actual ni disposava d'un poder polític comparable, però representava el primer retrobament institucional de Catalunya després de segles de fragmentació administrativa.
La seva presidència va significar un impuls decisiu a la modernització del país. Va ampliar les xarxes de carreteres i telefonia, va estendre biblioteques populars, va promoure escoles tècniques i professionals i va consolidar serveis científics, cartogràfics i meteorològics. També va participar en les reivindicacions d'autonomia del 1918 i el 1919 i va promoure la projecció internacional catalana.
Una carrera política truncada i una memòria incòmoda
El cop d'estat de Primo de Rivera, el 1923, va posar fi a aquella etapa. La posició de Puig i Cadafalch davant l'aixecament militar continua sent un dels episodis més controvertits de la seva biografia: inicialment va confiar que el nou règim podria restablir l'ordre públic, però ben aviat va constatar-ne l'hostilitat envers el catalanisme. Va abandonar la presidència i va marxar a França. La dictadura acabaria suprimint la Mancomunitat el 1925. Aquell episodi va contribuir a enfosquir la seva trajectòria. Posteriorment, el franquisme i el protagonisme històric d'altres dirigents catalans també van dificultar el reconeixement de la seva obra política. La memòria del gran arquitecte va sobreviure molt millor que la del president.
Dècades treballant per rescatar el polític
La recuperació de Puig i Cadafalch no s'ha produït espontàniament. Historiadors com Enric Jardí, Josep Maria Ainaud de Lasarte i, especialment, Albert Balcells han dedicat dècades a reivindicar-ne el paper polític. Una tasca a la qual s'ha sumat intensament l'Associació Amics de Josep Puig i Cadafalch, fundada el 2012, que treballa per difondre totes les dimensions del personatge: arquitecte, historiador, científic i governant. L'entitat ha promogut estudis, publicacions, activitats i reconeixements per contribuir a corregir aquest desequilibri en la memòria col·lectiva.
Un dels exemples més evidents del reconeixement tardà de la figura política de Puig i Cadafalch és el que va passar amb el seu bust al Palau de la Generalitat. Durant dècades, el Pati dels Tarongers va exhibir els bustos dels presidents històrics de Catalunya, però hi faltava el del mataroní, malgrat haver presidit la Mancomunitat durant sis anys. La seva controvertida actitud inicial davant el cop d'estat de Primo de Rivera havia pesat sobre la valoració política del personatge. No va ser fins al 27 de gener del 2015, gairebé un segle després de la seva presidència, que es va reparar aquesta absència. La reivindicació havia estat impulsada des del 2012 per entitats del Maresme, especialment l'Associació Amics de Josep Puig i Cadafalch, i va culminar amb la instal·lació d'un bust obra de l'escultor mataroní Manuel Cusachs. El president Artur Mas va presidir la inauguració i la va definir com un "acte de reparació històrica", que completava finalment la galeria dels presidents de la Catalunya contemporània. Una anècdota especialment significativa: Puig i Cadafalch havia fet col·locar el bust del seu predecessor, Enric Prat de la Riba, al mateix pati l'any 1918. El seu propi reconeixement va haver d'esperar 97 anys més
La publicació dels seus articles polítics representa un pas més en aquesta feina. Permetrà aprofundir en el pensament d'un home que no només construïa edificis, sinó que també aspirava a construir un país, dotant-lo d'institucions, serveis i estructures modernes. Mataró pot reivindicar-lo com un dels seus fills més universals. Però també com una figura excepcional de la seva història política. Perquè, durant sis anys, un mataroní va estar al capdavant de Catalunya. I aquesta és una història que encara mereix ser molt més coneguda.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta