Aquest any hem rebut una notícia que cap família espera: el nostre fill, que havia de començar I0 el proper curs, s'ha quedat sense plaça a l'escola bressol municipal.
Quan et passa a tu, les estadístiques deixen de ser números. Es converteixen en una reorganització forçada de la vida familiar, en dubtes sobre la conciliació laboral, en hores buscant alternatives i, sobretot, en la sensació que un servei públic essencial no arriba a totes les famílies que el necessiten.
Les dades de la preinscripció són prou clares. A I0 s'han presentat 94 sol·licituds per a només 63 places ordinàries. Això significa que un de cada tres infants d'aquesta etapa queda inicialment sense plaça. Hi ha escoles on la situació és especialment complicada: a Tabalet, només poden entrar 7 dels 17 infants que ho han demanat; a Els Menuts, 8 de 19; a La Riereta, 8 d'11.
És cert que hi ha diferències entre escoles, però la realitat és que la demanda supera clarament l'oferta en els grups d'edat on més necessiten les famílies aquest servei. Quan això passa, la resposta acostuma a ser la mateixa: “sempre queda l'opció d'una escola privada”. Però aquesta no és una alternativa real per a moltes llars.
Les quotes de les escoles bressol privades representen un esforç econòmic molt important per a moltes famílies. Quan l'accés a una plaça pública depèn d'un sorteig o de la disponibilitat de places, qui no hi entra es veu obligat a assumir un cost molt superior o, simplement, a renunciar temporalment a la incorporació laboral d'un dels progenitors.
Això genera una desigualtat evident. El dret a l'educació dels més petits i a la conciliació no hauria d'estar condicionat per la capacitat econòmica de cada família.
És cert que planificar places no és senzill. La natalitat varia, els moviments de població també, i els recursos són limitats. Però precisament per això cal una planificació basada en les dades. Si sabem que cada any hi ha una demanda molt elevada en determinades etapes i centres, cal anticipar-se i ampliar l'oferta allà on sigui possible.
També convé recordar que una escola bressol no és només un servei assistencial. És un espai educatiu, de socialització primerenca i d'acompanyament a les famílies. Les administracions fa anys que reivindiquen la importància dels primers anys de vida; aquesta aposta ha d'anar acompanyada dels recursos necessaris.
No escric aquestes línies buscant culpables. Escric com una mare que ha comprovat en primera persona què significa quedar-se fora del sistema públic. I també com a ciutadana que creu que aquesta situació mereix un debat seriós.
Potser aquest any el meu fill acabarà trobant una alternativa. Però la pregunta continua sent la mateixa: és normal que, l'any 2026, una família hagi de confiar en la sort o en la seva capacitat econòmica per accedir a una escola bressol?
La resposta, al meu entendre, és no.
Berta Massó Safont